Diumenge 17 de juny 2012
Ens llevem a les 8 del matí i ja ens esperen per l’esmorzar, que es molt senzill.
Avui es un dia d’arqueologia i platja, volem anar a visitar en primer lloc las restes de les tombes dels gegants i tot i que sabem que hem de trobar el punt d’informació per fer les visites ens costa de trobar el primer.
… anar al 1er capitol
… anar al capítol anterior (segon)
… anar al capitol següent (quart)
En tota la illa hi han restes arqueològiques de la època nuràgica, i les visites estan organitzades per grups de monuments a partir de punts d’informació, en ells pots treure entrades per visitar un, dos, tres, …. dels que estan localitzats mes a prop. Quants mes visites mes econòmic surt. En els mesos de juliol i agost sembla que t’acompanya un guia en el recorregut de les visites “comprades”, però al juny encara es considera temporada baixa i has de fer la visita pel teu compte.
Finalment trobem el nostre punt de partida i comprem entrades per tres llocs, primer la tomba de gegants de Lu Coddhu Ecchju amb una filera d’estelas de granit de 14 metres de llargada i 4 metres d’alçada la que ocupa la posició central.
…
……
Bastant proper encara que hem d’agafar el cotxe veiem el nuraghe de la Prisgione, un poblat de la prehistòria en el que encara estan fent excavacions. La part que es visita es força gran i visible perquè la casa central encara està en peu.
…
D’aquì ens traslladem a visitar la tomba dels gegants de Li Lolghi molt similar a la primera amb una mica menys alçada la estela central.
D’aquí ens dirigim camí de Olbia per fer la ruta per la costa Esmeralda i trobar una platja on estar una estona i banyar-nos.
Veiem paisatges molt macos amb unes platges de sorra blanca on el mar agafa tots els colors del blau i del verd… espectacular.
Fem parada a Porto Rotondo, un lloc de luxe on no hi ha vida a la vista ja que tot son cases de gent amb molts diners i amb unes platges molt boniques tot i que las veiem de lluny ja que en el lloc on podem aparcar nomes ens dona accés a un petit port ple de iots. Tots els restaurants tancats ja que la gent “guapa” navega de dia i sopa de nit.
Anem fent itinerari entrant i sortint de les diferents platges, algunes no es poden ni veure fins que no hi ets dins ja que las cases emmurallades i amb càmeres de seguretat en tots els racons, no et deixen copsar el paisatge.
Passem per la platja di Volpa i ens anem finalment a banyar a una de les que diuen mes maques de la illa que es la platja del Príncipe. El cotxe en un pàrquing de pagament que encara no funciona, recordem que es temporada baixa ??? i una baixada fins a la platja.
L’aigua de color maragda, gelada, la sorra blanca, un sol imponent i poca gent, que mes es pot demanar ??
Es el nostre primer dia de platja d’aquest any i no aguantem el sol mes d’una horeta (amb protecció 50 !!!!!) aixi que retrocedim el camí fins al cotxe, ens canvien i continuem tafanejant, anem a Porto Corvo, també de luxe…
a Liscia di Vacca que es com una ciutat de vacances molt ben arreglada però totalment artificial. A la seva platja prenem una tònica en una terrassa, avui no hem dinat.
D’aquí a Baia Sardinia on també com les anteriors està ple de cases de luxe i sense vida vista.
Arribem a Palau i anem a buscar un bitllet per anar en un ferry fins a la Illa Maddalena.
El trajecte es curt i allà fem un gelat i una passejada pel carrer comercial i el port. Tot just una horeta per tornar a agafar l’ultim ferry de tornada. Es veu un lloc molt turístic.
Decidim tornar a sopar al restaurant d’ahir, l’Ancora, i aixi ho fem sense passar per l’hotel on ves per on resulta que ens esperaven per fer un sopar plegats amb els francesos i els propietaris.
Ens sap molt greu quan ens assabentem a la tornada i fem amb ells un gelat amb licor de mirto, boníssim.
I aquest cargol tan supersònic, don surt?
En els nostres viatges TOT es possible….jejejeje
Ara feia dies que no llegíem tots els blocs que seguim, i quan ens hem posat, descobrim que ja heu explicat uns quants dies de la vostra ruta per Sardenya. Quina sorpresa!!!
D’una tirada llegim les 3 que heu escrit de moment, i ja ens torneu a transportar amb els vostres textos i fotos a aquesta illa que algun dia visitarem. Magnífiques!!!
Ens alegrem que us heu trobat amb una bona temperatura, i poca gent. És genial poder viatjar quan no és temporada alta a llocs com aquest. Segur que es pot gaudir de tot molt més.
Cap Testa semblava molt maco, i el poble d’ Arzachena i sobretot el seu petit hotel, semblaven encantadors.
Ah! i la idea de marcar el recorregut en un mapa ens ha semblat genial i molt instructiva, Ajuda moltíssim a situar-se. Ens apuntem la idea…
Gràcies de nou per explicar-nos coses noves sobre llocs per descobrir.
Una abraçada
Manel & Cristina
Aquestes petites sortides pel nostre entorn mes proper de la mediterrània, tenen un encant especial, perquè totes les cultures que envolten el mare nostrum tenen unes característiques molt properes a les nostres.
És encantador poder gaudir d’una setmana així lluny de l’època on tothom l’envaeix d’una manera brutal i ho converteixen en un mal son.
Nosaltres per això intentem anar a l’agost a llocs on segurament no patirem aquestes aglomeracions inhumanes.
El “producte” turístic és una venta, com qualsevol altre producte i la gent que es dedica a això es molt poc original e intenta vendre el producte mes fàcil de vendre pel gran public… Les consequencies son evidents.
La idea de dibuixar la Ruta, crec que fa mes amè a les persones que s’ho llegeixen perquè almenys es poden situar una mica.
L’Illa Maddalena m’ha semblat molt acolorida, llàstima que només tinguéssiu 1 hora de temps, potser tampoc donava per més la cosa. La ruta arqueològica, realment fascinant, jo com amant de la història i l’arqueologia ja tinc un motiu clar per anar a Sardenya, juntament amb les roques rebregades del capítol anterior!.
Una abraçada i fins el proper capítol
De fet La Maddalena es un petit archipialeg d’unes 10 illes que formen un parc Nacional en l’entorn de Sardenya. Es pot accedir en ferrí amb el cotxe a les dos principals i a les altres en excursions organitzades en vaixell que duren d’un dia a varios.
Com sempre quan vas a “conèixer” un lloc per primer cop fas un tast per si no tornes, però es a les hores quant t’adones que l’illa es immensa i que dóna per molts viatges per aprofundir.
És així… contra mes viatges mes t’adones que el mon es va fent mes gran i que mai ho podràs conèixer com tu voldries. Al archipialec de la Maddalena tenim intenció de tornar.
Sardenya, si t’agrada l’arqueologia,es un paradís; em vaig comprar una guia dels 100 llocs arqueològics mes importants de l’illa, però anian centenars d’ells i molt ben conservats. Si me’n recordo el divendres et portaré al Liceo aquesta guia perquè li facis una mirada.
Una abraçada i ens trobem a Pelleas et Melisandre.