de Lusaka a Mkushi (Zàmbia) – 360 km.
2 d’agost de 2012
Hem aprofitat l’espera dels “madrilenyos”, per treure divisa local a un caixer, la moneda local és la Kwacha zambià i al canvi 1 euro son 5.200 kwachas.
Fent el tafaner a la llista de persones que han d’arribar des de Madrid ens assabentem amb una enorme sorpresa, que dins d’uns minuts ens retrobarem amb uns grans amics que vam conèixer fent la ruta Maya (2003) i amb els que mantenim una relació força important des de les hores… hem estat a casa seva a Vitòria en mes d’una ocasió i ells a casa nostra a Barcelona i és que a mes a mes hem viatjat amb ells també a Myanmar (Birmània) (2004) i a Equador i les illes Galapagos (2005). Sempre per telefon o via email parlem del desti on cada any escollim cada un de nosaltres i aquest any l’Imma, ja en el vol de Barcelona a Londres, em va comentar que aquest any no sabíem on anaven l’Antonio i en Lorenzo.
Lorenzo i Antonio
És una loteria gairebé impossible d’encertar i va i aquesta vegada sense saber res ni els uns ni els altres, l’encertem de ple i ens toca el premi… la grossa. Ens fem creus de què això sigui possible i mes sabent que ells mai havien viatjat amb Kananga!!! També l’Antonio i en Lorenzo venen acompanyats per la Cristina i la Marifran amb les que també havíem viatjat plegats l’ultim cop a Ecuador i les illes Galapagos (viatge que varem fer pel nostre compte i organitzat per l’Imma i per mi ).
Tornem a l’aeroport i fem el primer dinar del viatge asseguts a las cadires plegables del camió tot endrapant un sandwich, desprès cafè a la terminal i finalment el retrobament amb els nostres amics, que ens emociona moltíssim.
Sortida de Lusaka
També falta una maleta en el grup provinent de Madrid-Londres-Johannesburg-Lusaka, amb un canvi de ruta aerea produïda per no poder fer la connexió a Londres. Precisament la maleta que s’ha perdut és de la Marifran i la pobra és passarà tot el viatge esperant la maleta amb falses esperances per part de la companya aerea en innumerables trucades. La maleta mai arribarà i ella anirà tot el viatge de “prestat”.
Parada pipi room
Un cop instal·lats en el camió, ja tots plegats…. ens passem tooooota la tarda de ruta (uns 360 kilòmetres), per carretera asfaltada en casi tot el recorregut, fins arribar al Forest Inn (www.forestinn-zambia.com), uns bungalows molt ben condicionats i en un entorn molt bonic. Ens trobem tots a l’edifici comunitari on hi ha una sala amb llar de foc, un petit bar i el menjador on soparem tots plegats. Avui és el primer sopar del “nostre cuiner”, en Marc i ens sorprèn amb una sopa de coco força bona i un enorme bistec amb salsa barbacoa i verduretes. Anem a dormir a quarts de dotze, força cansats però contents i amb ganes de conèixer el país.
Zàmbia – El nom “Zambia” fa referència al riu Zambezi, que drena l’oest del país.
Els primers habitants de Zàmbia pertanyien a ètnies khoisan i vivien de la caça i collita fins que al segle I es van instal·lar al país tribus bantus i les van absorbir. Els primers exploradors europeus van arribar a Zàmbia al segle XVIII. És de destacar el mític personatge de David Livingstone, que va donar nom a les Cascades Victòria i va protestar contra l’esclavitud.
Bandera Zàmbia
El 1911, durant el domini del Regne Unit, aquest territori va rebre el nom de Rhodèsia del Nord . A l’any 1953 l’Oficina Colonial Britànica, va crear la Federació de Rhodèsia i Nyasalàndia, que incloïa Rhodèsia del Nord, Rhodèsia del Sud (l’actual Zimbabwe), i Nyasalàndia (l’actual Malawi).
El 24 d’octubre de 1964 Rhodèsia del Nord va assolir la independència i s’anomenà República de Zàmbia. El 27 de març de 2012 el Consell Nacional de Barotselàndia va proclamar la independència respecte de Zàmbia.
Capital: Lusaka – Superfície 752.614 km quadrats (aigua 1,6%) – Població 12.000.ooo – Moneda Kwacha zambià – Economia:El recurs econòmic més gran de Zàmbia és la mineria, especialment la del coure.
La caiguda del preu del coure va submergir el país en la pobresa. Actualment Zàmbia és dependent de l’ajuda exterior per al seu desenvolupament.
Cargol cami de Mkushi
Molt be, molt be…això s’està fent molt emocionant!!! I els bungalows molt macus…una mica menys el bus…
No és un bus!!!! Es tracta d’un camió “tot terreny” adaptat per portar mes o menys amb “comoditat” a 20 “muzungos” … i 4 persones mes de recolzament, per camins i pistes de les quals et faries creus. Lo bo que te és que no es paguen peatges…. jejeje
A mes a mes, el camió transporta tots els estris de la “cuina” i tot el dinar que endrapen 24 persones durant un període de 4 o 5 dies, inclosa la beguda, tendes de campanya i maletes de tothom. Maco… maco no és, però si molt practic.
El camió únicament el varem poder utilitzar en la primera part del viatge…. desprès com ja veuràs, va ser molt pitjor.
PITJOR!!!!! No fotis!!!! Mira que sou valents…
Esto se pone interesante, pero ¿dónde puedo ver el bungalow?. Viendo el bus una se puede imaginar lo que le espera por delante ya que parece ¡un tanque!
Besos
Pitjor que un tanc….. arrasa amb tot el que troba al seu pas, per fer-se camí. Tal i com indica Rosa Mary, acostumo a deixar links per qui pugui estar interessat pugui accedir a l’informació.
Petonets
M. Carmen, mira en el sitio que te pone http://www.forestinn-zambia.com basta solo que clickes ahi, que està en azul y ya te sale. Besitos
Un bon començament amb sorpresa, tal i com avançàveu. M’agraden aquestes “morcillas” (o com es digui en català) en que aneu explicant història i dades del lloc visitat.
Fins la seguent etapa!
Realment va ser una gran sorpresa que va fer el viatge encara mes apetitós. Gracies per les teves paraules “botifarreres”.
La narració continuara… no ho dubtis!!!