El dissabte 14 de juliol varem anar a veure el nostre desè espectacle de la temporada GREC 2012. Aquesta vegada apostem un altre cop per la dansa a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure.

En teoria és una de les apostes mes agosarades del nou director del GREC, per tal de portar bons espectacles internacionals i per això nosaltres anem amb l’anim de veure quelcom important i extraordinari. La companya israeliana Pollak Dance Company, dirigida pels coreògrafs Inbal Pinto i Avshalom Pollak, ens porten els seu nou espectacle BOMBYX MORI.

Aquestes paraules que semblen tan estranyes, en realitat és com es diu en l’idioma llatí el cuc de seda, que es transforma en papallona i desprès de posar els ous, per crear una nova descendència, mor en quant acaba la seva feina.

Les coreografies anteriors d’aquesta companyia, semblen que han obtingut molt bona critica internacional, tal com “Hydra”,” Rushes”, “Toros” i sobretot “Oyster”. Aquest nou espectacle BOMBYX MORI, vol ser per el que he llegit una barreja de Teatre i dansa, amb dos figurants que diuen que un és una mena de rei dels pallassos i l’altre un “ull de Deu” que tot ho vigila i ho te tot controlat, Al voltant d’ells els ballarins de la companya que mai veurem dansar plegats i que amb grups reduïts de 2 o 3 persones dansen en escenes particulars que semblen afegides una amb l’altre sense gaire coherència entre elles, per tal de formar un espectacle i allargar-lo fins al quasi 60 minuts que dura.

Amb una escenografia molt senzilla, una paret negra al fons, de la qual. a traves de finestres a diferent alçada vomita personatges, i alguns d’ells ballaran davant nostre. Dos únics colors (o no colors), el negre i el blanc. Els personatges apareixen i desapareixen contínuament durant l’espectacle amb un seguit d’aparicions que a la poca estona comença a cansar visualment parlant i acaba per avorrir.

Com a punt d’unió utilitzen unes cordes flexibles de color blanc, que simulen ser la seda que fabriquen els cucs de seda i que formen capolls on ells mateixos queden tancats, abans de l’eclosió de la papallona.

El paper dels dos figurants, sobretot el que camina com un gos dins d’una caixa de cartró, el varem trobar patètic i no varem acabar d’entendre cap dels dos papers ni el seu significat durant tota la representació. La dansa es maca en moments puntuals, però no varem trobar l’excel·lencia en cap numero; segurament els millors els dos ballarins vestits de blanc que ho fan prou bé, però no varem veure una continuïtat en l’enllaç de cada una de les escenes amb diferents ballarins.

Segurament estarà fet a posta, però ens va donar la sensació d’una representació realitzada per uns aficionats sense massa recursos, posant molta voluntat, però que el seu treball no atrapava ni emocionava pas al public assistent en una sala de Teatre mig buida, a pesar de les “INVITAS“. Els aplaudiments de cortesia sense gaires escarafalls.

No ens va acabar d’agradar. Una llàstima.

Fitxa Artística

Autoria, Direcció i escenografia:  Inbal Pinto & Avshalom Pollak Dance Company

Intèrprets: Talia Beck, Lazaro Godoy, Noga Harmelin, Tamar Hoenig, Almog Loven, Ariadna Montfort, Naomi Nissim, Zvi Fishzon, Annie Ilana Rigney i Tom Weksler

Composició musical: Heinrich Ignatz, Karel Goeyvaerts, J. S. Bach, Steve Riech, Jonathan Bepler i Art Tatum

———————————————————————————————————-

– Teatre Lliure (Sala Fabià Puigserver) – Preu per persona 26 €

( preu pagat 20,80 € – abonament GREC)

———————————————————————————————————-

——-

Desprès marxem a fer un tomb per la NIT BLANCA que es celebra a Barcelona una nit a l’any. Com estem a prop ens dirigim al MNAC per tal de veure un concert de Manel Camps i Maria del Mar Bonet…. dic “Veure” i no “escoltar” perquè a la Sala Oval, immensa la sonoritat és nefasta i és que han posat uns altaveus de Srta. Pepis….. marxem i abans de sortir del MNAC veiem tranquil·lament una exposició temporal molt recomanable sobre el Gòtic Internacional… una maravella.

——————————————————————————————————-

Potser jo el dissabte tenia el dia creuat… i és que abans d’entrar ja em vaig agafar, mitja emprenyada…. i és que a vegades em dona la sensació que els únics passerells que paguem l’import de les entrades en els espectacles que veiem, som nosaltres. Estàvem prenent un refrec, asseguts a la terrassa del bar de Lliure rodejats de gent i molts d’ells (torno a repetir… MOLTS), parlaven en veu alta, de les “INVITAS“…… oye Pilar…. te han pasado las INVITAS del espectaculo de mañana ???…. es que nosotros este año nos estamos poniendo las botas, nos pasan las “INVITAS” i estamos viendo todo, pero todo, todo gratiutamente…una pasada chica !!!

Desprès baixant les escales cap la Sala dos noies joves davant nostre porten entrades que diuen “PROFESSIONAL 5 Euros“….. mare de Deu… professionals de què? si son unes cries.

Pensem que malauradament en els Teatres Públics, subvencionats amb el diner de tots, aquesta practica és massa utilitzada i creiem que hauria de ser abolida, ja que entre autoritats que sempre van de gorra, amics dels actors, professionals del Teatre, periodistes, crítics i “PROFESSIONALS” … paguem l’entrada 4 passerells… i això senyors no s’aguanta per enlloc.

M’agradaria que el mon del Teatre es replanteges el tema dels “CONVIDATS” i estiguessin les invitacions prohibides per tothom, tal i com fan a la Sala FlyHard per exemple…. una sala on paga tot Deu, sigui professional, periodista o amic de l’amic de l’amic…, això si, tothom paga un preu raonable i assequible per tothom, de 5 o 10 euros lliurament segons les seves possibilitats…. i la cosa els hi funciona!!!

GENT DEL TEATRE !!!!….      intenteu per exemple, crear una tarja comuna per tots els Teatres de la ciutat, una mena d’abonament comú on cada Teatre cobri el que li pertoca (avui en dia amb la informàtica tot és possible), però que l’usuari pagui cada vegada menys a mida que vagi consumin més espectacles al llarg de la temporada… si no feu això i no aconseguiu acabar amb les INVITACIONS… el mon de la CULTURA no ho aguantarà i s’enfonsarà irremeiablement. Vosaltres mateixos.

Dic això de la informàtica, perquè “ l’espectacle ” del GREC comença molt abans del mes de Juliol, i és que al juny al anar a comprar les entrades al Palau de la Virreina de les Rambles per tal d’aconseguir el minso 20% tant si compres 3 com 23 funcions diferents, ….dins del mateix recinte tens que fer fins a 4 diferents cues i en cap cas pots comprar totes de cop…. una noia ven únicament les del Poliorama, l’altre les del Mercat de les Flors i el Lliure, l’altre les del Teatre Grec i altre les del Romea o les que sigui….. com pot ser possible això??? És absolutament ridícul, i també és una pèrdua de temps per al que compra que li venen ganes d’engegar-ho tot. No poden vendre totes les entrades de cop i desprès com queden registrades les vendes, informàticament saber quin import li toca liquidar a cada teatre???. Evidentment les autoritats d’això no s’assabenten perquè ells no passen per taquilla, ja tenen Ies “INVITAS”. Cony de país i cony d’organització.