– Voltem per SARDENYA (****) – (15 al 23 juny 2012) – Capítol 7

Dijous 21 de juny 2012

Avui ens llevem a quarts de vuit per tornar a tancar maletes, esmorzem també de forma magnifica com ahir i sortim en direcció a Barumini per anar a visitar Sa Nuraxi, un “nuraghe” que ens agrada moltíssim.

… anar al 1er capitol

… anar al capítol anterior (sisè)

… anar al capítol següent (vuitè)… ultim

La veritat és que la guia en italià ens ho explica força bé i veiem amb claredat la torre central mes ample, les quatre torres que estan al voltant als quatre punts cardinals, el mur de protecció de mes de tres metres d’amplada, les cases a l’exterior, l’accés a les cuines, las piles per l’aigua on se suposa feien la neteja personal…..

Pugem fins dalt per la part exterior i descendim a l’interior de les torres. La part d’accés al recinte està en el pis superior i s’accedia amb una escala de fusta que era enretirada en cas de perill convertint-se en un lloc inexpugnable.

Els nurags (en sard Nuraghes) són unes construccions de l’edat del bronze en forma de torre cònica formades per grans blocs de pedra, presents a l’illa de Sardenya. Es desconeix gairebé tot sobre el seu significat simbòlic o sobre l’estil de vida de la civilització que els va edificar, però semblen ser torres de guaita i centres comunals que van anar adquirint funcions religioses.
La presència de Nurags a l’illa de Sardenya és impressionant; el càlcul que actualment podem fer és d’aproximadament uns 6.500, encara que dissortadament molts d’ells es troben en un greu estat de degradació, d’altres han anat desapareixent lentament. 

Si voleu saber mes cliqueu aquí.

El lloc està declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i quan el van descobrir ningú s’imaginava que hi fos sota del turonet recobert de vegetació que l’ocultava. Al sortir fem un tomb pel nostre compte i anem a l’altre banda de la carretera a prendre un refresc.

Continuem ruta en direcció a Bosa, un poblet de la costa molt bonic, amb un castell dalt d’un turó i recorregut per un riu.

El primer que fem és anar al restaurant que ens ha recomanat la Barbara i arribem abans de les dues, teòricament tanquen a las tres però ja tenim una entrada desafortunada perquè no ens deixen seure a la terrassa, un cop dins no ens deixen seure en una taula parada per quatre (el local és buit del tot), ens porten la carta i a l’estona ens diuen que nomes podem demanar antipastto i segon, i quan ja hem decidit ens diuen que de segons nomes la carn. En fin, considerem que és inacceptable, ens aixequem i marxem. Baixem fins al centre i dinem molt bé en un restaurant anomenat Corso.

Anem a fer un tomb per la vora del riu i desprès agafem el cotxe per pujar fins al castell i aparquem al peu. La pujada  a peu que queda és forta fins a l’entrada i per fer-ho mes difícil decidim pujar també dalt de la torre i des d’allà fem la volta a tot el recinte.

Desprès entrem dins de l’església al mig de l’esplanada, on estan uns frescos prou ben conservats.

Continuem ruta fins a Alghero ultima parada de la nostra estada a l’illa, per la costa amb unes vistes magnifiques.

Al arribar hem d’aparcar  el cotxe, cosa prou difícil ja que el nostre B&B Vecchia Alghero

està en el centre històric on la circulació esta prohibida.   L’Imma es queda amb las maletes mentre el Miquel se’n va a aparcar. És una casa vella amb una escala estreta i les habitacions estan força bé;  compartim un menjador amb cuina amb la resta dels hostes, encara que mai veiem a ningú. Deixem els trastos i sortim a fer un vol.

Ens apropem al port i comprem bitllets per anar demà a la cova de Neptú. Anem a sopar al restaurant que ens va recomanar l’amic Xavier Cairó, Al Solito Posto que ens agrada molt encara que son super lents.

Anem a fer un tomb i ens prenem un gelat abans d’anar a dormir.

…. el cargol és comprat a Alghero. Està fet a ma per artesans de Sardenya.

6 thoughts on “– Voltem per SARDENYA (****) – (15 al 23 juny 2012) – Capítol 7

  1. Albert

    Estic seguint el teu reportatge amb molt d’interès Miquel. Ho expliques d’una manera molt amena i esquitxat de fotos moooolt bones. M’estan agafant ganes d’anar a Sardenya aquest estiu…

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Gracies Albert…. ja solament us queda aguantar un capítol que ja tinc mig enllestit i podreu descansar.

      No et recomano que visitis Sardenya a l’estiu; els mateixos Sards diuen que l’illa als mesos de Juliol i Agost és un infern. Busca millor un altre època que no estigui tan ple de gent. A l’illa casi no tenen carreteres “bones” i a les poques que existeixen es fan unes caravanes que tiren enrere.

      Gracies pel teu comentari.

      Respon
    1. Miquel Gascon

      Nosaltres tampoc sabíem que Sardenya tenia tantes restes arqueològiques i va ser una sorpresa. Els nurags es potser el mes espectacular.

      Queda el darrer capítol encara, però el Grec s’ena ha tirat a sobre i no dono a l’abast.

      Una abraçada

      Respon

Leave a Reply