Ahir, divendres 6 de Juliol tornem a veure una altra obra de Teatre dins del Festival Grec d’aquesta temporada; Sembla que la bona ratxa continua i sortim del Teatre Lliure un altre vegada molt satisfets. Començo a pensar que tenen part de raó uns amics que diuen que a mi tot m’agrada, però jo continuo pensant que aquest Grec 2012 té un nivell molt i mol alt.
MOLLY SWENEY (****), és un text increïblement ben escrit pel dramaturg irlandès Brian Friel, que m’ha tornat a frapar i molt; parteix d’un cas clínic que el neuròleg Oliver Sacks va descriure sobre una dona cega que recupera la vista i per tant és un drama basat en fets reals, escrit per a tres personatges en forma de monòlegs; els tres personatges quasi sempre a escena però que no parlen entre ells (excepte en una escena quant es coneixen) i ni tan sols és miren; ens expliquen cada un d’ells la seva visió personal de la experiència que han viscut els tres conjuntament i que els ha canviat la vida totalment.
Els monòlegs no acostumen a entusiasmar-me gaire però en aquest cas, trobo que encara li dóna mes sentit a tot, perquè vius l’interior de cada personatge, el que pensa mes que el que diu… i això és una troballa que m’ha agradat molt. Com diu el programa de ma… és una peça teatral íntima, delicada i, alhora, diferent.
Ajudar els altres pot tenir conseqüències imprevistes, especialment quan, de bona fe o no, mirem d’imposar-los una determinada visió del món. La Molly Sweeney, que va néixer cega, és feliç en la seva condició, però el seu home, en Frank, estaria disposat a fer qualsevol cosa per aconseguir que hi vegi. I el doctor Rice creu que la pot ajudar… i de passada recuperar un prestigi professional que ja fa temps que ha perdut.
Estrenada a Temporada Alta de Girona, MIQUEL GORRITZ torna a dirigir-la i a signar la dramatúrgia. Amb aquest projecte teatral va aconseguir el premi Quim Masó 2011, i ara per fi la podem veure a Barcelona únicament per 3 dies, encara que crec que és una de les candidates per què es torni a representar ben aviat a teatres ….poder la temporada vinent?.
La protagonista és una dona cega des dels 10 mesos de la seva infantesa, interpretada de forma exquisida per Míriam Alamany, que s’ha acostumat a viure una vida rica i satisfactòria en la foscor. El que sembla un somni per la Moolly (vist des de el mon dels que veiem), en realitat es converteix en un entossudiment per part del marit de Molly (Carles Martínez) i també l’oportunitat de recuperar el prestigi perdut d’un oftalmòleg apartat del mon de la fama per raons personals (Xicu Masó).
En realitat es converteix en la destrucció d’una identitat personal, perquè ella ja era feliç en el mon que coneixia i desprès tindrà que aprendre a relacionar tot un mon nou per ella amb el “seu” mon, en el que ja estava comode. Molly passa de la radiant foscor a la llum encegadora i així el text aconsegueix d’una manera clara fer-nos entendre les angoixes d’una persona cega que de cop desperta a la llum i que no s’adapta. Per mi és el millor de l’obra i realment em va impactar.
El director Miquel Goriz en unes declaracions es va imaginar la Molly com un espai natural verge, que és víctima d’uns depredadors que l’urbanitzen, i “una vegada urbanitzada la Molly es perd en aquesta urbanització”…. i diu que també es pot veure com la destrucció de la identitat d’un poble.
«El problema no és veure-hi o no, sinó entendre el que veus»
Els 3 intèrprets fan un treball magnific, encara que jo tinc una especial sintonia amb Carles Martínez…. i és que en un moment donat pujaria a l’escenari, l’embolicaria i me’l portaria a casa… i és que els papers que interpreta son sempre molt tendres però alhora amb molta força. Els 3 han treballat plegats amb una quinzena d’espectacles formant una companyia que encara no té nom, que jo sàpiga.
Em vaig sentit molt identificat amb el personatge de en Frank… una persona que s’il.lusiona per tot el que apareix a la seva vida…. segurament massa i això fa que quasi sempre sigui l’etern insatisfet, ja que li sembla que, mai aconsegueix fer perfecte, res del que te entre mans.
Autoria: BRIAN FRIEL
Dramatúrgia i Direcció: MIQUEL GORRIZ
Intèrprets: MÍRIAM ALAMANY (Molly), CARLES MARTÍNEZ (Frank) i XICU MASÓ (doctor Rice)
Veus en off: Pere Arquillué (el pare); Joana Ubach (Molly nena), Alba Quintana (la mare), Teresa Sánchez (la infermera)
Moviment i ajudant de Direcció: EVA ROIG – Traducció: JORDI FITÉ – Disseny d’imatge: HERNÁN MARTÍNEZ – Disseny d’il.luminació: NANI VALLS – Disseny de So: TONI UBACH – Vestuari:MARIA ARAUJO – Producció executiva: ETERI (MONTSE PRAT i TXELL FELIP)
———————————————————————————————————-
– Teatre Lliure (Espai Lliure) – Preu per persona 18 €
( preu pagat 14,40 € – abonament GREC)
———————————————————————————————————-
Soc incondicional de FRIEL -la seva DANSA D’AGOST dirigida per PERE PLANELLA al Llliure, va ser una obra que em va entusiasmar- i de tots els irlandesos de la seva “corda”. M’agraden les seves obres grans(la DANSA,,, de FRIEL, LA REINA DE BELLESA DE LEENANE de McDONAGH o UNA CIUTAT BRILLANT de McPHERSON), però estaria per dir, que “quasi” M’AGRADEN MÉS, quan les seves obres estan formades per monòlegs entre diferents personatges(SOTA EL TIL.LER,.LA PRESA, etc. Són uns autèntics “story tellers”). A MOLLY SWEENEY Friel torna al que va fer amb EL GUARIDOR(aquí EL FANTÀSTIC FRANCIS HARDY, on també actuaven Xicu Masó i Miriam Alemany, als que acompanyava Andreu Benito), es a dir tres monòlegs per explicar una història. En aquest cas molt interessant, ja que dóna molt per pensar i discutir un cop vista, i si tu ets un gran admirador d’en CARLES MARTINEZ(també m’agrada), a mi aquí va ser MIRIAM ALEMANY qui en el seu parlament va arribar a emocionar-me. El que “pel seu be” fan amb la pobre Molly tan el seu marit com el Dr. es tan apassionant com discutible i aquí esta el gran mèrit de l’obra. Com tu també li posaria 4 estrelles i com tu, crec, que mereix fer “temporada” a BCN. Per que s’ho val l’obra, la direcció d’en GORRIZ i el treball dels 3 actors, ja que si per mi la MIRIAM esta molt be, tan en XICU MASÓ com en CARLES MARTINEZ estan a un gran nivell.
Totalment d’acord amb el que dius. El text de MOLLY SWEENEY és boníssim i la idea dels tres monòlegs en aquest cas un mecanisme teatral ben pensat i molt ben resolt. Que consti que tots 3 per mi varen interpretar el seu paper magníficament i qui porta el pes mes important de l’obra evidentment és MIRIAM ALEMANY.
Gracies per comentar un cop mes a Voltar i Voltar…. sempre aportes moltes dades que jo per falta de memòria no les acabo d’explicar a les cròniques.
Una abraçada Pere.
Em calen lliçons pràctiques d’informàtica. Com has fet per posar SOC en comptes del meu SON, i així eliminar l’explicació posterior.Ets un mestre!!!!
No et calen Pere. És tant fàcil com que jo al ser l’administrador del Bloc tinc el “privilegi” de poder editar també els comentaris i arreglar el que sigui…. O esborrar-los. L’utilitzo únicament quan m’ho demanen com ha estat el cas.
Hola!
Ja tornem a ser a BCN després d’uns dies a al nostre incondicionat Pals. M’hauré de posar al dia del vostre Voltar i Voltar, però aquesta obra pinta força bé. M’agrada el tema i la similitud amb la vida i la forma de viure-la de les persones.
A mí el que em passa, no és que m’agradi tot, si no que em costa molt “carregar-me” una obra, una pel.li, un llibre…. qualsevol cosa que ha estat el.laborada amb l’esforç i la il.lusió de les persones. Però amb l’edat m’he anat tornant més crítica.
No estic del tot d’acord amb tu, referent al Carles Martínez. Tot i ser un bon actor, sempre veig al Carles Martínez. I el punt d’innocent, o babau que moltes vegades quadra perfectament amb l’obra que interpreta, a voltes no s’hi escau, i aleshores em resulta passat de voltes. Repeteixo, és un bon actor, però no m’ha agradat amb tots els papers que l’he vist. Culpa del dire?
Felices vigílies!!!
A vegades també m’ha passat el que tu comentes amb el Carles Martínez… no et diré que no…. però em cau molt bé i els papers que interpreta de “babau” els trobo molt tendres. Jo crec que malauradament sempre li fan fer aquest tipus de paper precisament perquè els interpreta molt i mol bé… però haurien d’oferir-li altre tipus per què pugui demostrar que no únicament sap fer el mateix.
No sabia que os agrades molt Pals. Nosaltres hem anat molt a la platja nudista de l’illa Roja… un lloc en el que ens trobàvem molt bé l’epoca que feiem nudisme.
Moltes felicitats, que continueu gaudint de la vida com fins ara i ens pugeu fer partícips a tots nosaltres, per molts i molts anys.
Una abraçada
Gracies Carme de debò.
Això és el que volem retransmetre des d’aqui, fent partícips a tothom que vulgui entrar a “Voltar i Voltar” ,del que a nosaltres ens apassiona.
Una forta abraçada