– Isanga Bay (Zàmbia)
10 d’agost de 2012
Avui bona part del grup se’n van a fer la pujada a las cataractes Kalambo, però davant de l’anunciada duresa del trekking (prevista una pujada continuada de tres hores) decidim quedant-se “a terra”….. ja ens ho explicaran!!!
Cataractes Kalambo llac Tanganika vist des de el satel.lit
El riu Kalambo és la frontera natural entre Zàmbia i Tanzània i la seva cataracta és la segona mes alta d’Africa, en un únic salt, amb una caiguda de 221 metres, el doble que las cataractes Victoria.
Nota: Aquestes dues primeres fotos no son nostres, però esperem que els nostres amics en Lorenzo i Antonio ens les facilitin…. almenys la primera.
Avui, dons, guanyem una hora de mandra, que no de dormir, i anem a esmorzar a las set del matí i encara que el dia es presenta núvol, ens prometem platja.
Decidim anar al poble situat al sud del lodge i preguntem com anar-hi, un dels treballadors ens acompanya a la sortida del recinte i ens indica el camí…. ens diu que menys de mitja hora i arribem.
Tot just començar a caminar surten nens de tot arreu, els hi donem bolis i globus i el Miquel els fa saltar i ballar.
Ens van seguint i conforme ens apropem al poble s’incorporen mes i mes nens. Hi han molts. De fet comentem que el que no es veuen son joves i si tenim en compte que l’edat màxima de vida a Zàmbia és de 40 anys …. els que son joves semblen vells, fa esgarrifar.
Fem el recorregut del poble de banda a banda totalment rodejats de nens que criden, ballen i canten seguint las consignes del Miquel que els hi fa dir Barcelona, Catalunya, Zàmbia. !!!
…. Las persones grans que no es belluguen de davant de les cases, somriuen i saluden amb la mà. El poble està molt cuidat i algunes cases fins i tot podrien estar en els millors lodges turístics (al menys aparentment) .
El recorregut de tornada el fem per la platja i ens continuen acompanyant els nens i un gos petaner que també s’ha incorporat casi a l’entrada al poble.
Així, entre fotos, cants i balls, tornem a l’entrada del nostre recinte on els nens ja no els deixen passar i es queden a la porta.
Canvi de xip i de roba, ha sortit el sol i passem a la platja la resta del mati fins a quarts d’una que arriben els de l’excursió i que confirmen la duresa anunciada del trekking i els mes sincers ? diuen fluixet que potser no compensava l’esforç ……
Dinem i desprès un altre estona a la platja. El Miquel se’n va tot sol al poblet del nord i mentre jo em dutxo.
Desprès marxem de nou al poble del mati. Sorpresos perquè no hi son els nens, els descobrim en direcció contraria envoltant al grup d’amics de Vitòria que se’ns havien avançat en la passejada.
Ens diuen que al final del poblat han vist un partit de futbol i que les “tribunes presidencials” eren espectaculars. Aquí us deixo unes proves cedides pels nostres amics Lorenzo i Antonio….
“Tribuna presidencial” per tal de veure el partit de futbol
Ens hi afegim i acabem de fer l’ultima pasejada fins la posta de sol.
Tornem plegats al lodge on ens espera un porc rostit que porta tot el dia a la barbacoa vigilat constantment per l’amo del Lodge.
Comprovarem que esta boníssim i ho rematarem amb una amarula.
Una jornada tranquil·la però plena de color. Ja teníeu prou bolígrafs i globus per tants nens (ja imagino com aneu de carregats). Les fotos extraordinàries però molt especialment la de la nena que porta el mocador gros i verd i la del nen amb el puny cop a la càmera.
Jo crec (no, estic segur) que tampoc m’hauria apuntat al trecking.
Una abraçada
Portàvem molts bolis i caramels i pins… i de tot, però únicament donem coses quant veiem nens en petits grups de màxim 4; en aquest cas, ja en el poble, no ho varem ni intentar, perquè hauríem “mort” en el intent.
El millor en aquests casos es dirigir-se al cap del poblat, i entregar-li a ell el que sigui, perquè ho pugui repartir.
Va estar un dia molt tranquil, però potser un dels millors del viatge.
Una abraçada