Ahir, 11 de Setembre de 2012 es va iniciar sense cap dubte el camí sense retorn cap a la Independència de Catalunya.
Fins al dia d’ahir no creiem pas que seriem capaços d’arribar a ser un estat independent. No creiem que puguessim arribar a veure la nostre nació, Catalunya, gaudint de totes les llibertats com a poble.
Ho pensem nosaltres que som nascuts aquí a Catalunya, però que som fills de la immigració espanyola dels anys 50, tenim arrels a València, Castella i Andalusia. La nostra llengua materna era el castellà i per voluntat pròpia la vam canviar pel català, llengua en la que parlem, escrivim i sobretot pensem i somiem. Som catalans perquè hem decidit ser-ho i no tan sols per accident.
I va ser ahir el dia en què el poble de Catalunya va dir PROU, va ser ahir, 11/09/2012, el dia escollit.. .va dir prou a què el govern espanyol passi per sobre de la voluntat del poble sobirà de Catalunya, esmenant lleis ja aprovades com l’Estatut de Catalunya…
… va dir prou a l’asfixia econòmica a la que l’estat ens està sotmetent… va dir prou al maltracte com a poble intentant anul·lar gairebé la nostra pròpia llengua, el català…. va dir prou a que ens tractin de garrepes e insolidaris, ……en resum va dir prou a tots els maltractes que s’estan realitzant a la nostra comunitat, a la nostra identitat…..
Senyors….. s’ha acabat. Ja estem cansats de tenir que fer tanta pedagogia, que no serveix absolutament per res, si no és per empitjorar-ho encara mes. Volem ser INDEPENDENTS i no haver de passar comptes amb ningú i menys si aquest algú ens explota… volem ser lliures d’administrar els nostres propis recursos i així construir el nostre país, el nostre propi estat en llibertat.
Hem estat fins ara partícips d’una “família” que no ens entén ni ens vol entendre, una “família” que no ens estima gens i a sobre renega de la nostra identitat, i de la la nostra llengua; se’ns acusa d’insolidaris, quant en realitat és tot el contrari. Tenim una madrastra que ens maltracta en benefici de les nostres “germanastres” que en molta mesura viuen a costa nostra. Ja no som adolescents i hem madurat com a poble… volem formar la nostra pròpia família e independitzar-nos. Tenim dret a fer-ho, vulguin o no la nostra madrastra i las nostres germanastres.
No volem “trencar” res, perquè Espanya també ha format part de la nostra cultura… ni ser “enemics” dels que fins ara hem considerat companys de viatge, però volem viure com a poble, la nostra vida lliurament, perquè així ho hem decidit.
Adéu Espanya!!! Si, ….podem viure sense tu i sense la teva opresora tutela.
Si vols una bona relació amb nosaltres, cap problema…. fins i tot ens agradaria seguir com bons companys,… jo crec que podrien arribar a ser, fins i tot “amics”…. però això si, en igualtat de condicions, sense cap submissió. Hem decidit ser LLIURES i tenim dret a viure la nostra pròpia vida.
Ahir, 11 de setembre de 2011, us ho puc ben assegurar… va ser un dels dies mes feliços de la nostre vida, perquè hem vist reaccionar per fi al nostre poble. Ara toca que els nostres polítics prenguin bona nota i emprenguin el cami per aconseguir la secessió de l’estat espanyol i formar estat propi en el menor temps possible…. sigui o no, nou estat d’Europa de forma automàtica. Catalunya ha estat al llarg de l’historia el territori mes pro-europeu de tots els pobles de l’estat espanyol. Seria ara sarcàstic que no ens acceptesim dins de la comunitat Europea, quant hem estat nosaltres precisament els que hem estirat a la resta d’Espanya… quant ells miraven cap un altre banda.
Si els nostres polítics no inicien el camí cap una secessió en pau, llavors, deurien convocar-se d’immediat eleccions urgents perquè el poble pugui escollir els seus nous representants.
Desprès de la sortida de la feina, ja que ahir tenia guardia justament per donar servei a la resta del Estat, i directament amb l’estel. lada al coll ens apropem al que era en principi la capçalera, en un intent d’entrar en el Bloc d’Omnium Cultural, de la que som socis. Evidentment ens trobem amb una barrera humana infranquejable a l’alçada de Gran Via tocant a Passeig de Gracia. En aquest punt ens quedem clavats, sense poder donar una passa des de 2/4 de 6 a les 8 del vespre.
Turistes amb una parella de iPads … i a les pantalles l’estel.lada !!!
…. i arribem al final de tot a 2/4 de 10 del vespre
Desprès i ja quasi de nit comencem a caminar tímidament i fem algunes fotografies fins que ja no tenim llum…. però continuem fins al final a l’entrada de la Ciudadel·la on arribem just quant canten l’himne de Catalunya a la cloenda dels actes. Son 2/4 de 10 del vespre i quasi ens arrosseguem. Estem esgotats físicament però absolutament eufòrics d’haver viscut un dia històric que de ben segur marcara per sempre l’esdevenir de la nostra nació.
Ens assabentem que els nostres fills han estat també a la manifestació…. cada un en un lloc diferent i que s’han marxat abans de poder fer una passa a l’alçada de la diagonal, desprès de mes de 2 hores d’espera. Estem contents , molt contents de compartir amb ells aquest sentiment d’identitat que ens ompla.
Ahir va començar una nova època.. Ahir, certament, el poble català va posar definitivament el fil a l’agulla per a iniciar d’una vegada per sempre un camí que no te retorn: el de la seva plena llibertat.
Centenars de milers de catalans, arrivats de tots els racons, han fet sentir la seva veu a peu de carrer, a la ciutat de Barcelona, amb un sol clam: Independència!….
… amb una sola exigència: Catalunya nou estat d’Europa.
Res més a dir i molt a celebrar, però patirem, encara patirem.
…. i és que no hem patit fins ara ?
Continuarem patint, ja estem acostumats a la incomprensió, l’enveja i fin i tot a l’odi vers la nostre cultura i la nostra nació. Però Joaquim, prefereixo seguir patint, sabent que per fi els catalans hem reaccionat davant de tanta injustícia, hi hem dit PROU.
Ja no volem saber res… no ens fiem desprès de mes de 35 anys d’intentar-ho, des de què es va iniciar la “democràcia”. Ara volem ser LLIURES. No hi ha marxa enrere.
Os vaig seguir ahir desde’l ordinador…en vaig emocionar molt de esser catalana jo també. El que en va sapiger molt greu va esser el no estar alli amb vosaltres, donant suport i aixecant els cartells verds.
Ben fet!!!
Petons.
No dubtis que vas estar amb nosaltres tota la estona i a mes un luxe perquè vam estar informats en directe !!! las comunicacions eren complexes i no es podia escoltar la radio ni parlar per telèfon amb facilitat o sigui que els teus sms ens anaven perfecte. Una enorme satisfacció ahir, ens vam sentir formant part d’un gran poble.
Un petó enorme.
Gracies Imma en fa molt feliç haver contribuït a la vostra informació… ha estat un pecat el no esser físicament allà amb tots vosaltres.
Petonets.
No dona, seria pecat si visquessis a prop i per mandra o falta interes no haguessis vingut, però en el teu cas la intenció ja val molt mes. un peto.
Hauria anat i tant que hauria anat, amb vosaltres, o amb la meva mare o amb el meu germà o tota sola…aixo fa anys que ho desitjo a veure si amb aquesta i ha sort. Petons.
Un dia para no olvidar..
Los sueños se harán realidad
De ben segur que no l’oblidarem….. ni nosaltres els catalans…. ni des de l’exterior de la nostra nació. Un dels dies mes feliços de la meva vida…. no es pot oblidar.
Estic segur que es faran realitat els nostres somnis. Arribar fins aqui ens ha costat 37 anys i de cap de les maneres podem cedir ni un milimetre.
Una abraçada
Una Diada històrica que indubtablement marquen la fi de moltes coses i l’inici d’altres. Una de les coses més positives per a mi ha estat la difusió a nivell mundial. El camí però, serà llarg i tortuós, ara bé, com a mínim hi ha camí, cosa que semblava impossible fa poc temps.
Una abraçada
Difusió com mai a tot el mon…. però a les “Espanyes” totalment el contrari; ho han intentat “tapar” i evidentment els ha sortit malament perquè la manifestació ha estat tan bestial que tothom s’ha assabentat.
L’important és que el poble ha començar a caminar en una direcció clara, encara que els polítics encara no han fet ni el camí. Però Josep, estic segur que arribarem on volem.
No aprenen, ni aprendran mai… fixat que el mateix dia de la manifestació mes gran de la historia… el “democràtic” parlament ezpañol, va tornar a rebutjar que a València es pugues veure TV3 de nou, a pesar de què 650.000 valencians havien signat una petició per reclamar el poder-hi accedir. Clar que 650.000 persones per el “parlamento” no significa res i fan el que els hi rota….. ja ho van fer amb els 6.000.000 de catalans quant van anul·lar bona part de l’Estatut de Catalunya aprovat pel nostre parlament legalment.
Miquel i Imma!!!
Des d’Argentina, Vica la Terra!!! Gran post!! Felicitats!!!
Gràcies per seguir-ho des.de tan lluny. Va ser realment emocionant i el post intenta transmetre la il·lusió, l’encoratjament i l’orgull de formar part d’aquesta Terra.
Una abraçada.
Recordo la mani del 72 amb el nostre fill gran a coll i bé, mai hagués pensat que podria veure i viure la d’aquest dimarts. Estic orgullosa, animada, esperançada i preparada per patir i esperar, només falta que els politics estiguin a l’alçada.
Ben retrobats desprès de l’estiu
Nosaltres també hi érem, però la de Barcelona va ser l’any 1977 (la del 1.000.000) i l’any abans també havíem estat a la primera manifestació de la diada de la “democràcia” a Sant Boi (l’any 1976)….. aquesta vegada amb una mica mes de “por”.
http://www.youtube.com/watch?v=O7vflRRf7-Q
Aquest video no el deixis de veure, ja que explica el que van ser i representar per Catalunya, les dues diades a les que faig referencia.
Nosaltres també estem orgullosos i esperançats en què molt aviat aconseguim ser una Nació lliure.
Gracies Carme per la teva aportació a aquesta crònica tan especial per tots nosaltres.
Tens tota la raó, volia dir la del 77, ha estat una errada ja que el meu fill va nèixer al 74….
Un gran post, m’ho ha recomanat la Rosa Maria. Procuraré llegir-vos, m’ha encantat.
Fins aviat.
Benvinguda Montse al nostre racó de “Voltar i Voltar”
Ens alegrem molt de què t’apuntis a llegir-nos i sobretot a donar també la teva opinió. Gracies pel teu reconeixement.
T’esperem ja !!! Una abraçada