– Voltem per SARDENYA (****) – (15 al 23 juny 2012) – Capítol 5

Dimarts 19 de juny 2012

Avui ens llevem a un quart de vuit per esmorzar i anar a visitar el Museu de Nuoro de la Vida i les Tradicions Populars sardes. Mario ens indica llocs per visitar en el nostre recorregut cap a Mandas, i també intercanviem alguns llocs amb una parella de Madrid que fa la ruta en direcció contraria.

… anar al 1er capitol

… anar al capítol anterior (Quart)

… anar al capítol següent (Sisè)

Anem dons en primer lloc al Museu que està obert parcialment perque estan fent obres d’ampliació. Nomes es pot visitar la part de vestimentes tradicionals i la de las màscares.

Esta muntat amb els edificis distribuïts simulant un poble típic sard. No hi ha ningú i de fet ens obren les llums i les portes per nosaltres.

Ens passem una bona estona xafardejant les mascares i com veieu també fent una mica el ruc.

Al sortir ens dirigim al poble de Orgosolo conegut pels seus murals. Les parets de moltes cases estan pintades com a forma de denuncia a fets, persones, situacions, i d’altres que son simplement decoratives.

El primer mural en Orgosolo es va fer el 1969 per un grup d’anarquistes de Milà, que està signat “Dionís”. El 1975, Francesco del Casino, professor de la Toscana, i els seus alumnes a l’escola van omplir de murals Orgosolo, i més tard és va afegir la contribució d’altres artistes, entre ells Pasquale Buesca. Els murals en general, reflecteixen els problemes de la història i la política. En l’actualitat hi ha més de 150 murals que ja són part integrant de la imatge de la vila.

Es un poble força gran, fa molta calor i deu ni do la de fotos que arribem a fer dels murals.

I d’aquí al poble de Mamoiada conegut per les seves festes de Carnaval on els homes van vestits amb les màscares “brutes”, de color negre, i les màscares “netes” de color blanc. Campanetes penjant a la esquena.El poble en si es lletjot i aprofitem per buscar i localitzar un lloc on fan las màscares i acabem comprant una de les brutes a una persona que si dedica des de fa mes de 40 anys a fer-las a ma.

Continuem fins a Fonni, el poble mes alt de la Sardenya, a 1000 metres i al hivern centre d’esquiadors. Anem a dinar al restaurant del hotel Cualbu recomanat a la guia. Ens fan esperar una estona perquè encara no han obert i quan passem al menjador ens quedem de pedra, es trist, sense llum i tot de color rosa, las parets i les estovalles. Ens sorprèn que tenint un entorn maco i a mes amb un espai on tenen la piscina que es molt bonic, tinguin el menjador com soterrat i sense llum del dia. Nomes hi ha un altre parella i nosaltres i una mica mes tard arriba un grup de policies. El menjar no es dolent però las racions son petites i està fet de fa dies. Aquesta vegada ens sap greu haver fet cas de la guia ja que abans d’entrar havíem vist un parell de pizzeries que tenien bona pinta  i terrassa amb llum de dia ……

Continuem ruta amb una calor brutal i parem a Aritzo a fer un cafè. Moltes corbes a la carretera i molt poca visibilitat del paisatge ja que els arbres son molt frondosos. A Laconi parem i anem a visitar el museu del menhir instal·lat dins de la Vila dels Marquesos d’Aymerich, un edifici neoclàssic immens.

De seguida arribem a Mandas i localitzem relativament ràpid l’hotel que es una autentica meravella, en un edifici antic exquisidament condicionat. Es el Antica Locanda Lunetta regentat per la Barbara, amb tan sols 3 habitacions.

Amb una gran portalada d’entrada de fusta, una sala que precedeix el petit menjador i un altre sala de lectura. A banda i banda de la sala d’entrada dos escales que condueixen a la nostre habitació la de la dreta i a les altres dues habitacions la de la esquerra.

En aquest hotel les habitacions no tenen clau. Anem a aparcar el cotxe i ens estem tranquil·lament llegint una estona fins a quarts de nou en que anem a sopar al únic lloc on fan menjars, es una casa d’agroturisme que esta a les afores de la població. Ens reben els gossos i la propietària que es molt afable. La pena es que el sopar no ens agrada gens i a mes son increïblement lents. Tornem al hotel amb la llum del movil, tot el poble solitari i silenciós. Un fet curiós es que en aquest poble no hi han voreres i has de compartir la calçada amb els cotxes que hi circulen.

Aquest poble de Mandas, en realitat no te res d’important… potser que te l’estació de sortida del Trenino verde della Sardegna, que va a la costa oriental de l’illa, fins a Arbatax, en una travessia de unes 6 hores, que diuen es “mítica” tant per el tren com per els paisatges…. l’anomenen… “La ferrovia più bella del mondo”.

Prometem que tornarem a fer aquest recorregut en un altre ocasió. Hem vingut aquí simplement per utilitzar-ho de pont per visitar el sud de l’illa i tornar…. per tant estarem dues nits a la Antica Locanda Lunetta, un petit hotel que tothom que ha estat recomana amb vehemència i que nosaltres re-confirmem… un lloc on es tenen tots els detalls… sala d’estar comuna, menjador on farem els esmorzars èpics, musica de fons suau, wifi per tot arreu, pati encantador i sobretot la amabilitat de Barbara que supera tot lo conegut fins ara. Recomanable al 100%.

9 thoughts on “– Voltem per SARDENYA (****) – (15 al 23 juny 2012) – Capítol 5

  1. Diari de la Bona Vida

    Aquest petit hotel “Locanda Lunetta” té molt bona pinta!! Hem entrat a la seva web i ja ens han vingut ganes de reservar una habitació.
    Sobretot es deu respirar tranqul.litat per tota aquesta zona que heu parlat al post. I al poble d’Orgosolo, segur que nosaltres també hauríem fet un munt de fotos als murals.
    Heu tornat a oferir-nos una molt bona entrada.
    Una abraçada!

    Respon
    1. Imma Barba

      No ho dubteu, si teniu oportunitat d’anar-hi a aquest hotel es una troballa, estan cuidats tots els detalls i el tracte es exiquisit, quan vam arrivar ens van oferir beguda, abans d’anar a sopar ens van servir un vi fresquet i unes cornes per picar … i a mes hi han un munt de llibres per tafanejar….
      A Orgosolo no pots parar de fer fotos, la llàstima es que el sol estava molt alt i a banda de la calor la llum tampoc afavoria gaire segons quins murals.
      Gràcies i una abraçada.

      Respon
  2. josep

    Una altra etapa fantàstica.
    Pel que he vista, m’ha encantat el poble d’Orgosolo amb els seus murals.
    Per cert, al museu del menhir de Laconi, l’Obelix s’hauria posat les botes!!.
    He entrat a la web de l’hotel i tal i com dieu, pinta de meravella.
    Una abraçada i fins aquest vespre

    Respon
    1. Imma Barba

      Curiosament, a tu que t’agrada la historia, resulta que hi han menhirs mascles i menhirs femelles, el que passa es que no vam acabar d’entendre que els diferencia perquè els veiem mes o menys igual amb diferents mides i amplades ….. seran las dones les mes baixetes i grassetes ???
      Fins desprès.

      Respon
    2. Miquel Gascon

      Estret de la pagina web del museu dels Menhirs de Lacone:

      Menhirs “mascles” – Presenten en la part superior, la cara amb un nas llarg, unes celles arquejades i pronunciades. També tenen el signe distintiu de la força i el poder (la daga).

      Menhirs “femelles” – Son bastants mes petits que els dels mascles, per assenyalar el clar domini d’ells. Tenen dos pits durs i pronunciats i la marca inequívoca del sexe. Normalment a sota del pit te marcada una porta (la porta de la vida).

      Respon
  3. Montserrat Fdez. Costa

    AH!! Em sona, em sona això del Trenino Verde. Conyes a part, dirigides al Quim (etern enamorat de muntanyes i trens) , ja us vaig comentar que pagava la pena anar-hi, però com no es pot repicar i anar a la processó vam haver de “sacrificar” altres llocs… c’est la vie!!

    Respon
    1. Miquel Gascon

      No se quina ruta vareu fer del Trenino Verde, però dien que aquest recorregut des de Mandas es molt maco…. algun dia ho farem. No sabiem que al Quim li agradesin els Trens….. ja farem alguna entrada de trens…jejejeje

      Salut !!!

      Respon
  4. Montserrat Fdez. Costa

    Nosaltres vam fer de Mandas a Arbatax. Diu el Quim que és com si anèssis per la carretera, van construir els mínims túnels possibles, puja i baixa montanyes, dóna moltes voltes, deu ser per això que el trajecte és tant llarg. Però bonic.

    Endevant amb l’entrada ferroviària, a veure si aconseguiu que aquest home s’incorpori a les noves tecnologies informàtiques!!

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Quina enveja !!!! aquest recorregut diuen que es molt llarg però precios. Sembla que no es pot fer la tornada el mateix dia i aconsellen agafar hotel a Arbatax per descansar.

      No se si trovarem el moment de fer una entrada de trens, perque ara be el GREC i pensem viure-ho al maxim… i despres Africa !!!

      Quim, tin un amic que escriu un Bloc preciós que es diu “the daily avalanche” que sovint escriu sobre el Metros de les ciutats del mon. Es força interesant, de debó.

      Una abraçada

      Respon

Leave a Reply to Montserrat Fdez. Costa Cancel reply