Com ja sabeu de sobres, som uns incondicionals de la Sala FlyHard, dirigida per Jordi Casanovas i evidentment com acostumem a fer sempre en quant ens assabentem de què les entrades es poden reservar, sense saber ni tan sols de què es tracta… les reservem.
A mes a mes en aquest cas es tracta d’una creació del mateix Jordi Casanovas…. impossible dons que ens falli aquest cop.
El dia de l’estrena va ser la nit abans i malauradament rebem comentaris d’amics teatraires a traves del twiter que han assistit a l’estrena i no la deixen massa bé. Per tant ahir varem assistir amb una certa por, influenciats per aquests comentaris.
Abans de continuar la crònica hem de dir que ens ha agradat moltíssim, almenys molt mes del que esparàvem. Les 3 estrelles (que no 4), de l’encapçalament tenen una explicació que intentaré justificar ara mateix, i que es basen mes en sensacions viscudes durant la representació que en la qualitat d’aquesta producció.
En un lavabo d’una estació de trens, dos homes misteriosos hi tenen retingut un conegut tertulià de la televisió. Sembla que el tertulià va dir alguna cosa que no tocava, ni ell mateix sap quina. Els homes misteriosos es comencen a qüestionar les seves accions quan reben ordres dels seus superiors molt diferents a les que havien rebut fins llavors. Un còctel de metafísica i violència.
En un Teatre que té una capacitat de tan sols 40 butaques, en un espai molt reduït i que a mes a mes d’una manera volguda l’espai es redueix considerablement per tal de donar la sensació de claustrofòbia a l’espectador… ja és mala sort coincidir amb persones que no saben ni entenen el que estan veient i que es passen rient mes de mitja funció a riallades sense to ni so… fins que s’adonen als 50 minuts (l’obra té una durada de 80 minuts), que no es tracta d’una comèdia i si d’un triler angoixant, claustrofòbic, amb escenes de violència psíquica i física… i de cop deixen de riure, però ja han esgarrat el treball dels actors i la paciència dels espectadors. Les tres persones que varen tenir aquesta actitud, vaig tenir la gran sort de tenir dues a la meva esquerra immediata i una a la dreta de l’Imma. Manda huevos !!!
Un text d’una qualitat extraordinària, que aconsegueix explicar molt bé un segrest d’una estrella televisiva per dos homes… en realitat dos desgraciats a la vida que per tal de sobreviure executen ordres dels d’ADALT… però que no es queda tan sols en aquesta visió, sinó que d’una manera molt eficaç entra en l’anima dels personatges i fa que l’espectador valori qui dels tres personatges és el pitjor de tots….. els segrestadors o el segrestat ?
El mes important és que pots traslladar el que estàs veient (el segrest i els maltractes), a la teva vida personal i quotidiana, on també existeixen els d’ADALT que manen des d’un despatx sense tacar-se les mans utilitzant als pobres i desgraciats “esbirros” que fan la feina bruta, per tal de continuar menjant com qualsevol esser humà.
La critica a la “imparcialitat” dels mitjans de comunicació i el seu poder sobre la teòrica “democràcia”, queda reflectida molt clarament en aquest extraordinari text.
L’escenografia molt efectiva i real….. els grafitis també molt reals (especialment un que fa referencia al temps que vivim a Catalunya….. si en voleu saber quin és, no tindreu mes remei que anar-hi).
La direcció d’en Ferran Utzet molt bona i el text de Jordi Casanovas extraordinari.
En quant a la interpretació un 10 per Jordi Rico i Ramón Vila.
En quant a Norbert Martínez no va aconseguir casi en cap moment que ens creguéssim el seu personatge; sabem que potser és el paper mes difícil (el del segrestat), però una de dos: el personatge esta poc assajat o l’actor en aquest cas no ha sabut trobar el punt de dramatisme que requereix el seu personatge.
Ens estranya força perquè el tenim considerat un dels millors actors de Catalunya i tenim exemples en els que ens ha agradat i molt…. com per exemple a “Coses que dèiem avui”, com varem fer constar a la nostra crònica en el seu dia… entre molts d’altres.
Recomano de debò que aneu a la Sal FlyHard a veure aquesta producció…. teatre del bo i de ben a prop. Un altre encert de Jordi Casanovas.
Encara m’animaré a tornar a veure-la en condicions normals (sense riures i també mes rodada), i de ben segur la viure d’un altre manera molt mes positiva
DRAMATÚRGIA: Jordi Casanovas
DIRECCIÓ: Ferran Utzet
REPARTIMENT:
Norbert Martínez, ALONSO
Jordi Rico, CARRASCO
Ramon Vila, MORENO
ESCENOGRAFIA I VESTUARI: Elisenda Pérez
AJUDANT D’ESCENOGRAFIA: Mònica Gálvez
COL·LABORACIÓ ESPECIAL EN L’ESCENOGRAFIA: Sebastià Brosa
GRAFFITIS: Pau Garcia
DISSENY DE SO: Xavi Gardés
DISSENY D’IL·LUMINACIÓ: Aleix Ramisa
PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Roser Blanch i Blanca Caminal
REGIDORIA: Josep Sánchez-Rico
CAP TÈCNIC DE LA SALA: Xavi Gardés
________________________________________________________________
– Sala FlyHard – Preu 10 o 15 € – ( preu pagat 10 € )
________________________________________________________________
Com a “fan” de Casanovas que ets, i tinguen en compte en compte que parles dels “temps que vivim a Catalunya”, no puc menys que recomanar-te: PATRIA. L’estrenen a EL CANAL(Salt-Girona), el proper 12 d’octubre dins Temporada Alta. La publicitat parla de “quan falten 3 dies per a les eleccions al Parlament de Catalunya, el primer candidat independentista, amb possibilitats reals d’aconseguir la majoria absoluta desapareix…. “. Dirigeix el mateix CASANOVAS i en el repartiment FRANCESC ORELLA, FERMÍ REIXACH, LLUïSA CASTELLS, ALEX CASANOVAS, ROSA VILA i MARCEL BORRAS. No et sembla que TOT promet?.
Moltes gracies per la teva recomanació…. de debò que t’ho agraeixo.
Dona la casualitat que ahir mateix vaig reservar les entrades per veure aquesta obra al Teatre Lliure de Gràcia (fila 1… jejejeje) el proper 28 d’Octubre.
Si entres a l’apartat AGENDA del Bloc, veuràs que ja esta agendada.
Jordi Casanovas tenia el text molt abans de què passes tot el que ha passat aquests últims dies….. i segurament des de les “Espanyes casposes” desitjarien que el candidat també desapareixes… no creus?
Et trobàvem molt a faltar Pere.
Home.. si he faltat, es per que de l’Àfrica, SOLS puc explicar LAS MINAS DEL REI SALOMON…
Per cert, no he mirat l’agenda però si no teniu apuntada la pel.licula THE DEEP BLUE SEA, no la deixeu escapar. V.O. “obligatòria”.
Ves per on, segurament et farem cas i aquesta tarda anirem a veure-la als cinemes
VerdiRenoir (millor perquè son numerades i ja no tenim edat ni ganes per fer cua a la porta mig hora dempeus).És una de les pel.licules que s’ens van escapar al recent festival de cinema d’autor que es va celebrar a Barcelona al maig i del que varem veure fins a 9 pel.licules… però totes no podien ser per manca de temps.
Gracies per la teva recomanació Pere.
Acabem d’arribar de veure “Les millors ocasions” i hem dir que ens ha agradat moltíssim.
Una obra dura amb un final impactant.
Una situació que ben cert la podem traslladar a la vida personal de molta gent,que treballa presionada desde adalt i en el que tot és valid,fins hi tot si s’ha d’arrancar el fetge a algú,no hi ha d’haver escrupols ,la qüestió és arribar als objectius marcats.
Per nosaltres els tres actors han estat genials.
És un luxe poder veure aquestes joies del teatre en un espai tant intim com la Sala Flyhard.
M’alegro molt de què os hagi agradat…i és que la Sala FlyHard te quelcom especial. Jo també vaig traslladar l’argument a la meva situació laboral que en aquest moment deixa molt que desitjar… la gent per tal d’ascendir un escalafó o tan sols per mantenir-ho és capaç de tractar l’esser humà com un animal i fins i tot “tortura-ho” psicològicament. Una llàstima però real.
M’alegro de què Norbert Martínez, hagi sabut trobar el seu punt que el faci mes creïble.
Doncs a mi m’ha semblat una mala obra de teatre i la pitjor amb molta diferencia de les que he vist de Flyhard. Un guió insuls, poc creíble, amb situacions absurdes i ridícules, i algunes frases risibles. La hora i mitja que dura es fa eterna amb una história i intencions que es poden explicar en 30 minuts, tanta reitaració no es necessaria. Les actuacions molt bé però a mi em va interessar entre poc i gens el que els hi passava als personatges. La sala, tot i la proximitat, es altament incomode a les files de darrera i necessita una reforma urgent.
Benvingut Monta a Voltar i Voltar
Gracies per deixar escrita la teva valoració. Com ja hauràs vist nosaltres son uns incondicionals de la Sala FlyHard i encara que sabem que no és una Sala comode, valorem el tipus de Teatre que es fa i sobretot la proximitat en la que es fa.
Segurament tens tota la raó de què aquesta obra és de les mes fluixes que hem vist a la Flyhard, però és difícil mantenir sempre la màxima qualitat a la que ens te acostumats. També et dono la raó en què amb uns quants minuts menys l’argument no hagues patit gens i possiblement fins i tot el resultat hauria estat millor.
No estem d’acord per el que veig en el text que a nosaltres ens va agradar i molt, però d’això es tracta…. el teatre no és una ciència exacta com son les matemàtiques i no sempre agrada a tothom per igual…. és un art molt subjectiu i depèn de cada un dels espectadors i de l’estat d’anim el dia que la veiem.
La nostra valoració va ser de 3 estrelles (ens va agradar)… però lluny de la puntuació màxima de 5 estrelles en què valorem les obres de Teatre que ens agraden mes… , però no la varem poder veure en les condicions que hauríem desitjat.
Gracies de nou, per deixar la teva opinió i mes quant difereix tant de la nostra.