Ho se… ho se, teniu tota la raó, sóc un impresentable per deixar les coses a mitges i no acabar-les per molt poc…. però ha estat culpa del GREC que se’ns ha tirat al damunt i ens ha ocupat tot el temps. Aquest però ja és l’ultim capítol i no us molestaré mes amb aquesta “Nissaga de Sardenya”.
… anar al 1er capitol
… anar al capítol anterior (setè)
Divendres 22 de juny 2012
Avui quant ens llevem a Alghero, sembla que el dia estarà núvol i ens dirigim a esmorzar a la cafeteria on ho tenim pagat amb l’habitació i desprès al port on hem d’esperar mes de mitja hora per embarcar… i és que com sempre arribem els primers.
La travessia dura aproximadament uns 35 minuts abans no arribem a la cova de Neptú. El paisatge és molt bonic i els penya-segats d’una alçada important.
Ens van explicant el que veiem, les torres espanyoles, els hotels, l’escola de submarinisme, el far.
Al arribar al peu de la cova observem com des de dalt del penya-segat baixa l’escala per accedir des de la carretera, ni mes ni menys que 650 esglaons. Baixem per la passarel·la que es belluga molt i comencem la visita guiada a la cova previ pagament de 13 euros per persona que s’afegeixen als 15 euros pagats pel vaixell.
Molta gent (massa) ja que a tota la que viatja en el vaixell hem d’afegir la que ha baixat caminant i esperen també la visita guiada.
.
El guia que condueix la visita fa les explicacions en italià, angles i català. La cova és d’estalactites i estalagmites i es força gran, la visita es fa molt a poc a poc degut a la gentada.
El retorn és pel mateix camí, aquesta vegada ja una mica mes ràpid i tornem a embarcar, ens esperen els 35 minuts de trajecte de tornada.
Molt tranquil·la aquesta excursió en la que hem invertit pràcticament tot el matí.
Decidim passar per l’hotel a deixar una ampolla de licor de mirto i uns paquets de pasta sarda que hem comprat. Decidim que avui dinem pizza i ens dirigim al restaurant Casablanca situat just al costat del que vam sopar ahir.
La calor tan brutal ens fa decidir dinar dins i la veritat és que dinem molt bé. Ens amaguem una estoneta a l’hotel on aprofitem per carregar els mòbils i llegir una estoneta.
A quarts de sis, quan el sol ja no és tan fort sortim de compres, hem d’aprofitar la ultima tarda, i acabem comprant dos cargols de ceràmica a la botiga de davant mateix de l’hotel. Desprès comprarem també un formatge “peccorino” que al Miquel li ha robat el cor i que tenim intenció de compartir amb els nostres fills.
Ho deixem tot a l’habitació i anem a passejar tranquil·lament pel passeig de la costa ple de restaurants i amb trànsit de persones que ens recorden les Rambles. Ens assentem a l’únic bar del passeig i ens estem fins a la posta de sol tot prenent una tònica i una cahipirinya (endevineu qui que??).
Continuem la passejada fins al final del passeig fent un munt de fotos i decidim anar a buscar el cotxe que tenim aparcat un pel lluny i apropar-lo a l’hotel donat que hem de sortir cap a Porto Torres a las 4 del matí.
Anem a sopar al passeig al restaurant Angedras, un risoto amb espàrrecs i cloïsses que està força bo. Acabem el dia tancant maletes i dormint tres horetes abans de marxar.
Dissabte 23 de juny 2012
Ens llevem a las tres del matí i no ens podem dutxar per manca d’aigua. Ens vestim i prenem un got de llet. Baixem les maletes i jo espero a la porta mentre el Miquel se’n va a buscar el cotxe. Carreguem i sortim en direcció a Porto Torres a on arribem molt ràpid i encara hem d’esperar a què obrin les oficines i ens donin las targes d’embarcament. Aquí tampoc no ens demanen cap mena d’identificació.
Ens col·loquen a la fila per embarcar i allà estem mes de dues hores esperant abans no podem entrar al vaixell que arriba a port a dos quarts de sis. Fa fred. Anem en butaca i demanem per una cabina i ens demanen 160 euros de suplement i decidim que ens quedem a la butaca. Fem un cafè amb llet i dormim una mica, be de fet un parell d’horetes abans no decidim pujar a la coberta 11 on està la piscina, el bar i el sol. Ens arrecerem una mica ja que la ventada és considerable i passem la resta del dia llegint amb una parada per dinar en què acabem les provisions que encara tenim.
Arribem al port de Barcelona a quarts de set de la tarda i desembarquem a les set i encara tenim temps d’anar al super per omplir una mica la nevera.
Es pot dir que no coneixem gaire l’illa, però almenys hem fet una volta casi complerta; en total ens hem cruspit 1.200 kms de res per l’illa i el 90% per carreteres estretes i plenes de corbes però en bon estat; al principi fèiem cas dels senyals de trafic que indiquen a tota l’illa que no es pot sobrepassar els 50 Km hora, però al veure que eram els únics que respectaven els senyals, varem pensar que ja estava bé de fer el “passerell”.
Arribem a casa i qui no es conforma és perquè no vol…. des de la terrassa de casa a Barcelona, també veiem postes de sol força maques.
La vida a l’illa és molt cara, força mes que a Barcelona, sobretot a Alghero i la Costa Esmeralda; la benzina la varem pagar casi 50 cèntims d’Euro mes cara que a Barcelona… una aberració.
Us deixem les despeses de transport (ferrí) i hotels. El dinar es pot fer de mes o de menys i nosaltres aquesta vegada no ens hem estat de res, encara que algun cop hem menjat a l’habitació del que portàvem de casa. Menjar peix fresc a l’illa és un luxe al que poca gent pot accedir.
Ferri Barcelona-Porto Torres (anada i tornada, inclòs el vehicle) – 375 Euros
Hotels ( 7 nits ) – 472 Euros
Benzina (1200 Kms) – 133 Euros
Tornarem de ben segur a l’illa però amb més calma i en temporada baixa per gaudir de nou i sense preses.
Per fi tanques aquest capítol sard tan interessant. Unes fotos magnífiques, tot i que la posta de sol barcelonina no te res a envejar a cap d’altra. Les fotos de la cova magnífiques tot i que comprenc perfectament la molèstia de tanta gent.
Una vegada més, moltes gràcies per haver-nos fet partícips i amb tant detall, d’aquesta nova aventura voltaire.
Una abraçada
Josep
Segurament has estat el seguidor mes fidel a aquesta “Nissaga” Sarda i has aguantat el rotllo patatero amb molta dignitat. T’agraeixo els teus comentaris capítol rere capítol… això és d’agrair.
Dins de pocs dies començarà la nova “aventura” Voltaire i us deixarem tranquils una bona pila de dies…. però tornarem…. i ja us podeu començar a preparar….. jajajaja
Una abraçada i bones Vacances als cafeters nocturns.
Estic d’acord amb tù, Josep…hem pensaba que la final del recomte el teniem que esperar a la tornada dal Africa, jajajajaja.
Molt be, pendolaires, menys mal que heu acabat amb aquesta serie, el pitjor és que ara ens tocarà esperar la vostra tornada del vostre safari. Crec que estem tots, desitjan que torneu per poder gaudir de les vostres aventures!!!!. Petonets!!!!
Vaig prometre que acabaria la crònica de Sardenya, fos com fos i he complert; de fet aquest cop ho vaig publicar casi tot seguit… però el GREC va començar i llavors no donava a l’abast.
El nostre viatge no és de tipus Safari, com pot ser a Kènia o a Tanzània…. encara que en una de les etapes dormim uns dies amb tenda de campanya, sense llum ni dutxes, en el parc Nacional “North Luangwa” de Zàmbia i allà farem algun “safari” caminant i potser algun nocturn amb 4×4 ja que de nit és molt perillós passejar-se com si es tractes de les Rambles de Barcelona.
La resta no te res a veure amb els animals i si amb conèixer poblacions i ètnies sud africanes.
Cuidarem molt bé a la teva mare, no et preocupis.
Molts petons
pdta. Els Ferreros de Cafè ja casi no queden… ja pots fer l’encarrec a la botiga de Roma.
Dons be, m’alegro pel vostres proper viatje i os enveixo molt, en feu dentetes!!!! Ja heu resolt amb les maletes????. Els Ferreros de Café (Pocket cooffee), si els vols, em pagues el billet per a Bcn i vaig a la botiga que hi ha dintre del aeroport (només a Roma, Boutique) i te’ls compro, sino, tindràs que esperar al nadal a que vingui jo o vingui la mami…a tù la desisiò!!!! Petons!!!!!. Carrega ben bé les bateries de les càmares de fer fotos, n’heu de fer moltes!!!! jajajajajaja
Esperare a Nadal.
Es veu que ets un bon català…rata!!!! Mira que no pagarme el billet d’aviò per menjar els pockets!!!!!
Petonets i bon viatje!!!! Ens parlem avans de que marxeu!!!!
Si efectivament, una rateta catalana en crisi
I qui no….nosaltres aquest any, a caseta, rés de rés i més amb la clavada de la reparaciò del cotxe de la Sara 3.400€!!!!
No se perquè demaneu tantes disculpes per allargar-vos amb les vostres cròniques del viatge… Sí estem encantats amb llegir-les!!!
Hem gaudit d’una gran escapada per Sardenya, i ens hem apuntat un munt de dades que segur algun dia ens seran molt útils.
Gràcies per fer-nos viatjar amb vosaltres.
Manel& Cristina
No és que demanem disculpes, però sabem que un viatge que no has fet a molta gent li és feixuc de llegir….. encara me’n recordo de les ensarronades que es feien abans amb els amics, els convidaves a dinar i desprès venia l’inevitable sessió de diapositives on la gent es dormia.
Nosaltres, en el Bloc, ho fem per nosaltres mateixos, com un record; de fet l’Imma te escrits tots els diaris de viatge des de què sortim fa uns 40 anys. El poc que hem publicat en el Bloc a algunes persones li pot servir d’ajuda a planificar el seu viatge….. i a mes a mes amb les fotos queda mes guai.
Una abraçada
Ja t’ho vaig dir, quant començaràs a publicar els altres viatges que heu fet???? I més ara que dius que l’Imma té els diaris dels viatges, no tens disculpes!!!! jajajajajaja. Volem somiar amb vosaltres!!!!!
Petonets i bon viatge amb els de Kananga!!!!! Disfruteu també per a nosaltres que ens quedem aqui!!!!!
Tot arribarà Rosa Mari…. quant a la feina considerin que ja he fet prou, tindre temps per publicar tots els viatges que hem tingut la sort de viure.
Intentarem gaudir el maxim possible i tornar amb forces, ja que el panorama que ens espera a la tardor no és massa engrescador.
Petons
Vinga, no et desanimis…pensa ara amb les maravelloses vacençes que feu!!!! Petons!!!
Paola Filippi, és també una amiga meva que s’ha inscrit ara mateix i diu que us queda de fer el millor tros desde Alghero fins a Stintino. Petonets de part meva i de la Paola.
Entenc que la que parla en nom de Paola, és la meva neboda Rosa Mary. Si és així, comenta-li a la teva amiga que no existeix cap problema perquè ella mateixa escrigui en italià…. avui en dia amb el traductor Google ens entendrem perfectament.
Benvenuta Paola a “Voltar i Voltar”. Apprezziamo quanto hai scoperto il nostro blog e seguire d’ora in poi.
Sappiamo che si parla di una parte dell ‘isola di Sardegna, è molto bello, ma abbiamo avuto una scelta e abbiamo trovato solo una parte dell’ isola dato che il nostro tempo era poco più di una settimana. Ma sicuramente tornare.
Un abbraccio Paola e spero di continuare a visitare il nostro Blog.
Si hi escrit jo….genys malament el teu “cutre” italià…veig que vas aprenent.
Petonets.
El meu italià escrit es mol mes que cutre…. és inexistent. Això és una traducció directa amb el traductor de google que ha interpretat l’ordinador….. però a què almenys s’enten???
No que sigui el millor sistema aquest google traductor…hi han vegades que no s’entent ni xufas!!!!
Casualment, tot cercant informació de Sardenya, he trobat els vostres comentaris. Felicitats!!, quina volta! o marxo demà passat cap a Castelsardo, 6 dies, i tres a Alghero. Cada vegada que vaig a Sardenya – aquesta és la tercera des del 2006- me’n enamoro més- No em faria res anar a viure a l’Alguero; és una ciutat que m’agrada molt. Fer la vostra ruta seria interessant, però jo no puc. Arrel d’un accident de trànsit – un que anava col.locat-, tinc problemes de col.lumna, que el 2009 van derivar en una operació. Vaig recuperar-me força, però m’han quedat afectades les cames, i no soporto viatges d’hores dins d’un turisme, és a dir, quan en surto no puc caminar. Així que he de conformar-me a fer petites estades de relax, motiu pel qual vaig directament a Castelsardo, ah! i a més amb bus des de l’aeroport, ja que asseguda en seients alts, m’afecte molt menys el problema de les extremetats inferiors. Continueu amb les vostres narratives viatjeres!!!!!!!!!!!!!!!! Guinadell de Girona
Sempre ens alegra molt el saber que una persona ha descobert “casa nostra” i que sobretot deixa constància escrita.
Sardenya com veus ens va agradar molt ja que no esperàvem tant de l’illa. Nosaltres també tornarem com tu… però de moment encara ens falta molt per conèixer. Dins de poques setmanes marxem a descobrir l’illa de Creta a Grècia i estem segurs que no ens defraudarà com cap de les illes de la nostre Mediterrània.
No sabem el que representa el tenir problemes de columna i cames, com malauradament pateixes tu… però el que t’he envegem de debò és la teva força que t’empeny a no arronsar-te davant de les dificultats i que siguis capaç de VIATJAR encara que sigui amb les limitacions que hores d’ara t’ha tocat viure. Creu-me que moltes persones que no tenen cap impediment físic ni econòmic, no son capaços de sortir del seu entorn i gaudir del descobriment d’altres llocs diferents al que estem acostumats.
Ens agradaria que seguissis el nostre dia a dia, que és el que intentem explicar en aquest bloc, per tal d’engrescar a molta gent que per mandra no es mouria de casa ni de davant de la tele.
Per cert “Guinadell” és un poble de Girona o el teu cognom?
Una forta abraçada Montse.