– Teatre – VARIACIONS SOBRE EL MODEL DE KRAEPELIN (o El camp semàntic dels conills a la cassola) (**) – Sala Beckett – 15/09/2012

Ahir ens varem apropar de nou a una de les sales de Teatre que estimem mes, precisament per les seves propostes que se surten del teatre mes convencional i la veritat és que quasi sempre ens agraden molt.

De fet la Sala Beckett s’anomena ella mateixa com “Obrador Internacional de Dramatúrgia“, i acostuma a encertar-la.

Era també la nostra primera obra de Teatre de la temporada 2012/2013 i anàvem amb forces ganes de què ens agrades, però malauradament no va ser així.

El director i alhora traductor de l’obra teatral, Carles Fernández Giua, en el programa de ma ens la presenta amb aquestes paraules: “és un fresc fet de retalls de la vida d’un home afectat per la pèrdua de la memòria. L’acompanyen el fill i el metge. Tots tres lluiten per preservar el tresor i, alhora, descobrir la veritat amagada en els records.” …. i també ens diu “La memòria, que pot ser vista com a narració, està íntimament lligada a la identitat. Qualsevol intent de reconstruir el nostre passat ens condueix inevitablement a qüestionar-nos qui som tant des del punt de vista individual com a col·lectiu, a plantejar-nos diferents versions dels fets i les persones“.

Per altra banda l’autor, Davide Carnevali (Milá – Itàlia, 1981), en el mateix programa de ma comenta: “Emil Kraepelin és el psiquiatre que, a començament del segle XX, va anomenar “Malaltia d’Alzheimer” la forma de demència que va descobrir i teoritzar juntament amb el seu col·lega Alois Alzheimer.” ” Aquest és un text sobre el problema de la memòria, sobre la identitat i sobre la possibilitat de reconstruir el passat i la història. La història personal d’un home que està perdent la traça de la seva pròpia vida, és a dir, la seva identitat“, “La història col·lectiva d’una nació, Europa, que en la memòria de les seves guerres i en l’actualitat dels canvis polítics que s’hi donen, encara està buscant la definició de si mateixa. Perquè la identitat d’una nació, com la de l’individuo, s’estructura sobre la capacitat de recordar, de donar coherència al relat dels esdeveniments que li sónpropis.

Ens un tema que a priori ens interessa i molt i precisament per això varam acudir a la Sala Backett. Sota el nostre punt de vista creiem que l’autor no ha aconseguit atrapar a l’espectador amb la seva manera d’exposar el tema a escena. Molt bona voluntat però el resultat real es força pobre i en alguns moments es fa fins i tota avorrida.

Entenem que vulgui mostrar les escenes sense cap ordre per tal de fer més visible a l’espectador que en el cap del protagonista el món es presenta així… desordenadament… on el temps en realitat no existeix. Mostra molt be la desesperació del fill que a poc a poc entoma el problema amb mes i mes angoixes.  Però no s’acaba d’entendre el protagonisme del conill a la cassola o inclus corrents per l’escenari… ni tampoc les mascares de gat i conill que s’entafonen el psiquiatra i el fill respectvament.

Ens va agradar i molt …. l’espai escènic de Eugenio Szwarcer i la il·luminació de  Luis Martí, increïblement aconseguida.  També ens va agradar la interpretació de Jordi Brunet (el fill), i sobretot la del pare interpretat extraordinàriament per n’Artur Trias.

Precisament per això, encara que no ens va acabar de fer el pes, valorem amb dues estrelles perquè creiem que el treball dels actors i dels tecnics, és un treball seriós, compromès i ben interpretat, encara que el text no acaba d’arribar a l’espectador com ens hauria agradat.

Autor: Davide Carnevali

Traducció i direcció: Carles Fernández Giua

Intèrprets: Primer Home: Artur Trias – Segon Home: Jordi Brunet – Tercer Home: Hans Richter

Espai escènic: Eugenio Szwarcer – Disseny d’il·luminació: Luis Martí – Disseny de so: Damien Bazin – Disseny de vestuari: La Conquesta del Pol Sud SC

Durada: 1h 20min

________________________________________________________________

– Sala Beckett – Preu 20 €  – ( preu pagat  10 €  – TresC)

________________________________________________________________

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a – Teatre – VARIACIONS SOBRE EL MODEL DE KRAEPELIN (o El camp semàntic dels conills a la cassola) (**) – Sala Beckett – 15/09/2012

  1. Benvolgut Miquel,

    vaig anar a veure aquest muntatge diumenge passat i personalment el vaig gaudir molt. Totalment d’acord amb l’encertat espai escènic i les interpretacions, amb menció especial per l’Artur Trias que modula a la perfecció el tempo i la intensitat dramàtica del personatge. Respecte a les escenes del conill que comentes, crec que es justifiquen en tant que formen part de la realitat mental onírica a la que està immers el primer home, i pel pes que el conill té com a fantasma del passat que la malaltia fa aflorar de manera obsessiva. És un muntatge molt suggestiu, i aconsegueix el propòsit de fer-nos sentir l’angoixa de la malaltia. Especialment encertat em va semblar les incursions històriques que se succeïen (suggerint una certa circularitat del relat de la història del s.XX) i l’efecte revisionista que la memòria té en la biografia de les persones.

    Per últim, permet-me que apunti la banda sonora del muntatge, que em va semblar molt ben integrada:

    In a manner of speaking – Tuxedomoon
    Toccata in A Major from Sonata No.6 – Domenico Paradisi
    In a manner of speaking – Nouvelle Vague

    Salutacions i felicitats per la nova secció!

    David Abril

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Benvingut al nostre petit racó de “Voltar i Voltar”

      Ens agrada que els que ens llegeixen escriguin la seva opinió i encara mes si discrepen de la nostra visió, com és el teu cas.

      Estic absolutament convençut de que tot el que aportes en el teu comentari es cert, però jo em vaig prometre a mi mateix escriure el que pensava en el moment de veure un espectacle. Segurament no tenia la nit, però a mi em va semblar massa “oníric” tot plegat, i sincerament estava desitjant que acabes l’espectacle. Poques vegades m’ha passat això a la Sala Beckett.

      D’acord amb tu amb la banda sonora de muntatge, encara que no vaig poder esbrinar com tu has fet cada una de les peces.

      Espero que continuïs expressant aquí les teves opinions. De nou, Gracies.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.