– GREC 2012 – (8) – Teatre – DON GIOVANNI. KEINE PAUSE (**) – Sala Maria Aurèlia Capmany – Mercat de les Flors

Havia d’arribar el dia, i de fet estàvem preparats per alguna cosa així, ja que era quasi bé impossible que de la vintena d’espectacles que hem escollit d’aquest Grec 2012, algun d’ells no ens sortís “rana” (que no granota)…i ves per on, això va passar el dimecres 11/07 d’aquesta setmana.

La producció DON GIOVANI. KEINE PAUSE (**), venia precedida d’un halo de gran espectacle internacional, sota la direcció del reconegut director hongarès David Marton … i en vista de què els anteriors espectacles internacionals que ja hem vist en aquesta temporada del GREC ens havien agradat moltíssim, tenien les expectatives segurament massa enlairades.

Assistíem dons a un altre espectacle parlat amb una llengua europea (aquest cop en alemany… i també en italià), sobretitulat en català…. aquí el mercat de les Flors va posar els sobretítols a una alçada prudencial cosa que s’agraeix molt… i mes desprès de la lesió de cervicals que encara arrossego, provocada pels tècnics del teatre Lliure en l’espectacle “Metamorphosis”… i no parlo en broma.

D’entrada la posada en escena ens va semblar magnifica i força espectacular, l’escenari ampliat al màxim que dona la sala… immens, amb una escenografia molt aconseguida amb 4 0 5 focus on l’espectador podia dirigir la vista. La música en directe (i alguna  enllaunada)  interpretada per 4 musics que a estones també actuaven….. guitarres elèctriques, teclats, guitarra espanyola, violí, piano i algun instrument de vent…. tot a la vista.  La il.luminació perfecta anava dirigint la mirada de l’espectador…. semblava realment una gran superproducció quasi operística…. però…… ai las!!!…

En teoria és tractava d’una desconstrucció (pobre Ferran Adrià, veu aquesta paraula que ell ha pujat als diccionaris amb molta professionalitat, prostituïda per il·luminats que es creuen que tot es pot fer)…. com deia una “desconstrucció” de la extraordinària òpera DON GIOVANNI de Wolfgang Amadeus Mozart.  La desconstrucció per David Marton ha consistit a donar el paper de mascle seductor a una dona, posar en boles a l’actor que interpreta Mozart, amanir-lo amb algunes escenes d’actes sexuals mal interpretats i moltes però que moltes corredisses amunt i avall, portes que es tanquen amb estrèpit, crits….

àries ben cantades (alguna cosa bona hauria d’haver), escenes aïllades e incoherents que l’espectador intenta amb gran esforç entrellaçar per entendre l’entrellat sense èxit fins que abandona quant ja es perd totalment i s’adona que l’únic que pot fer és gaudir de l’espectacle visual, del moviment i de les grans veus que es poden escoltar.

L’espectacle un cop vist i paït és una autèntica decepció, sobretot perquè surts del Mercat de les Flors amb la sensació de no haver entès res de res o be de què inclús t’han pres el pel i això que a mi poc em poden prendre ja. Un garbuix d’escenes incoherents sense solta ni volta que suposo que intenten divertir, escandalitzar, apropar l’òpera a l’espectador i que únicament aconsegueix que el public estigui constantment mirant el rellotge per veure quin temps falta per finalitzar. Això si, han aconseguit posar a Calixto Bieito l’etiqueta de conservador.

Autor i Direcció: David Marton –  inspirat en l’obra de W. A. Mozart

Intèrprets: Jan Czajkowski, Daniel Dorsch, Marie Goyette, Christian Jenny, Kalle Kalima, Theresa Kronthaler, Yelena Kuljic, Julian Mehne, Ayumi Paul i Yuka Yanagihara

Direcció tècnica: Sven Nichterlein – Concepte: David Marton, Jan Czajkowski, Dag Kemser i Alissa Kolbusch – Direcció musical: Jan Czajkowski – Dramatúrgia: Dag Kemser – Escenografia: Alissa Kolbusch – Direcció de producció: Anke Buckentin – Disseny d’i·luminació: Henning Streck i Miriam Burghardt – Disseny de so: Daniel Dorsch – Vestuari: Muriel Nestler – So: Norman Duncan Thörel
Una coproducció de la Sophiensaele, Kampnagel Hamburg, el Theaterhaus Gessnerallee Zürich i Amt für Ideen. Amb el recolzament de l’Alcalde de Berlin, el Senat – Assumptes Culturals, el Fonds Darstellende Künste e.V. i City Zürich Cultur.

———————————————————————————————————-

– Mercat de les Flors (Sala MAC) – Preu per persona 24 €

( preu pagat 20 € – abonament GREC)

———————————————————————————————————-

4 pensaments a “– GREC 2012 – (8) – Teatre – DON GIOVANNI. KEINE PAUSE (**) – Sala Maria Aurèlia Capmany – Mercat de les Flors

  1. Montserrat Fdez. Costa

    Vaig veure un petit reportatge sobre aquest muntatge , vaig pensar que podia ser innovador i fresc, però pel que dius vaig ometre algun adjectiu més!
    Com dius tu mateix: “algun ha de sortir rana”.
    Per cert, a altre nivell : la companyia “Egos teatre” ha fet una adaptació de “La casa sota la sorra” del J. Carbó molt digne.

    Siau!

    Respon
    1. Miquel Gascon

      “La casa sota la sorra” la varem veure al marc del 2010 al TNC, com expliquem en aquesta crònica…

      http://voltarivoltar.com/2011/12/20/teatre-musical-el-crim-de-lord-arthur-savile-teatre-nacional-de-catalunya/

      Recordo que a nosaltres es va agradar força, igual que el segon musical “El crim de lord Arthur Savile”, fet pels mateixos “Egos Teatre” i també estrenat al TNC. Ens alegrem de què s’adonin que a casa nostra tenim gent que aconsegueix produccions de molta qualitat.

      Una abraçada

      Respon
  2. Carme

    Com ja varem comentar a la sortida del espectacle, es una obra caòtica, on difícilment pots trobar-hi res més que un impacte visual, algunes bones interpretacions de la mezzo Theresa Kronthaler i de la cantant/actriu que interpreta a Don Giovanni. Tampoc ajuda gens a una millor comprensió la deficient traducció de l’obra.

    Fins aviat

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Com ja vaig comentar per nosaltres va estar una gran alegria coneixèt personalment. L’obra una de les produccions pitjors d’aquest Grec 2012, absolutament caòtica. Encara que no es traduís tot el text, jo crec que era precisament per no fer llegir tant al public i no marejar-lo massa mes; no crec que sigui la raó de què el public surti absolutament desorientat sense entendre gaire bé res.

      Les veus bones com comentes però moltes vegades amplificades. Prefereixo veure l’Òpera sense desconstrucció i si pot ser la versió de Calixto Bieito que em va encantar.

      Fins aviat, al Teatre!!!

      Respon

Leave a Reply