Estem força feliços de què el Festival Grec de Barcelona, de moment (nosaltres 3 de 3 magnifiques), tingui una qualitat realment extraordinària. Des d’aquest petit racó volem felicitar al seu nou director Ramón Simó, que ens demostra la seva gran coneixença del Teatre que es representa a la resta del món i el seu bon gust alhora d’escollir companyes i obres perquè les puguem veure a Barcelona.

Ahir tornem a la ciutat del Teatre, concretament a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, per veure un altre cop bon Teatre Internacional; aquest cop la companyia islandesa Vesturport (i en angles,  sobretitulat en català),  ens deixa una altra vegada literalment amb la boca oberta, a nosaltres i a tots els assistents a la nit de l’estrena, amb una nova e increïble versió de METAMORPHOSIS de Franz Kafka.

El protagonista Gregor Samsa s’ha  despertat convertit en un insecte gegant. Sobre l’escenari tenim dues estances dividides a dos nivells, la de sota és el menjador, on es reuneix la família per esmorzar abans de començar un nou dia; a la de dalt, una habitació que veiem des d’una perspectiva zenital, totalment diferent de l’anterior. Allà, Gregor Samsa s’ha quedat adormit, ha perdut el tren i ja no podrà anar a la feina.

El dia comença malament pel protagonista de La metamorfosi, que veu que s’ha transformat en alguna cosa que sembla fastigosa a ulls del seu pare, la seva mare i la seva germana. Ràpidament, decideixen tancar el Gregor a la seva habitació, per tal de què ni tan sols ells l’hagin de veure. La germana, però, intenta que tot continuï de forma normal però no ho aconseguirà.

 Amb tota seguretat l’impacte més important que ens ofereix aquesta versió és la fantàstica escenografia que permet tenir la visió alhora de les dues estances sempre a la nostra vista i que com si es tractes de dues obres de teatre veiem el que passa tota l’estona… a dalt el drama (l’habitació d’en Gregor) i a sota “l’humor forçat” (el menjador), per la direcció de la producció, com si es tractes d’un vodevil on l’actuació de la família és principalment a base de gestos forçats i exagerats, on es diuen poques paraules, suposo que per desdramatitzar el significat real del que esta passant a escena.

L’actor protagonista, GÍSLI ÖRN GARDARSSON, és alhora un dels dos directors de la producció i en ell recau bona part de l’èxit de la representació, ja que es passa tota l’estona mig penjat com un insecte del sostre, o bé damunt la barana que puja a la seva habitació, enfilat a la làmpada o intentar “dormir” en un llit en posició vertical (per tal de què veiem l’estança des de dalt).  L’actor, fa una actuació insuperable, i és que a mes a mes és un gran atleta que esta sempre a escena fent gimnàstica sense que ho sembli; fa un treball físic brutal, que un actor “normal” seria impossible que ho pugues representar.

Els espectadors sempre el veuen vestit amb vestit i camisa com una persona normal i mai com un insecte monstruós i és  que en realitat METAMORPHOSIS, és una metàfora d’una persona que un bon dia s’aixeca i vol canviar de vida… no vol continuar ser explotat a la fabrica on treballa i decideix quedar-se al llit. La seva família que viuen a expenses d’ell, no ho entenen pas i a partir d’aleshores el troben estrany… per haver-se apartat de la rutina diària. És el món exterior que el fa sentir com una bestiola i el tracta com un monstre; en realitat dons és la seva família i el seu entorn que no ho entén i consideren la seva actitud anormal……  una metàfora molt ben explicada de les relacions humanes, del poder i de les reaccions extremes.

Em molesta potser (però estic segur que està fet a posta), que l’actuació de la família esta representada com una farsa còmica amb gestualitat sota el meu punt de vista massa exagerada, que provoca riallades d’una petita part del públic que malmeten una mica el drama que es vol representar, on la família passa de l’amor al fill i germà, al terror vers amb ell, la indiferència, l’odi i per fi el desig de la seva mort.  Per aquesta raó, la meva valoració estaria dons en 4 estrelles, peró com l’Imma es va entusiasmar i li posaria 5 sense dubtar-ho, hem arribat a l’acord de posar-li 4 i mitja.

L’única critica dolenta que puc fer, és en referencia a la sobretitulació (no se si es culpa del Teatre Lliure o de la companya Islandesa), però l’alçada on s’han col·locat els sobretituls és de “jutjat de guàrdia” o en tot cas, és que tenen comissió amb algun grup de metges especialistes de cervicals, i és que per tal per poder llegir el text en català, es tenen que fer esforços enormes o be tombar-se literalment a la butaca amb el cap recolzat al respatller, que ja de per si és força baix.  Es podria buscar una solució mes raonable, com la de posar un parell de pantalles a banda i banda de l’escenari, ja que l’escenografia ho permet de sobra.

Es representarà un parell de vegades mes, avui i dema. Si em voleu fer cas, no us la perdeu sota cap concepte e intenteu comprar entrades.

Autoria : FRANZ KAFKA

Intèrprets : GÍSLI ÖRN GARDARSSON (Gregor Samsa), NINA DÖGG FILIPPUSDOTTIR (Greta), TOM MANNION, ELVA ÓSK ÓLAFSDÓTIR i VÍKINGUR KRISTJÁNSSON

Direcció, Versió i adaptació : DAVID FARR i GÍSLI ÖRN GARDARSSON

Composició Musical : NICK CAVE / WARREN ELLIS

Escenografia : BÖRKUR JÓNSSON – Disseny d’il.luminació : BJÖRN HELGASON Disseny de So : NICK MANNING – Vestuari : BRENDA MURPHY – Producció : DYRI JONSSON – Producciò executiva local : VELVET EVENTS

———————————————————————————————————-

– Teatre Lliure (Sala Fabià Puigserver) – Preu per persona 28 €

( preu pagat 22,40 € – abonament GREC)

———————————————————————————————————-