Divendres a la nit, (20 de juliol 2012), varem assistir per primer cop aquesta temporada i físicament al Teatre Grec de debò… i és que l’actual director del Festival Grec, Ramón Simó, ha buidat força de contingut el propi Teatre Grec. Això no és pas una critica, més aviat el contrari, ja que veig encertada aquesta mesura per segons quin tipus d’espectacle com és per exemple el Teatre, que ha passat em bona mesura a representar-se en espais molt propers com son el Mercat de les Flors, l’Institut del Teatre o el Teatre Lliure.
No obstant, nosaltres teníem “morriña” d’aquest espai que estimem molt i que feia quasi un any que no trepitjàvem. Va ser una retrobada amb certa manera amarga, ja que de seguida ens varem adonar que en els jardins del Grec no havia apenes gent i l’ambient d’altres anys…. i mes encara quant varem trepitjar les grades del propi Teatre, al adonar-nos de què estava ocupada menys de la quarta part del seu aforament…. era realment desencoratjador, trist; mai havíem vist el Teatre Grec amb aquesta buidor tan desoladora.
Però aquesta sensació per sort va durar poca estona, ja que tot just abans de començar la veu de Montserrat Carulla ens va donar la pista de què ens ho passariem molt bé, i als pocs minuts ens varem adonar de què À LA VILLE DE … BARCELONA !!! …. és tractava d’un grandiós espectacle.
JOAN OLLÉ ens ha regalat als habitants de la ciutat de Barcelona un espectacle que vol ser com un retaule / homenatge de la pròpia ciutat; ha creat des de zero amb un text escrit per ell que alhora aglutina altres textos de personatges que d’alguna manera han estat o encara son símbols de la ciutat dels prodigis, o be que al llarg de la seva vida han parlat de Barcelona. Per aquesta raó i desordenadament en el temps (que no amb l’argument per temes), apareixen petits paràgrafs de Manuel Vazquez Montalban, Eduardo de Mendoza, Jaime Gil de Biedma, Joan Maragall, George Orwell, Jean Genet, Joan Salvat-Papasseit, Merçè Rodoreda, Josep Carner, Rafael Duyos, José Agustín Goytisolo, Josep Pedrals, Josep Maria de Sagarra, Jacint Verdaguer, l aportació dels propis actors i alguns anònims.
Es tracta d’un recull de monòlegs, diàlegs, actuacions i sobretot de molta música que Joan Ollè no vol reconèixer com a teatre musical, però que podria molt bé ser-ho. Totes les cançons que s’han escrit sobre Barcelona apareixen a l’espectacle interpretades en directe per una orquestrina de 6 musics, la formació Lisboa Zentral Café (sota una glorieta que recorda la de la ciutadella) i cantades també en directe pels actors.
És com una mena de TBO en format arrevistat, satíric i divertit…. molt i molt divertit; feia temps que no reia tant i de la forma que ho vaig fer, amb unes riallades sonores que no acostumo a fer.
Especialment em van agradar els números de la Sra. Maria (igual que les gal. letes), el dialeg entre les estatues de Colom i la Dama del paraigües, la conversa entre els alcaldes Pascual Maragall i Xavier Tries (amb una imitació insuperable de IVAN BENET, que canviant de veu interpretava els dos personatges alhora), la dona de classe alta antiga copropietària d’una llotja de l’antic Liceu i que ara li fa por “baixar” al Liceu per l’ambient actual de la Rambla que li fa fàstic (meravellosa VICTÒRIA PAGÈS) …. i sobretot l’escena del quadre “Angelus” de Millet, on amb un carretó ple de feixos de billets d’Euro parlàvem en veu baixa dels “petits” pecats comesos per el “nostre” Millet… el del Palau. Escena en la que creia seriosament que em donava alguna cosa, de tant riure.
Per l’escenari del Grec, va passar de tot en un “no parar” continuo, des de la fundació romana de la ciutat, la immigració dels andalusos dels anys 60, el bicing, les olimpiades, la desaparició de molts cinemes (em va mancar que anomenessin el cinema SELECTO del carrer Gran de Gracia, on es feien en un programa 2 pel.licules, Nodo, dibuixos i un espectacle de mes d’una hora de Varietès), el record de moltes sales de festes i bars desapareguts, la interpretació mímica de molts monuments de la ciutat, el record de personatges entranyables con “el sereno”, la monyos, el floquet de Neu, el pakistanès llauner de la rambla, les estàtues humanes… i també passant per tipus de personatges com poden ser:
– el “progre cumbayà” dels anys 70, (i del que em vaig sentir especialment identificat), amb el sarró penjat a la espatlla, el llibre de butxaca prohibit per la dictadura (no importava de què tractava), cabell llarg, fumant pipa i aspecte de classe proletària…. i molt però molt i molt d’esquerres.
– El “gafipasta”, d’aspecte modernet, que únicament va a veure cinema als Verdi amb idioma bielorús subtitulat en arameu…
….i molts d’altres com l’ocupa “perriflauta”, els grisos, els mossos, els immigrants actuals subsaharians, les peixateres de la Boquerìa, les floristes de la Rambla…..
Un espectacle brillant que arriba a estar ell mateix orgullós de poder-se representar a Montjuïc, molt a la bora de la Font del gat i d’on existien les barraques dels immigrants andalusos dels anys 60… on van ser afusellats els rojos i catalanistes… i que arriba fins a l’actualitat mes viva… com quant es va fer esment a la manifestació que el dia abans s’havia fet a Barcelona en suport a la CULTURA, moment que va arrancar del públic l’aplaudiment mes llarg i sonor de la nit.
Actuació fantàstica de tots els actors que interpretaven un munt de personatges cada un d’ells en una carrera desbocada per canviar-se de vestuari contínuament…. ENRIC MAJÓ un altre cop a dalt dels escenaris en unes interpretacions que recorden els seus millors moments….. chapeau Enric !!!…., PAULA BLANCO fantàstica de debò, ORIOL GENÍS buidant-se a l’escenari, JOAN ANGUERA el millor Colom de la història, LAURA GUITERAS una guia turística increïble i JORDI VIDAL que ens va sorprendre amb molt bona actuació i sobretot una veu extraordinària.
JOAN OLLÉ, de nou ha comptat amb l’assessoria d’Andrés Corchero per a coreografies i moviment escènic, i amb Eugenio Szwarcer per al disseny d’un espai tan difícil per a la representació teatral, segons els professionals, com és el Grec.
Joan Ollé
Ja veieu el meu entusiasme i no és per menys. Aquest espectacle crec que és mereixedor de moltes mes representacions que les 3 0 4 que es podran veure al Teatre Grec. Crec que té moltes possibilitats de convertir-se en un gran èxit la temporada vinent en algun Teatre de Barcelona; m’agradaria que es fes realitat i per una bona temporada. Gracies JOAN OLLÉ per aquest regal per a tots els que estimem BARCELONA !!!
Dramatúrgia i Direcció: JOAN OLLÉ – Direcció adjunta: ANDRÉS CORCHERO
Direcció musical: LISBOA ZENTRAL CAFÈ
Actors: JOAN ANGUERA, IVAN BENET, PAULA BLANCO, ORIOL GENIS, LAURA GUITERAS, ENRIC MAJÓ, VICTÒRIA PAGÈS i JORDI VIDAL
Músics: JOAN ALAVEDRA, EDUARD ALTABA, SALVADOR BOIX, ORIOL CAMPRODON, JERÔME LAVOIX i XAVIER MAURETA
Escenografia: EUGENIO SZWARCER – Vestuari: MÍRIAM COMPTE – Il.luminació: LIONEL SPYCHER – So: DAMIEN BAZIN
———————————————————————————————————-
– Teatre GREC – Preu per persona 28 €
( preu pagat 22,40 € – abonament GREC)
———————————————————————————————————-
Ja tinc ganes d’anar!!!!!!!!!!,nosaltres tenim entrades per aquesta nit,ens passa com a tú,cada any ens agrada anar al Teatre Grec a veure un parell d’actuacions,per nosaltres és com un ritual,el passeig pels jardins…,la copeta de cava …i l’actuació a la fresca………és un momnet màgic que esperem cada estiu.
Espero sortir tant satisfeta com vosaltres,gràcies pels teus comentaris.
Benvinguda Neus a Voltar i Voltar i deixar el teu comentari, ja que crec que fins ara únicament ho feies a traves de Facebook.
Ja veureu que el Teatre Grec aquest any sembla un altre…. i fins el enorme PI, segurament el que havia estat el mes gran i majestuos de Barcelona, ha desaparegut… i ja no fan musica desprès dels espectacles als jardinets…. tot molt mes desangelat… una llàstima.
L’obra és un veritable regal als ciutadans de Barcelona i estic segur que us agradarà molt. Ja n’ho fareu saber.
Una abraçada
Celebro que us ho passéssiu tan bé.
Pel que fa a la minsa entrada, suposo que els temps no acompanyen per a fer moltes despeses i la gent, m’imagino que selecciona molt les dues coses que es pot permetre anar a veure.
Es una pena però s’estan carregant la cultura i a partir del setembre encara serà pitjor!.
Una abraçada
La veritat és que amb tota seguretat és un dels GRECS en el que estem gaudint mes de tota la història; molt bon teatre i dansa.
Possiblement una de les raons és la que tu comentes, ja que la gent amb la crisi deixa de gastar amb coses que consideren supèrflues…. però la majoria d’espectacles als que anem les entrades estan exhaurides. No entenc el que pot haver passat amb “À la ville de … Barcelona !!!” ….. perquè les grades del Grec feien pena.
De totes maneres la gent continua surtin el cap de setmana a la seva segona residencia i allà on calgui i la ciutat (excepte les Rambles) es queda buida; jo continuo pensant que les despeses d’una sortida fora de Barcelona… i solament amb la benzina ja es gasten molt mes que dues entrades al Teatre.
Tu ja saps que “la cultura no és un luxe”, ja que ets un “musicaire de pro”… i és que tot plegat és únicament qüestió de preferències.
Una abraçada
Coincidimos en día y en opinión.
Fantástica declaración de amor, a nuestra amada Barcelona.
Visca Barcelona!!!
Petons del Florestán
Una llàstima no haver-te reconegut entra tan poca gent. Nosaltres estàvem a la fila 2 a les butaques del mig.
Ens alegrem molt de què coincidim amb la valoració…. és la primera persona que també l’ha vist i que ens ho ha fet saber. Tens raó, és un preciós homenatge a la ciutat que estimem.
Una abraçada Florestan.
Moltes gracies tiets per aquest magnific regal que ens vareu fer, m’ho vaig passar pipa!!!!
Quant m’enviaràs la resta de les fotos?????
Smuachs!!!!! o Petons!!!!
Ens feia molta il·lusió que coneguéssiu el Teatre Grec…. i ves per on hem encertat també amb l’obra que ens ha fet passar plegats una nit molt divertida.
Amb lo molt que estimes Barcelona, ara se’t farà potser mes costa amunt tornar a casa teva a Roma….. però el temps passa molt rapit i aviat ens tornarem a trobar.
Les fotos te les acabo d’enviar per email (reduïdes perquè no donin problemes d’enviament)… si volguessis alguna amb mida original m’ho fas saber.
Petons enormus.
Ja les hi vistes!!! Molt maques sobretot perquè en recordaran aquests bells moments amb tots vosaltres.
El pitjor de tornar m’en cap a Roma és el que os deixaré a vosaltres enrere i no hi serem junts com ara però com dius tu el temps passa i espero de tornar aviat a casa meva.
Petons i abraçades enormes!!!!!
Avui amb els mails, els facebukes, els sms …. les distancies son mes curtes i el contacte es casi constant. I a mes amb aquest aparador nostre de tot el que fem segur que no ens perds mai la pista. Esperem els teus comentaris.
Un petó enorme nebodeta !!!!!
Hola, ahir vaig anar a veure a la Ville de Barcelona, encara que el teatre Grec no tenia una bona entrada van poder gaudir d’un gran espectacle. Bona actuació de tots el actors, que fan ver un munt de personatges, monòlegs i números musicals.Una pena que només hagi estat quatre dies.
M’alegro molt de què la teva opinió coincideixi amb la nostra. Grandíssim espectacle que esperem que torni ben aviat als teatres, perquè els barcelonins gaudeixin tant com nosaltres.
Gracies Monlora per deixar aquí el teu testimoni.
Una abraçada
Bé Miquel,ahir vam gaudir del maravellos homenatge que s’ha fet a Barcelona.Vaig riure molt,i també em vaig emocionar perque m’estimo Barcelona i estic orgullosa de ser d’aquí.
Estic totalment d’acord amb la teva opinió sobre l’espectacle.I tens tota la raó que actualment tenim molt bon teatre a Barcelona.
Nosaltres també vam seure a la fila 2 !!!!!!!!!!! i de poc que no ens treu el de les plumes!!!!!!!!!!!!.
Els actors fantàstics!!!!!!!!TOTS.
El que si tens raó que l’ambient que tenía el Grec ha desaparegut……….no vam poder brindar amb cava,però ho varem fer amb una cervesa i una cocacola cero,sota una llum ataronjada de fons i unes vistes maravelloses.Però ja no hi ha el reconet dels silons,ni el del cafè,ni el pi del jardí,però el Teatre Grec té el seu encant.Penso que la raó és el fet de que s’han fet menys espectacles al aire lliure i no surt a conte montar tans estants.
L’aforament……….bastant buit,una pena……….,però l’obació final va ser increible.Els actors van sortir fins i tot si no m’equivoco cinc vegades!!!!!!
No sé si aquest és el lloc adecuat per donar les gràcies a tots els hostessos que van ser molt amables en tot moment,degut a que el meu marit va amb crosses .
Nosaltres també estem orgullosos de ser Barcelonins i encara que sovint voltem i voltem molt fora de Catalunya, com la nostra ciutat res de res. És una meravella.
És curiós que coincidim fins i tot el la filera; nosaltres al Grec no acostumem anar al preu mes car i ens instal·lem als laterals a un preu força mes econòmic, però aquesta vegada volíem convidar a la meva germana i neboda que encara que son de Barcelona, mai havien trepitjat el Grec.
M’alegro molt de què us hagui agradat mol l’espectacle. Encara que l’ambient del Grec no és el mateix, encara un encant especial que ens agrada molt.
Això de l’aforament és una cosa ben estranya… perquè hem anat a un parell d’espectacles desprès, dels que encara no he pogut fer la crònica i les entrades estaven exhaurides.
No veig perquè no te que ser el lloc adequat per agrair l’amabilitat de la gent que treballa al Grec…. segurament els arribarà el teu agraïment ben aviat. Jo també vaig trobar que aquest any eren superamables.
Et desitjo a tu i a la teva parella, molt bon TEATRE per la temporada vinent.
Una abraçada
Una abraçada.