Chishimba Falls (Zàmbia)
Dimecres 8 d’agost 2012
Hem arribat a les Cataractes Chishimba i ens toca acampar de nou per ultima vegada, almenys fins quasi el final del viatge. El lloc es mol tranquil i com estem sols decidim posar-nos al costat mateix del riu Luombe.
El soroll de les cascades s’escolten però no les veiem de moment. Plantem tendes i dinem, encara que abans però en Lorenzo, Antonio i Miquel s’han fet un bany en el riu.
Desprès de dinar, veiem de sobte i espantats que comencen a arribar autocars i de dins d’ells molts nanos i professors…… a poc a poc ho envaeixen tot i ens quedem bocabadats…. i és que son centenars de nanos; resulta que hem coincidit amb una trobada d’escoles d’elit.
Casi tots els nanos porten mòbils i vesteixen com no hem vist a cap nen a Zàmbia…. quasi semblen occidentals. Com veiem que ells se’n van a la cataracta mes al nord, nosaltres decidim començar la visita a l’inrevés i quasi corrents marxem del campament per un cami que porta a les cataractes del sud.
Cataractes Chishimba – ràpids de Kayela
Cataractes Chishimba – ràpids de Kayela
Cascada Chishimba del sud – fotografia cedida per nostre amic LORENZO
Les cataractes Chishimba o Chisumba es formen en el riu Luombe i malgrat la proximitat de la central hidroelèctrica no han perdut la seva màgia ni el seu caudal.
Hi ha tres punts d’observació, la part central coneguda com els ràpids de Kayela, la de mes al sud amb una caiguda de 30 metres…. i les cataractes del nord (on ara estan tots els nanos), coneguda com Mutumuna amb una caiguda de 20 metres, però amb una perspectiva molt mes ampla.
Segons la tradició bemba l’esperit de les Chishimba viu en una cova a sota de les cataractes i per tant és un lloc sagrat on no es permeten ni els insults ni els comportaments inapropiats.
Quant arribem a les del Sud encara esta tranquil·la, però a la poca estona comencen ja a aparèixer desenes de nanos…. ens ho agafem bé e intentem gaudir del lloc que és espectacular.
Ja de cami de retorn, ens dirigim cap a les ultimes cascades, las del nord i ens trobem que el cami sembla les Rambles de Barcelona…. increïble de debò. La meva germana es despista i no arribarà a veure les ultimes cascades. Quant arribem l’espectacle en realitat no son las cascades, si no la multitud de nanos i professors que estan escalant, corrents, xisclant al mateix peu de les cataractes Mutumuna.
Ens divertim com a nens i fem un munt de fotos. Ens fa molta gracia els nanos com intentant aproximar-se el maxim possible a les nenes… i aquestes els provocant d’una manera molt “innocent”… ens recorda la nostra joventut al final de la dècada dels 60.
Les cataractes seran molt mes avorrides quant no hi hagi ningú…. i ho comprovem al mati següent quan acompanyo a la meva germana en una escapada ràpida abans de continuar ruta.
Un cop de tornada al campament ens decidim a fer un bany encara que l’aigua esta gelada. Ens permeten rentar el cap amb sabó cosa que aprofitem.
Som el punt d’atenció dels estudiants que ens fan fotos amb els mòbils i fins i tot alguns d’ells és llencen a l’aigua totalment vestits.
El Miquel fa una cursa de natació amb el noi de la foto….. imagineu-vos qui va guanyar !!!
El Francesc prepara un altre caipiroska i nosaltres portem una llonganissa per compartir i celebrar el nostre aniversari de casament, i és que avui fa 37 anys que vivim junts.
Una mica mes tard a sopar i a dormir. Trobarem a faltar les tendes de campanya per molts dies.
Quin espectacle meravellòs!!! Les fotos precioses,(com sempre) feliçitats a tots dos!!!
Petonarros!!!
Realment va ser un dia preciós, per ser el nostre aniversari….. sembla que la varem encertar. És la camera la que aconsegueix fotografies xules.
Un petó
En primer lloc, felicitats pel 37è aniversari de convivència, un rècord pels temps que corren!.
Pel que fa a les cataractes (la veritat es que no les havia sentit mai), un espectacle magnífic, tot i que el dia que hi vau anar, no crec que fos massa tranquil. Quants dies vau dormir en tenda de campanya?, en aquest lloc que “ara” esteu acampats no hi ha bestioles?.
Bé, fins la propera etapa. Una abraçada
La veritat és que l’Imma te molt valor d’haver-me aguantat tants anys !!!
A Zàmbia per el que es veu esta plena de cascades per tot arreu… però clar evidentment davant de les Cataractes Victoria (també a Zàmbia) la resta no son gens conegudes des de el nostre entorn.
Varem dormir en tenda de campanya 4 dies al començament del viatge i 2 a una illa ja a Moçambic casi al final.
La idea de què tots tenim des d’Europa de què Africa esta plena de “bestioles”, no és pas certa. Els animals en l’actualitat únicament es poden veure a les reserves o parcs nacionals on estan protegits de la població. Animals “tipus safari” com en el parc de North Luangwa, no varem veure en la resta del viatge. De totes maneres no era l’objectiu de la ruta.
Gracies per continuar fidel al bloc_serial.
Ya sé que la carrera a nado la ganó Miquel, pero la foto del final, la del caracol, fue antes o después de la carrera
Empiezo por el final…. he puesto este caracol “acuatico” en la crònica porque busque en google alguno que se pareciera a ti, pero no encontré ninguno tan “chulapo” como tu.
Evidentemente el negrito como sabes muy bien, me ganó por una centesima de segundo, pero ten en cuenta de que al menos era 7 o 8 años mas joven que yo.