– Teatre – LLÀSTIMA QUE SIGUI UNA PUTA (****) – Teatre Akadèmia – 22/09/2012

Nou Teatre a Barcelona !!!

Es tracta del Teatre AKADÈMIA, un petit Teatre al costat mateix de la part del darrera del Corte Inglés de Francesc Macià amb un aforament petit d’unes 50 butaques, col.locades en tan sols 4 fileres esgraonades i on l’escenari està format per tota la resta del espai.

Una gran sorpresa per l’inauguració amb els temps de crisis econòmica que corren, però sobretot una gran alegria teatraire al veure il·lusió i la força d’aquest grup de gent jove, que tiren endavant un projecte engrescador i d’una enorme qualitat. Es tracta de la Cia. LA PELL.

Els mateixos es defineixen : “La Pell” és una companyia d’actrius i actors que al Setembre del 2010 decidim formar un grup de teatre per investigar i poder crear un llenguatge expressiu que connecti i enforteixi la relació entre el teatre i la societat canviant i diversa en la que vivim. Anna Estrada lidera aquesta recerca basada en l’exploració del sentit del Tacte, el desenvolupament dels recursos sensorials de la Pell i els efectes que això produeix en la disponibilitat i creativitat de l’actor en escena.

 L’autor del text és John Ford (Devonshire, 1586-1640).  Les seves obres son menys innocents que les peces de Shakespeare, i al mateix temps molt més actuals.   La peça, de fet, podria veure’s com un compendi entre ‘Hamlet’ i ‘Romeu i Julieta’, encara que l’argument d’aquesta tragèdia presenta el conflicte de l’amor entre dos germans.,

Tragèdia escrita i probablement estrenada entre 1629 i 1633. L’obra es va publicar per primera vegada el 1633. El tractament de l’obra del tema de l’incest l’ha convertit en una de les obres més controvertides de la literatura anglesa. El seu títol sovint s’ha canviat per un eufemisme com Giovanni i Annabella El germà i la germana

Argument: Giovanni, que acaba de tornar d’estudiar de la Universitat de Bolonya, ha desenvolupat una passió incestuosa per la seva germana Annabella, malgrat la seva relació de sang. L’obra s’obre amb la discussió d’aquest dilema ètic amb Fra Bonaventura. Bonaventura tracta de convèncer a Giovanni que els seus desitjos són dolents, tot i el raonament apassionat de Giovanni, i finalment, el convenç per intentar deslliurar-se dels seus sentiments a través del penediment.
Annabella, per la seva banda, està sent abordada per alguns pretendents, incloent Bergetto, Grimaldi i Soranzo. Malgrat els consells de Flório, el seu pare, ella no està interesada en cap d’ells, i quan Giovanni finalment li diu com se sent, es rendeix al seu amor immediatament. La Putana, tutora d’Annabella encoratja la relació i els germans acaben consumant la seva relació…
“La racionalitat, la passió, el poder i la vehemència que mouen els personatges contrasten radicalment amb la comicitat descarnada -molt propera a l’humor negre- que travessa l’obra, i això la converteix en una joia única de la dramatúrgia europea de tots els temps.”

Una història d’amor pura i vertadera, lliure i voluntària, entre dues persones en plenes facultats per assumir decisions, però que no és acceptada per la resta de la societat. l’obra permet explorar el pes del judici de la societat en les decisions individuals, el condicionament moral i ètic que ens veiem capaços de fer com a societat en les vides de les persones, i de la intolerància disfressada de conveniència. L’incest entre germans com a tema vehiculant de la història ens permet endinsar-nos i sacsejar preguntes que, de moment, no són fàcils de contestar per la nostra societat ni per molts de nosaltres individualment.

La versió de l’obra que hem pogut veure, és de tall neoclàssic, amb moviment i música en directe i fins i tot alguna cançó interpretada també en directe. La duració del espectacle arriba a dues hores i mitja, i com aquell que diu … ni t’adones…. i molt especialment la segona part que està dramaturgicament millor aconseguida, i on els actors deixant la comicitat enrere, interpretant els seus papers magníficament.

L’interpretació dels 10 actors es extraordinària i comença molt abans de l’obra pròpiament dita, es presenten quant et reben… “benvinguts a la festa“, t’acompanyen fins i tot al lavabo i jugant amb l’espectador que ja preveu els papers de cada un dels personatges. Però em va sorprendre molt favorablement l’interpretació de Bàrbara Roig… sublim, aixi com la de Queralt Casasayas, Ivan Padilla i Ramón Bonvehí. També cal destacar la feina del gran actor/clow de Enric Cambrary… encara que a mi particularment el personatge que interpreta esta massa valorat a l’obra.

Mitjançant la plataforma de crowdfunding, la Cia. LA PELL, han aconseguit el 7% del total de la producció del seu espectacle “Llàstima que sigui una puta“. Amb aquest percentatge han cobert les despeses que els genera la confecció de la escenografia i el vestuari, així com una part del sou dels intèrprets.  Com veieu una iniciativa a recolzar per tota la gent que estimem el Teatre.  Us animo a comprar JA les entrades, perquè han aconseguit amb el seu esforç una producció que paga la pena veure per la seva gran qualitat.

FITXA ARTÍSTICA
Intèrprets
FLÒRIO: Pere Anglas, GIOVANNI: Ramón Bonvehí, BERGETTO/CARDENAL:  Enric Cambray, ANNABELLA: Queralt Casasayas, FRARE: Olivier Décriaud, FILOTIS: Lara Díez, SORANZO: Ivan Padilla, HIPÒLITA/GRIMALDI: Magda Puig, VASQUES/PÒGGIO: Bàrbara Roig, PUTANA: Lavinia Vila.

Música en directe: “Cello Hero” Xavier Bonfill, Cels Campos i Àlex Rodriguez.

Traducció: Josep Mª Figueras. Assessorament dramàtic: Lluís Soler i Anna Estrada. Assessorament lingüístic: Gemma Sangerman. Assessorament de lluita i Judo: Jordi ArúsIvàn Padilla. Director Moviment: Carles Salas. Escenografia: Tat Bonvehí – Seth Denizen. Vestuari: Paloma BoméAnna Primi.  Il.luminació: Pep Barcons. Fotografia: Mairena Cano. Vídeos: Jesús Espín. Disseny Gràfic: Magda Puig

Direcció: Anna Estrada – Ajudant de Direcció: Mercè Estrada

Producció: La PellVània Produccions

________________________________________________________________

– Teatre Akadèmia – Preu 22 €   – ( preu pagat  16,5 € – TresC )

________________________________________________________________

Desprès de la funció una copa al Velódromo per rematar la nit…. i a dormir.

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.