– de Chishimba Falls a Mpulungu e Isanga Bay (Zàmbia) – 281 kms
Dijous 9 d’agost 2012
Desprès d’esmorzar i recollir tendes comencem un altre dia de ruta amb camió. De nou ha de venir un vehicle a carregar la bateria del camió, i és tan gran la fumera negra que deixa anar i que entra dins l’habitacle, que anem caminant una estona abans de pujar. Avui també portem una petita bossa “cap de setmana” i una altra bossa amb la roba bruta que ens rentaran al arribar al Lodge, ja que en els campaments és complicat fer-ho. Normalment, en els nostres viatges anem rentant la roba nosaltres mateixos però al fer acampades hi ha carència d’aigua i de temps per que es puguin eixugar.
El camí és ple de sotracs i a la primera part del trajecte donem bots com a ninotets dins del camió, falten mans.
Continuem fins a Mpulungu , a la riba sud del llac Tanganyika, on haurem d’agafar las barques per anar fins al Lodge a la badia d’Isanga. El llac Tanganyika té una fondària màxima de 1.470 metres i és el mes profund del continent africà i el segon mes profund del mon darrera del llac Baikal a Rússia. La seva llargària és ni mes ni menys que 673 kilòmetres…. ENORME!!!
Mpulungu és un petit poble situat a una de les zones mes inaccessibles de tota Zàmbia i l’accés al llac és vital ja que dóna accés directe als ports de Tanzània, Congo, Zàmbia i Burundi.
Tenim una bona estona per fer un tomb pel port del poble de pescadors que és ple de gom a gom, una gran activitat de gent que ofereix peixet sec, peixet fresc, pageses que ofereixen fruites i verdures i també la part de tèxtil amb robes i peces de roba que son usades. Ens fiquem per tot arreu i fem moltes fotos.
En un moment donat una pagesa ens increpa per les fotos i fins i tot ens ve a trobar al camí amb una actitud reptadora que desprès resultarà una ficció ja que ella també estava “jugant” amb els turistes, acabem amb encaixada de mans i li regalem uns clips i gomes pel cabell que s’entafora encantada.
barques que transporten la gent del mercat als diferents pobles del Llac Tanganika
Un altre moment divertit és quan en Miquel baixa a la platja i enmig dels pescadors ens increpa dient que no fem fotos i cridant “muzungo, muzungo”, se li afegeixen els propis pescadors i acabem rient tots plegats.
…
Tornem al port on estan preparant el dinar i baixem les bosses del camió.
Desprès de dinar embarquem, la travessia és agradable però jo m’he col·locat de tal manera que rebo tota l’aigua i arribo a la platja del Lodge totalment xopa, regalimant fins i tot la roba interior, la sort és que fa bo i s’eixugarà tot de seguida.
El Lodge Isanga Bay (http://www.isangabay.com) és una meravella, unes cabanyes tradicionals que recorden les platges mes tropicals, nosaltres quatre ens instal·lem en una de elles que dóna directament a la platja i sense perdre temps ens posem els vestits de bany i al aigua.
Hi ha onades que et fan oblidar que és un llac, i l’aigua es força freda. Quan baixa el sol i un cop dutxats i vestits passejada pel lloc i xerrada fins al moment del sopar. Cau una tromba d’aigua que dura una bona estona.
La nostra cabanya !!!
———————————————–
Miquel, Imma, en surt que la pgina no es trova…qu l’heu borrat???
Va haver un problema de publicacio però això posteriorment es va arreglar…. Es mes, tu estàs escrivint des de la pròpia publicacio i per tant l’has trobat. No entenc perquè dius si esta esborrada. L’unic problema potser es que el link des de el email que has rebut, no funcioni.
M’agraden molt els retrats que feu de la gent… Es nota que teniu mà per relacionar-vos amb ells, guanyar-vos la seva confiança des del respecte i captar-ne l’ànima. Felicitats perquè no és fàcil!
Benvinguts Ibana i Marc a “Voltar i Voltar”
Fa molt poc que vaig descobrir el vostre Bloc viatgesambcartabo, i va ser perquè us vareu subscriure a “Voltar i Voltar”. El vostre Bloc em va sorprendre molt favorablement ja que el baseu sobretot en els VIATGES i l’ARQUITECTURA.
No cal que us digui que VIATJAR per mi quasi és una forma de vida. L’altre, l’Arquitectura, una altra passió des de què era petit…. i és que vaig estudiar durant 5 anys “disseny arquitectònic” alhora que ja estava treballant a partir dels 15 anys.
També he vist que teniu a la dreta del vostre Bloc a “Voltar i Voltar” com blocs que aneu seguint…. us agraïm aquesta deferència. Ara mateix farem el mateix.
Gracies per el que dieu de les nostres fotografies…. però creiu.me a Zàmbia això és molt fàcil, ja que el turisme és inexistent i encara als turistes ens tenen respecte… i ens consideren viatgers interessats en el seu pais.
Una abraçada
Moltes gràcies pel que dius del nostre bloc! Tot just estem començant i anem agafant experiència d’altres com vosaltres que sou ja tot uns “professionals”. Us vam conèixer a través del Manel i la Cristina del Diari de la bona vida.
El Marc és historiador de l’art i un expert en arquitectura contemporània i sobretot en Mies van der Rohe. Jo m’encarrego de les fotografies i donar-li forma al text. No volem sentar càtedra, només animar a més gent perquè li entri el cuquet de l’arquitectura i descobrir alguns edificis que ni saben que es poden visitar. Intentarem fer-ho amè. Ja ens ajudareu a anar millorant!
Esperem ansiosos més aventures a l’Africa!
Ibana i Marc
Ara mateix aniria a proclamar la meva independència existencial a la cabana aquella de Lodge Isanga Bay per recuperar-me de tot aquest merder que tenim al voltant nostre.
Hi posaria l’estelada, és clar. Ara, la pregunta és, tindria una linina ADSL per infernemlandejar?
Les fotos són magnífiques, les faci un cargol o l’altre.
Petons
Dons t’asseguro que es un bon lloc, perfecte per desconnectar de tot, nosaltres ens demanem la cabana del costat !!!!!!
Les fotos mes magnífiques son las del cargol que com a mes vell es mes savi i en sap mes i te mes “valentia” per fer primers plans.
Petons.
Deu n’hi do el que dona el llac per a tots els pobles que l’envolten. Sens dubte, l’aigua es la “VIDA” en majúscules, Sensacionals les fotografies de la gent amb tota la gama de gestos i expressions que un pot imaginar. M’apunto també a establir-me durant uns dies a la idíl·lica cabana vora el llac.
Una abraçada
El llac és immens; com ja he dit a la crònica son 673 km de llargada…. semblant a la distancia entre Barcelona i Madrid…..
Ben pensat això era abans, perquè des del 11 de Setembre la distancia és molt, però que molt mes grans entre les dos capitals de les dues nacions.
Realment estem contents del resultat fotogràfic d’aquest viatge, sobretot del poder fotografiar persones sense que et posin cap impediment. Avui en dia això és difícil d’aconseguir … el turisme a l’engròs ho ha espatllat tot.
A mateixa la platja del Lodge, únicament hi ha 3 cabanes, per lo que si reservem el Quim, tu i jo, ja tenim la platja ocupada. De totes maneres prefereixo un altre Lodge on varem estar al llac Malawi…… ja veuràs com estàs d’acord.
Una abraçada