– Voltant per AFRICA – Agost 2012 (5) – de Kundalila al Parc Nacional Nord Luangwa (Zàmbia)

de cascades Kundalila, al Parc Nacional Nord Luangwa (Zàmbia) – 264 km.

Divendres 4 d’agost 2012

Continuem la ruta, un cop superades les dues incidències del camió. Ens apropem a Mpika on fem una petita parada mentres el camió omple els dipòsits de gasoil.

És una petita població on tot just tenim temps de passejar per davant de les botiguetes que hi han a la carretera.

Ens intenten vendre “cucs” vius per menjar-los crus…. sembla que és una delícia exquisida.

Continuem ruta per un trencall i parem a dinar en el camí seguint cap a North Luangwa, el parc nacional on estarem dos dies sencers (3 nits seguides en llits normals!!! )… i al que accedirem en els dos 4×4 que ens esperen a l’entrada del parc. Descansarem de camió.

Agafem les motxilles “cap de setmana” i ens encabim en els dos cotxes disposats a “gaudir” de les dos hores i mitja de camí que ens esperen fins al campament habilitat amb cabanes on estarem i que s’anomena Buffalo Camp www.shiwasafaris.com/buffalo.html).

Un moment abans d’arribar veiem una lleona que ha caçat un búfal però com ens emocionem i cridem, fuig espantada…… els voltors omplen els arbres de la bora, esperant menjar les restes.

El Parc Nacional de North Luangwa permet gaudir de la natura mes salvatge gràcies als esforços de la Societat Zoologica de Frankfurt i que ha convertit al parc en un dels referents mundials en gestió i conservació de la fauna. Va romandre tancat molts anys i actualment obre nomes des de juny fins a finals d’octubre.

Les nostres cabanes estan totalment integrades en l’entorn, obertes totalment al riu que passa pel campament, una autentica delícia. Nosaltres compartim una de quatre places i el primer que fem és una bona dutxa per treure’ns la pols del camí que s’ha adherit a nosaltres i la nostra roba. Desprès sopem a les dos taules habilitades, una terraça amb tumbones i un foc de camp ens fa passar una estona molt agradable abans d’anar a dormir.

—————————————————————————————————–

Anar al primer capítol

Anar al capítol anterior

Anar al capítol següent

7 thoughts on “– Voltant per AFRICA – Agost 2012 (5) – de Kundalila al Parc Nacional Nord Luangwa (Zàmbia)

  1. rosa maria lapeira gascòn

    Uauhhhh!! Tiets, i no els vareu menjar els cucs???? Mare de Deù, quin fàstic…menys mal que encara no hi menjat….se’n regirent els budells….Per la resta, m’agraden molt les fotos, veig que vareu veure el rei de la selva menjat un bùfal…espectacular.

    Petonets.

    Respon
    1. Imma Barba

      l’alimentació també forma part de la cultura de cada país, no els vam tastar perquè no vam tenir ocasió, sinó a lo millor !!!!!!!! a alguns països d’Orient no poden entendre que nosaltres mengem gambes o escamarlans i lo bons que son, no ? …..
      petons.

      Respon
    2. Miquel Gascon

      Jo en principi no ‘els menjaria pas, ja que culturalment no m’han acostumat a aquest tipus de menjar. Tal i com diu l’Imma, aquí mengem Ostres vives o carn crua en el Steak Tàrtar… i ben bons que estan.

      La lleona la varem veure varies persones que anavem en el mateix tot terreny, però l’únic que vaig aconseguir fer la foto vaig ser jo. No és extraordinària, però per mi te molt valor.

      Respon
  2. josep

    Jo no soc gens amic del menjar cru. Per descomptat les ostres vives també em regiren l’estómac.
    Els camions només els utilitzàveu com a transport? que tal eren?. Per dormir fins ara sempre en tendes de campanya?
    Bé, ja anirem veient com evoluciona l’aventura.
    Una abraçada

    Respon
    1. Miquel Gascon

      El teu cas és potser el majoritari de la població. A mi no fa massa temps que m’agrada la carn crua dels Steak Tartars (de jove, m’en recordo que feia patir a la meva mare perquè la carn no estava ben torrada…. ara em faig creus). El cas de les Ostres sempre m’han agradat…. i començo a admetre el Sushi japonès.

      El camió (era tan sol un), l’utilitzabem com transport únicament, però portava a la part de darrera les tendes de campanya, colchonetes i cuina. Sota dels nostres peus obrin les “trampilles” corresponents estava emmagatzemat el dinar… també portàvem dues neveres amb gel per mantenir les begudes i la carn fresca. L’aigua per el dinar i la beguda estaba tractada quimicament.

      En realitat el seu interior semblava un autocar “cutre”…. el pitjor eren els camins de terra amb molts forats que a vegades ens feien saltar i tocar el sostre amb el cap…. això era força dur, ja que hem fet mooooolts kilòmetres.

      Per dormir, poc varem utilitzar les tendes de campanya, potser 5 o 6 nits… la resta en hotels “africaners”, Cabanyes en reserves i en algun Lodge de luxe.

      Gracies per les teves preguntes, que amb tota seguretat aclariran a molta gent una mica com va ser en realitat el viatge.

      Una abraçada

      Respon

Leave a Reply