Tornem a veure un gran espectacle al Festival GREC 2012; i dic això perquè no m’estranyaria pas que el que varem veure ahir 3 de Juliol acabes sent el millor que veurem en aquest Festival. És agosarat dir això quant tot just comença a representar-se els primers espectacles, però crec que la fita de perfecció, sensibilitat i qualitat d’ahir és difícilment superable. Amb tota seguretat un dels espectacles que m’han frapat mes en molts anys i per això la meva valoració de 5 estrelles.

Des de la fila 1 i ben centrats (avantatges de comprar les entrades el primer dia de posar-se a la venda), varem gaudir de la coreografia i dansa del meravellós espectacle bODY_rEMIX / gOLDBERG_vARIATIONS de la coreògrafa canadenca MARIE CHOUINARD i la seva prestigiosa companyia de 10 virtuosos ballarins.

Era el primer cop que actuaven a Barcelona i el ple de la Sala ahir a la nit era absolut i això que la Sala Maria Aurélia Capmany és immensa. Si voleu intentar assistir-hi encara esteu a temps, ja que avui és l’ultima representació de les 3 previstes.

La Compagnie Marie Chouinard, tot un fenomen de la dansa contemporània més innovadora, arriba del Canadà i, per primer cop, trepitja un escenari barceloní. Sabreu el que ens havíem estat perdent quan veureu la seva coreografia basada en les Variacions Goldberg de Bach. En aquesta peça, els intèrprets ballen les Variacions sobre les variacions de Louis Dufort. I no només la música, sinó també una reinterpretació de les paraules del conegut pianista Glenn Gould procedents d’una entrevista radiofònica. Però, què és el més innovador? Doncs la seva exploració apassionant del cos humà i les seves limitacions, utilitzant arnesos que suspenen els intèrprets a l’aire, bastons que transformen la seva mobilitat i crosses que, lluny de limitar-los, els obren nous horitzons.

Veure com els 10 ballarins interpreten a la perfecció uns cosos imperfectes, amb alguna o moltes deficiències… com si tots ells tinguessin mancances físiques (quant en realitat és tot el contrari), i simular que els seus cosos no s’ha aguanten drets, com si fossin cada un d’ells una massa de carn sense ossos, com si fossin gairabé de plastilina que es deforma al intentar bellugar-se… que s’ensorren i es tornen a aixecar utilitzant tot tipus d’estris, com son bastons, crosses o arnesos… és per el no ho veu…. inexplicable.

Us deixo uns vídeos amb una selecció d’aquesta magnifica producció perquè us feu una idea, encara que com tot, no te res a veure amb el directe. En aquest cas, es millor unes poques imatges que no mil paraules.

En algun moment, sobretot a la segona part (l’espectacle casi dura dues hores), es fa angoixant, els crits simulant dolor, respiracions entretallades, esforços…. per sobre de la musica de fons arriba a fer-se gairabé insuportable; però això esta buscat expressament per la coreògrafa. Però també algunes de les seqüències és pura bellesa i poesia visual, com quan una de les artistes balla de puntes sobre les mans de la resta.

Establerta a Mont-real des del 2007, Marie Chouinard va presentar la seva primera peça, Cristallisation, l’any 1978, a la qual van seguir un munt de coreografies mes, uns treballs ja marcats pel segell d’originalitat que l’ha acompanyat durant la seva llarga i aplaudida trajectòria.

Les seves coreografies han estat les següents:

• 1978 : Cristallisation
• 1982 : Marie chien noir
• 1990 : Les Trous du ciel
• 1993 : Le Sacre du printemps
• 1994 : Prélude à l’après-midi d’un faune
• 1996 : L’Amande et le diamant
• 1998 : Les Solos 1978-1998
• 1998 : Étude poignante
• 1998 : Humanitas
• 1999 : Les 24 préludes de Chopin
• 2000 : Le Cri du monde
• 2002 : Étude #1, Des feux dans la nuit
• 2004 : Chorale
• 2005 : Mouvements
• 2006 : bODY_rEMIX/les_vARIATIONS_gODLBERG
• 2008 : ORPHÉE ET EURYDICE
• 2009 : gloires du matin
• 2008 : LE NOMBRE D’OR (LIVE)