– Voltem per SARDENYA (****) – (15 al 23 juny 2012) – Capítol 6

Dimecres 20 de juny 2012

Ens llevem a quarts de vuit i baixem a esmorzar que per cert es esplèndid. Xarrem una estona amb la Barbara i sortim per anar a la capital, Cagliari.

… anar al 1er capitol

… anar al capítol anterior (cinquè)

… anar al capítol següent (setè)

Arribem en menys d’una hora a Cagliari i aparquem al port en el lloc on ens havia indicat la Barbara. Anem a buscar la entrada al Castello per el Bastion de Sant Remy. No hi ha turisme i aquí també fa molta calor. Una xafogor espantosa que ens fa anar amb la roba enganxada al cos.

De camí al Castello entrem a la església de Sant Agustí i passem pel carrer comercial ple de las mateixes botigues que a Barcelona i localitzem el restaurant en el que volem dinar.

Fem el recorregut pel Castello i entrem a la Catedral que es força maca amb terra i ceràmica que ens recorda la catedral de Pisa o la de Florencia.

Continuem el recorregut fins a la Citadella dei Musei on decidim entrar al Museu Arqueològic que ens agrada força per les peces exposades i la forma en que ho estan, i a la Pinacoteca Nacional que no ens agrada ni per les peces ni per la disposició del museu.

També visitem el museu etnològic amb joies i teixits que trobem força bonic.

Per acabar el recorregut ens apropem a la torre del elefant bessona de la de Sant Pancraci que hem vist a mig recorregut i abandonem el Castello baixant, baixant fins al restaurant Ci Pensa Cannas on dinem peix i peix, molt i molt be.

Pecorino arrosto

A Ci Pensa Cannas  provem de un postre a base de formatge d’ovella a la planxa “PECORINO ARROSTO” que el trobem extraordinari; això farà que al final del viatge comprarem a l ‘Alguer (l’Alghero) un Pecorino de mes d’un kilogram de pes.

Tornem al cotxe i ens dirigim mes al sud, a Pula, a uns 40 kilòmetres per anar a visitar las ruïnes de Nora.

Un malentès amb la noia de la caixa ens fa decidir a deixar córrer la visita i canviar els plans anant a la platja que tenim al davant. I dit i fet, ens canviem i fem un parell de banys.

Estem de fabula i el sol no pica tant com l’altre dia al ser també mes tard. Un cop tornats a canviar de roba ens dirigim a la zona d’excavacions i decidim entrar a visitar-les. El Miquel torna a comprar les entrades i ens afegim a la visita guiada de dos quarts de set.

El grup es força nombrós i les excavacions força grans. La visita esta molt ben muntada i el guia va fent les explicacions en italià i en angles i te una durada d’una hora. Es força interessant i l’indret es magnific.

Parem a fer una coca-cola abans de retornar pel mateix cami a Mandas on comprem begudes per tal de sopar a la habitació ja que no pensem repetir en el restaurant d’ahir.

7 thoughts on “– Voltem per SARDENYA (****) – (15 al 23 juny 2012) – Capítol 6

  1. josep

    Cagliari sembla una ciutat força interessant, amb diversos museus i carrers força interessants. Ah! i a més, pel que dieu, s’hi menja bé.
    Novament un molt bon reportatge amb magnífiques fotos, molt especialment les darreres.
    Una abraçada

    Respon
    1. Miquel Gascon

      La ciutat antiga de Cagliari té el seu encant, encara que també et sóc sincer i també et dic que un cop coneguda ja esta vista….. ara si tornaríem a menjar a “Ci Pensa Cannas”, ja que el menjar és extraordinari i força econòmic si ho comparem amb els preus de tota l’illa força mes cars que a Barcelona.

      Les ruïnes de Nora, si que realment paga la pena baixar fins aquest recó, per tal de passejar a una hora que el sol ja no estigui rabiós.

      Una abraçada

      Respon
  2. Joaquim

    M’apunto el viatge a l’agenda hipotética de coses pendents a fer a la vida abans no sigui massa tard. En tinc tantes de coses per fer, que ja he demanat un altre vida, a veure si me la concedeixen.
    Aquesta magnífica illa de la que tothom me’n ha parlat excel·lències, tan sols la conec de passar-hi mil i una vegades per sobre i sempre deia, hi hem de venir, però ara diguem que és un mal moment.
    Com sempre magnífiques fotografies i text engrescador. Moltes gràcies!

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Crec que ja som molts els que desitgem tenir una altra vida per fer el que no hem pogut fer en l’única que segurament tindrem.

      Però per si de cas, millor ho fem JA… i voltem i voltem el que calgui mentre el cos ens aguanti.

      L’illa ens ha agradat molt però si tinguéssim que escollir entre les dues illes veïnes t’aconsellaria millor Còrsega pels seus paisatges muntanyosos que semblen que surtin del mar.

      Ja saps que et text esta extret quasi al 100% del diari que l’Imma acostuma a fer en totes les sortides que fem… i les fotos compartides (encara que les millors son meves… jejejeje).

      Una abraçada

      Respon
  3. Montserrat Fdez. Costa

    Joaquim, d’ això…. on apunten per això d’una “altra vida” per poder fer el que no hem fet o deixat de fer en aquesta vida??!!

    Respon
    1. Joaquim

      Ara no en tinc ni idea, ja que amb això de la prima de risc, les retallades i totes aquestes misèries, em sembla que han canviat de negociat i la finestreta és un altre.
      Per si de cas, ves apuntant en una llibreteta o llibretasa, tot allò que no pots fer ara, i així a la propera ja tens un guió fet i guanyes temps.
      Un petó Montserrat.

      Respon

Leave a Reply