Parc Nacional Nord Luangwa (Zàmbia)
Diumenge 5 d’agost 2012
Com cada dia abans de les 6 del mati ens despertem i ens quedem bocabadats de la vista del riu que es veu des del nostre llit.
La nostra cabanya de “luxe” on hem dormit la Merche i la Fina en llits separats i l’Imma i jo en un llit de matrimoni, teníem mosquiteres, ja que l’enorme “finestra” no té vidre… o sigui que poc menys que dormir en plena natura.
De fet aquesta nit hem escoltat el soroll dels búfals menjar a sota mateix de la nostre “casa”.
Calentador d’aigua per la dutxa a la nostre cabanya
Ens havien avisat que si els lleons aquesta nit passada feien una cacera, ens despertarien i en silenci i amb pijama tindríem que anar amb ajut de les llanternes a la “casa de l’arbre“, on viu el propietari del Lodge. No hem tingut la “sort” que això passes.
Segons ens van explicar ahir, desprès de sopar, ens separen en dos grups en funció del grau de coneixement de l’anglès, un grup va amb el propietari del lodge anomenat Buffalo Camp www.shiwasafaris.com/buffalo.html, fill net de Sir Stewart Gore-Browne, un personatge històric a Zàmbia, abans molt lloat, avui molt vilipendiat per ser traficant d’esclaus, però que va contribuir de forma important en el desenvolupament de la regió i a la independència de Zàmbia.
Existeix un llibre novel·lat sobre la vida d’aquest personatge, encara que per el que diuen els que l’han llegit és una versió massa edulcorada del personatge. El llibre es diu “Casa Africa” i está escrit per Christina Lamb.
L’altre grup, els d’angles bàsic (sent benevolent) ens quedem amb el Francesc i un guia local que es diu Sunday.
desprès d’esmorzar, sortim amb el 4×4 en busca de lleons, però no tenim sort… i veiem uns elefants, unes zebres i molts impales.
Deixem el cotxe e iniciem un recorregut a peu alineats i en silenci d’acord amb les instruccions rebudes, per tal de què els animals ens vegin com si fóssim mes grans i capaços de defensar-nos millor.
Termiter
Portem un Ranger amb escopeta per si les mosques. No veiem gaires animals però el guia ens parla de les plantes i ens fa reconèixer petjades i defecacions d’animals.
Hem de travessar el riu amb les sabates a la mà per continuar l’excursió que acaba a quarts de dotze perquè la calor és molt forta. Abans però hem de vigilar que no tinguem cocodrils massa a prop.
Desprès de tornar a passar el riu i prendre un refresc que ens han portat (cada beguda ens costa 3 euros…. i és que aquí a Africa aquets “luxes” es paguen cars).
Tornem al campament amb el vehicle i allà fem temps fins al dinar.
… i desprès la migdiada.
El grup “d’anglesos” surt una hora abans, ja que sembla que els porten a un lloc una mica llunya…. demà ens tocara a nosaltres.
Al nostre grup ens espera una tarda intensa i “enbufalada”.
————————————————————————————————–
Molt be, molt be….ja veig que vau veure molts animalons…però qué eren gatceles o impalas???
Petons.
Varem veure de tot, impales i gaseles, encara que unicament posem unes poques fotos al Bloc, ja que si no seria illegible.
Segons el que he llegit ….
Les gaseles són antílops de grandària mitja, àgils i de potes llargues. Poden aconseguir velocitats de 97 km/h, i mantenir una velocitat de 56 km/h per un període prolongat. Les trobem en les praderies de les sabanes d’Àfrica. Viuen en grans ramats i són animals herbívors. Es reuneixen en ramats dispersos que poden estar composats de diversos milers d’individus. Per sobreviure en camp obert, han d’estar atents tot el temps. Encara que sovint s’estiren a terra, no dormen més d’una hora al dia, en curts períodes de cinc minuts o menys.
Els impales que significa “peus negres de banyes altes” són una altre espècie d’antílop africà. El nom impala prové del zulu. Es troben a sabanes a Kenya, Tanzània, Moçambic, Namíbia, Botswana, Zàmbia, Zimbabwe, Angola, Sud-Àfrica i Uganda.
Com veus la diferencia sembla que es mes aviat el tamany mes gran dels impales, amb banyes també mes grans… però de la mateixa familia dels antilops.
De res.
Veus el que et passa per preguntar ??? Petonets.
Em teniu fascinada, enhorabona per el gran treball que feu al blog i sobretot per el “vostre esperit aventurer”, passió, esforç, dedicació i vitalitat que transmitiu! Us seguiré ben de prop.
Una abraçada.
Ara mateix tinc la pell de gallina, al llegir el teu comentari. Moltes gracies de debò.
Però abans de tot… benvinguda a aquest reco nostre, que és “Voltar i Voltar”; esperem que a partir d’ara també sigui una mica teu i ens continuïs visitant.
Gracies Ivana de nou pel teu primer comentari.
Una abraçada
Doncs déu n’hi do per no veure gaire animals. En teniu moltes fotos!!. Dormir en aquestes cabanes deu ser maquíssim, en plena natura…
Ah! i per cert, m’encanten les fotos de cargols amb les que finalitzeu sempre els posts. Genials!
Manel
El que vaig intentar explicar en la primera entrega del viatge, és que aquest viatge no es tracta pròpiament d’un Safari com els que és realitzant a Kenia o a Tanzania…. i és aquí únicament on varem veure animals els 2 dies d’estada al Parc Nacional i ho sabíem prèviament.
Al llarg del viatge dormirem a llocs molt mes macos i encara mes integrats a la natura… ja veureu.
Em fa molta il·lusió el comentari que feu dels cargols que utilitzo com si es tractes d’una firma…. crec que és el primer comentari que es fa sobre aquest tema i m’alegro de què algú ho mencioni.
A banda de la col·lecció de cargols que invadeix casa nostra i que cada vegada és mes i mes gran…..”El Cargol” és per nosaltres una forma de vida… d’intentar menjar a poc a poc… de saborejar-lo lentament….. també conèixer bé els llocs per on passem i no a corracuita… de gaudir-lo amb tota la seva força… de viure intensament però sobretot lentament.
Una abraçada parella de dos.
Gracies
Hola macos , jo tambe estic viajan i fen cultura gracies a vosaltres, realment es una gran pasió viajera….. Y quina manera de escriure!,,,,,un peto molt fort .
Benvingut o Benvinguda KRIS a “Voltar i Voltar”
Ens fa molta il·lusió el que diguis aquestes curtes però intenses paraules. És precisament el que intentem… fer particeps del nostre viatge i de les experiències viscudes al llarg d’aquets 25 dies per Africa.
Ens agrada saber que per alguna persona ho estem aconseguint i que viatjant de certa manera amb nosaltres, encara que sigui virtualment.
El merit de la redacció és gairebé tot de l’Imma i el seu costum de fer diari quant viatgem o voltem per la nostra ciutat, Barcelona.
Espero que continuis “voltant” amb nosaltres.
Una abraçada
Em sembla estar veient MOGAMBO, LAS MINAS DEL REY SALOMON o HATARI.
Ostres Pere ! ara el problema el tenim en decidir quin paper li toca a cadascú !!!
Jo per si de cas em demano el paper d’Eloise (Ava Gadner) …..
Salutacions.
Dues qüestions: 1) les cabanes son elevades o a terra? 2) Tothom s’havia de descalçar per passar el riu? (encara que portés calçat, impermeable?) , en tot cas, sort que no era gens fons….
Me’n vaig a llegir el capítol següent, que me n’he trobat dos de cop (el 6 i el 7)
Una abraçada
Primera qüestió…
http://www.flickr.com/photos/miquelputxet/7939094090
( una imatge val mes que mil paraules… jejeje )
Segona qüestió….
– ningú ens obligava a descalçar-nos, però encara que no era gaire fondo havien llocs que l’aigua arribava a mitja cama o fins i tot al genoll, per lo que encara que portessis calçat impermeable no hagues servit de res.
Ens encanta que ens facis preguntes.