– Teatre – TENNESSEE (W) (****) – Teatre Gaudi Barcelona

Deixem el Festival Grec per un dia, però no deixem d’anar al Teatre. El nostre amic Xavier i la seva parella Cristina, potser una de les parelles mes Teatraires que coneixem, ens varen enviar per missatger un regal pel meu aniversari…. el regal no podia fallar… eren unes entrades de Teatre per aquest dijous passat 12 de juliol….. una obra de teatre que ens recomanaven molt i que amb tota seguretat , sense la seva empenta nosaltres no haguéssim ni tan sols pensat.

Encara que no us ho cregueu, em fa vergonya reconeixer que encara no havíem trepitjat mai el Teatre Gaudí i de fet varem haver de buscar la seva adreça per veure per on quedava mes o menys. Molta gent que em coneix em comenta invariablement que no entenen pas com és que anem a veure tot el Teatre que es representa a Barcelona i quan els hi dic que estan equivocats em miren com incrèduls i es somriuen sarcàsticament.

De totes maneres, penso que tenen part de raó, quant faig un repàs de tot el que hem arribat a veure en aquesta temporada 2011/2012, des de Setembre fins ara portem vistes mes d’un centenar de representacions d’art escènic, entre Teatre, Òpera i dansa… i el que és més greu…. desprès les hem analitzat, hem escrit i publicat una crònica per cada una d’elles en aquest Bloc…. que és on realment es veu el nostre esforç i el nostre recolzament al món del TEATRE.

És veritat que ens agrada la cultura i que no parem, però també és veritat que la gent que no es mou en aquest món teatraire, no s’arriba a imaginar la quantitat de bon Teatre que es representa a Barcelona i de fet nosaltres no coneixem mes d’una Sala de Teatre alternatiu o de petit format, de la nostra ciutat. Ens deixem segurament convéncer massa per les grans representacions teatrals dels teatres públics i deixem de banda “petites joies” de bon teatre, que moltes vegades superen en qualitat a les produccions de gran format…. i aquest és el cas de l’obra de la que avui fem la nostra crònica.

Es tracta de TENNESSEE (W), que ens ha deixat molt sorpresos per la seva altíssima qualitat i ara potser comprenem molt mes a la gent professional del Teatre que te que lluitar per fer-se un petit forat en el mercat teatral “conegut” de Barcelona, sense gaire èxit, ja que la majoria d’actors formen “famílies” on és difícil accedir o be triomfant molt mes pel sol fet d’haver treballat a Televisió de Catalunya…. i la gent va a veure aquell actor i no aquella obra.

Tennessee Williams

TENNESSEE (W), de fet està escrita pel mateix Thomas Lanier Williams, conegut arreu del món amb el nom artístic de Tennessee Williams (Columbus Mississipí, 26/03/1911 – Nova York, 25/02/1983)… potser un dels mes grans dramaturgs de la història del Teatre, les seves obres de teatre van adquirir un ressò extraordinari gràcies a les versions cinematogràfiques que se’n van fer. Les mes conegudes amb tota seguretat han estat “Un tramvia anomenat desig”  i “La gata sobre el terrat de zenc calenta“, però també “La nit de la Iguana“, “El zoo de cristall“, i tantes altres.

Com ell mateix explicà en les seves memòries (publicades 8 anys abans de la seva mort, a l’any 1975), les seves obres es basen fonamentalment en el sexe i en la violència. La seva homosexualitat obertament confessada, l’induí a convertir a la dona en figura central de la major part del seu teatre. Pel general és una dona vulnerable i sola, que pot suportar el seu turment mercès a un fràgil ensomni del passat i del futur. Però la il·lusió ha d’enfrontar-se amb la realitat, i llavors es produeix una violenta crisi que es desencadena davant la presència més o menys interessada de l’home. La frustració, la poesia realista, la tendresa i la crueltat, són els puntals psicoanalítics de les passions que viuen els personatges de les seves millors obres.

…. el responsable d’aquesta magnifica producció teatral, però ha estat sens dubte l’actor català MARTÍ PERAFERRER i VAYREDA (Girona 1965), que un dia recercant personatges per tal de representar-lo a dalt dels escenaris, va pensar que l’obra de Tennessee Williams era prou coneguda però no així la seva vida, casi totalment desconeguda.  Es va passar ara farà un parell d’anys llegint les memòries del personatge, i va fer una selecció de passatges que li van semblar un bon resum de la vida del dramaturg, i sense posar ni una paraula mes de les dites per Tennessee, les va posar en mans del director Francesc Cerro per tal de què li donés la forma adequada a sobre d’un escenari.

El resultat ha estat aquest extraordinari muntatge que va ser estrenat a Girona i desprès en alguns Teatres de Catalunya entre ells el Tantarantana de Barcelona… fa poc a Madrid i  d’aquí a poc temps farà una gira per Sud Amèrica. Per aquesta raó, segons diu el mateix Martí, ara s’interpreta en llengua castellana, cosa que particularment em sap molt greu i no ho acabo d’entendre gaire.

MARTÍ PERAFERRER i VAYREDA és l’únic actor en aquesta producció en un monòleg on interpreta el personatge de Tennessee com ningú ho ha fet fins ara, en una interpretació realment extraordinària, que cap aficionat del Teatre a Catalunya es deuria perdre sota cap concepte.

Es fica en la pell d’aquest personatge i ens explica davant d’un magnetòfon de l’època, la seva vida, la dramàtica vida amb punts molt amargs (la mort de la seva única i estimada germana en un psiquiàtric, a la a qui van practicar una lobotomia que la va deixar gairebé morta en vida….. l’acusació que se li va arribar a fer d’incest que el va enfonsar… però sobretot la mort  del seu home, en Frank Merlo… l’amor de la seva vida, desprès d’una convivència de mes de 14 anys, amb un càncer de pulmó fulminant);    però també una vida realment viscuda al 100% com poca gent s’ha atrevit a viure (la seva homosexualitat assumida plenament en una època que era gairebé impossible fer-ho i menys en una societat tan tancada com la nord-americana), el primer flirteig sent encara adolescent amb una noia, el primer encontre homosexual no satisfet per pudor… els seus amors homosexuals viscuts apassionadament a la seva estada a Itàlia…

MARTÍ PERAFERRER i VAYREDA, juga amb les paraules i en la seva manera de dir-les, però també en els seus silencis (on sonen musiques de fons tan extraordinàries com “My Funny Valentine” que posa la pell de gallina…. ), sap passar ràpidament del dramatisme a l’humor… el veiem pensar, sap jugar amb les mirades al public, plora… s’ensorra, tot amb una vessant creativa al·lucinant.

La bona direcció de Francesc Cerro i una escenografia encertada ajudem i molt a què aquest espectacle sigui digne de la nostra valoració de 4 estrelles.

Per rematar la nit, varem tenir la gran sort que desprès de la representació va haver col·loqui amb el mateix Martí Perraferrer i amb Jordi Vilaró (gran expert en el personatge de Tennessee Williams, i que ara mateix està realitzant una tesi doctoral basada en el personatge.  Marti Peraferrer estava exultant per l’assistència de Jordi Vilaró i ho veia com una certificació que el seu treball era digne i respectuós amb el personatge.

Ens varem assabentar de moltes coses de Tennessee Williams, moltes d’elles encara avui en dia desconegudes, com les dates on van ser estrenat a cada país la versió sense censura de “La gata sobre el terrat de zenc calenta“…. o sigui fa 4 dies i mig… la prohibició de la paraula “calenta” en el títol de la pel.licula, o també el final adulterat i moralista de la pel.licula “Un tramvia anomenat desig”, interpretada per Marlon Brando.

Una gran nit teatraire.

La podeu veure fins al 28 de juliol al Teatre Gaudi.

———————————————————————————————————-

– Teatre Gaudi Barcelona  – Preu per persona ??? €

( preu pagat 0 € – obsequi d’en Xavi i Cristina)

———————————————————————————————————-

Aquesta vegada el cargol és molt petit, però preciós…. com aquesta petita joia de TEATRE.

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 respostes a – Teatre – TENNESSEE (W) (****) – Teatre Gaudi Barcelona

  1. Martí Peraferrer ha dit:

    Benvolguts amics…llegeixo el que heu escrit sobre la meva obra, la meva feina, en el vostre blog….admiro el temps que dediqueu a parlar de les obres de teatre que aneu “descobrint”. En tot cas…aquest TENNESSEE(W) LA VIDA SECRETA DE TENNESSEE WILLIMAS, m’està donant moltes alegries, perque siguem molts o siguem pocs…sento que “el verí del teatre” fa el seu efecte i tots sortim de l’experiència tennessiana una mica mes transformats i mes plens de coses…Agraixo de tot el cor el fet que feu de difondre aquesta feina…i si al final aquest espectacle és un exit de public i de critica, una part d’aquest premi serà vostra…una abraçada gran, gran gran…Martí Peraferrer

    • Imma Barba ha dit:

      Ha estat una sorpresa absoluta, la veritat es que em va captivar la teva interpretació des.de que vas sortir a escena i la forma tan magistral dels canvis de registre. Vas fer una interpretació totalment creïble tan que era difícil separar la persona-actor de la persona-personatge. Estàvem asseguts a primera fila i va ser brutal el moment en que vas baixar del escenari i semblava que ens parlaves directament a nosaltres. Vaig gaudir moltíssim i ja la estem recomanant a la gent que com nosaltres son amants del bon teatre i de les Interpretacions amb majuscules. Gràcies.

    • Miquel Gascon ha dit:

      Com ja t’ha comentat l’Imma, ens ha fet moltíssima il·lusió veure el teu escrit aquí a casa nostra. T’ho agraïm sobretot perquè no és gaire normal que els directors i actors facin comentaris als Blocs dels aficionats del Teatre. Alguna vegada rebem emails particulars agraint la crònica (poques), però directament i visible per la resta dels mortals, no.

      No entenc la critica que m’ha fet arribar l’amic Xavier quant vas estrenar a Girona, perquè qualsevol persona nota que esta feta de mala fe, encara que no hagi vist el teu treball. A nosaltres ens va encantar i a mes de gaudir d’una molt bona interpretació varem descobrir el Tennessee home, ja que desconeixem casi tot d’ell. El varem trobar molt a prop nostre com a esser humà.

      Volia transmetre també en el meu escrit la “manipulació” que es fa segurament sense mala intenció perquè els teatraires sempre acudeixin a una serie de Teatres i desconeguin casi tota la programació de les sales alternatives i de Teatres intimistes i sense massa recursos.

      A vegades com és el treball que ara realitzes, superen en molt produccions amb noms coneguts i molt promocionats. És una llàstima veure que poques persones gaudeixin d’opcions com la teva de molta qualitat. T’has guanyat a partir d’ara uns nous seguidors.

      Una abraçada

  2. Carme ha dit:

    Abans que res moltes gràcies, com dieu hi ha tanta oferta teatral a la nostra ciutat, encara més amb el Grec, que si no hagués estat per la vostra recomanació no ens hauríem fixat en aquesta obra, finalment ahir hi varem anar (amb la Montse Fdez-Costa) i ens va impressionar molt favorablement.
    Verdaderament es una llàstima que no ens arribin noticies d’aquestes representacions, i els mitjans només es facin reso dels teatres públics o molt consolidats.
    La interpretació extraordinària de Martí Peraferrer ens porta de la ma pels records, les angoixes, els amors, els traumes, en fi per la vida de l’escriptor amb una sinceritat perfectament creïble, encara més quant al final de l’obra s’acosta als espectadors i mirant-nos directament als ulls ens fa còmplices de les seves conclusions vitals.
    En fi, com podeu deduir ens va agradar moltíssim.
    Bon estiu, bones vacances i fins al setembre

    • Miquel Gascon ha dit:

      Moltes gracies a tu (i una mica menys a la Montse, que ens té una mica en l’oblit),,, per fer-nos cas de la nostra recomanació. Almenys ha servit perquè un parell de persones descobrissin aquesta actuació de Martí Peraferrer, per nosaltres absolutament sensacional.

      Bones vacances a les dues Voltaires.

  3. Montserrat Fdez. Costa ha dit:

    Hola, hola!
    D’oblit res, us vaig seguint, però (malauradament) no estic en el millor moment de la meva vida “física”. No us desempellagareu tant facilment d’aquesta boja pel teatre (ha, ha).

    Seriosament, Tenennessee ens va agradar molt. Tant el text com el treball del Martí Peraferrer: chapeau! La veritat és que, primer, estavem un xic encongides, doncs només estaven ocupades les dos primeres fileres: divendres fí de juliol, olimpíades, gran oferta teatral de BCN, Grec, poca difusió…. És igual, tu. Quan el Pere va començar, es va anar fonent el gel i el fet de tenir-lo tant a tocar, de veure-li la lluïsor del sulls, les llàgrimes…. Ens va captivar. Hi anava molt ben predisposada, gràcies a la vostra crònica, però el fet de poder entrecreuar la mirada amb la persona que està actuant, et va sentir quelcom més que un estaquirot que ha pagat una entrada per veure un “espectacle”. Ah! i vam tenir una espectadora de luxe: la Carme Sansa a qui va felicitar el M. Peraferrer en acabar la funció pel premi que li han otorgat, que ja era hora!!
    Un monòleg és quelcom “delicat”, s’ha de ser molt bo. El text és important , però per l’actor és tot un repte: ningú li dóna la rèplica, ningú el pot “ajudar”,dos elements essencials: l’actor i el text, i el resultat, si és bo, és màgic.
    Bé, què us diré que no sabeu!
    Només apuntar que és un text per llegir-lo. La frase que deixa caure, cap el final que per més dura que sigui una obra de teatre, la vida ho és més. Potser resumeix la vida d’aquest gran autor que va ser en Tennessee Williams.

    Bon estiu a tots els “teatraires”, esperem amb fruïció la nova temporada. Una recomanació, intenteu llegir alguna obra de teatre, primer costa però després s’ho val!

    Una abraçada estiuenca per tutti!

    Montse

    • Imma ha dit:

      Hola Montse, ens sap greu que no estiguis en el teu millor moment físic, ja ens faràs cinc cèntims quan puguis.
      me n’alegro que la nostra recomanació hagi estat encertada, jo la veritat és que com tu a primera fila vaig sentir com si el Marti/Tennesee ens expliques directament la seva vida, cara a cara, i això és un privilegi. A mi em va entusiasmar la interpretació.

      Això de llegir teatre, la veritat és que les vegades que ho he intentat no me n’he sortit, suposo que no hi estic acostumada, serà qüestió de tornar-hi!!!.
      Que tingueu un bon agost i al setembre quedarem per què vingueu a dinar a Can Voltar. Una forta abraçada.

  4. Neus ha dit:

    Hola,acabem de veure Tennenssee,i haig de dir que per nosaltres ha sigut el millor espectacle que hem vist ultimament.La nostra puntuació és de cinc estrelles.Ha estat increible!!!!!!!
    Per nosaltres en Martí Peraferrer era un actor deconegut ,però que després de la magnífica actuació d’aquesta tarda,ha passat a ser un dels nostres actors preferits.Ha estat una interpretació extraordinaria.La veritat és que hem sortit del teatre sense poder dir ni paraula,ens ha impactat,només podiem dir ha estat genial.
    Ens ha agradat tot,la posada en escena,l’interpretació,els cambis de registre del personatge,la música,tot.
    Ha estat l’ultima sortida al teatre d’aquest estiu i m’en vaig de vacances amb la satisfacció d’haver vist MOLT BON TEATRE.
    La meva enhorabona a n’en Martí Peraferrer per aquesta inmillorable interpretació i dir ,tal i com li he dit a ell al teatre :”Ha estat genial”.

    • Miquel Gascon ha dit:

      Ens alegrem moltíssim de què t’hagis decidit a anar a veure TENNESSEE; a vegades el Teatre sense gaire pressupost, ens dona sorpreses i aquest es un cas molt clar.

      Un bon final de temporadaTeatraire per tu.

      Que passis unes bones vacances i ens veiem la propera temporada 2012/2013.

      Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s