Ahir dijous 19 de Juliol 2012, va haver per fi una reacció del mon de la CULTURA per l’inacceptable pujada de l’IVA del 8% al 21%, que el govern dels fatxendes del PP ha imposat, amb l’excusa de la greu crisi econòmica que patim en aquests moments.
De fet, tracten la CULTURA com si es tractes d’un autentic LUXE, quant en realitat, per la societat, és un dret basic irrenunciable, com és per exemple la Sanitat i l’Educació.
Ahir a les 19 hores vaig acudir dons a la crida que a traves de la xarxa em va arribar del mon de la CULTURA davant del Teatre Borràs a la Plaça Urquinaona. Vaig trobar a faltar moltes cares conegudes del mon del Teatre, de la Musica i del Cinema, però el mes important de tot és que per fi van reaccionar, encara que pel meu gust massa tímidament.
Us deixo una serie de fotografies que vaig poder fer, per tal de fer conèixer que alguna cosa ja es mou a CULTURA.
Diuen que el 13 és el nombre de la mala sort i, encara que per aquí no siguem molt supersticiosos, per descomptat per a la cultura, el tretze ha estat aquesta setmana el nombre més negre de tots.
Tretze punts és la pujada que se li aplicarà l’IVA de les activitats culturals a partir de setembre. Tretze punts de vergonya, d’injustícia, de presa de pèl. Tretze punts que suposen una pressió encara més gran sobre un sector que ja estava enormement tocat. Tretze punts que les indústries i els productors hauran d’espavilar per repartir entre ells i els consumidors.
Tretze punts perquè els nostres polítics creuen que això de la cultura és un producte de luxe, el valor del qual segueix mesurant únicament en xifres econòmiques.
… S’han quedat cecs. I no veuen que la seva ceguesa cultural serà també la del futur. No veuen que la cultura és una cosa que fem entre tots i que ens pertany a tots i que per tant, les retallades, ens perjudiquen a tots.
I per això estem segurs que només així, entre tots, trobarem la manera que no s’ensorri tot el que hem construït fins ara. Trobarem la manera que els polítics tornin a veure.
———————————————————————————————————-
gràcies per l’excel·lent reportatge gràfic!
gràcies a tu per mirar-ho.
Amb aquesta colla serà impossible que retirin res, més aviat volen eliminar la cultura que els molesta, com Catalunya, i no se’n estaran de fer-ho argumentant la crisi.
Estem ben arreglats amb el que va voler la immensa majoria dels espanyols.
No sé pas que hi fem, bé si que ho sé, treballar per a ells.
Magnífic reportatge que no he vist a cap diari.
Les notícies que ens arriben cada dia a la premsa pensem que son insuperables i ens equivoquem ja que al dia següent son encara pitjors. Avui a la portada del diari ARA ja es parla obertament del rescat de Catalunya per part de l’estat espanyol. Té collons la cosa… haver de demanar ajuda a un estat que ens ha estat robant al llarg de tota la història… que ens obliga a formar part d’ells pel sol fet de seguir mamant de la mamella fins a esgotar-la…. i ara que la mamella no té llet ens ofereixen llet en brick que en realitat és la nostra que han anat emmagatzemant… això si, ens deixen la nostra llet a canvi de mes centralitzacions dins de les Espanyes i manant ells evidentment.
Joaquim a vegades penso que m’agradaria ser intervingut per Europa, i almenys estar tutelats per gent que pensa en el futur de l’economia global i no com aquets desgraciats que únicament pensen a seguir mamant la llet dels altres.
Jo tampoc he vist cap reportatge a la premsa sobre la manifestació a favor de la CULTURA, però és en certa mida lògic, ja que aquesta va ser un “petit” grup de gent que es va unir a la manifestació general contra les retallades.
M’alegra i molt que t’agradi el meu reportatge fotogràfic.
Com dius, “vas trobar a faltar MOLTES cares del mon del espectacle”, és normal com ho és sempre en situacions semblants i qualsevol reivindicació en tots els gremis: hi va qui sent sent, Es a dir, gent amb feines precàries, secundaris, etc. Les primeres figures, en comptades ocasions surten al carrer(“) a defensar drets., El que més va agradar-me del reportatge que vaig veure a alguna TV, i surt en una fotografia teva, es que portant la pancarta i davant de la manifestació hi anava la gran actriu CARME SANSA, una actriu, que SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, tan quan era primeríssima figura, com ara que injustament esta un xic arraconada, sempre ha estat disposada a defensar els drets de la gent del gremi, i qualsevol altra raó que s’hagi de defensar. Be per la SANSA.
(“) havien sortit MAI tanta gent al carrer a Madrid, sobre tot FUNCIONARIS, com ahir?.
Tens tota la raó…. la gent que ja té un lloc al mon de la faràndula, no li fa falta anar a defensar res. Ser que molta gent de Teatre tenia funció a la poca estona de començar la funció i no podia ser-hi, però també conec d’altra (que no tenien funció actualment), molt aplaudits dia a dia, funció rere funció que s’omplen la boca en favor de la CULTURA i quant tenen que fer acte de presencia no hi son.
Els que tenen més perill de perdre TOT son els musics d’apeu, els tècnics teatraires, els actors secundaris, la gent de circ, els de mitjans de comunicació que segueixen les Arts… i els “grans” actors casi mai apareixen i no done la cara.
Ja que fas referencia a la Carme Sansa, et dono tota la raó; sempre ha estat defensant la Cultura i el que calgui…. i d’això la gent que estimem el Teatre son absolutament conscients i no ho oblidem.
Gracies Pere per retornar a escriure a “Voltar i Voltar”, encara que sabem que ens segueixes sobretot pel teu estimat Facebook.
Una abraçada Pere.
S’estan carregant les tres “potes” que fan avançar un país: la educació, la cultura i la recerca. I sembla que a ells ja els hi va bé.
Son les tres potes que suporten la CULTURA d’un país… i això a aquest tipus de personatges poc els importa. Per ells l’important son els seus negocis, i ara per fi sembla que es va destapant a poc a poc una petita part de les irregularitats dels que han tingut el poder d’aquesta “democràcia” que ens han fet creure que vivíem.
Però Carme, no sé quina sol·lució té tot plegat. El que si sé, és que Catalunya sempre ha mirat cap a Europa quant la resta dels pobles del que diuen “estat espanyol” no volien ni tan sols pensar-hi. Poder arriba el moment de girar-se cap Europa de debò i canviar de companys de viatge per tenir un futur millor i mes lliure.
Tot això no ha de parar. Cadascú, dins de les seves possibilitats ha de “lluitar” per defensar es que és nostre i patrimoni de la humanitat. Els temps grisos del franquisme ja han passat i si algú en té enyorança, que vagi a l’altre barri on descansa PER SEMPRE!!
Malauradament existeix massa gent que l’enyora e intenta fer-nos tornar al passat. Està en les nostres mans de què no ho aconsegueixin.