Ahir 12 de maig de 2012, acudim a la nostre ultima activitat prevista, abans de marxar uns dies de vacances per tal de conèixer l’illa de Sardenya, de la que ja os farem un “resum” a la tornada.

Com deia, ahir ens varem apropar a la Filmoteca de Catalunya, ja que en motiu de l’inauguració del cicle dedicat a la nostra estimada actriu ANNA LIZARAN, se li va retre un petit homenatge, i volíem estar presents.  Entre nosaltres (és la meva actriu preferida des de que vaig descobrir el teatre…..   per mi de “reclinatori” ).

Val a dir, que també teníem pensat quedar-nos a la projecció de la representació teatral “Arsènic i puntes de coixí”… però com ja l’havíem vist en el Teatre fa uns anys i no ens acaba d’agradar el Teatre filmat, varem decidir estar únicament presents en el col·loqui previ, que va durar una mica mes d’un hora.

A la pantalla la projecció d’una enorme foto de “la” LIZARAN, presidint la Sala Chomón i a sota una taula esperant a la protagonista i als seus acompanyants….. a la poca estona entren plegats i l’acompanyen alguns companys teatraires, però a la taula per fer el col·loqui únicament s’asseuen el director de cinema Ventura Pons, que l’ha dirigit en forces pel·lícules i per suposat els dos directors teatrals que han acompanyat en la seva carrera….. Lluís Pascual i Sergi Belbel.

Anna Lizaran que s’ha avergonyeix molt de qualsevol elogi que els seus companys puguin dir d’ella, i de fet va arribar un moment que es va tapar la cara amb un mocador totalment avergonyida. Va estar, com sempre, molt propera, alegre i radiant. Ens va explicar que te la gran sort de treballar al Teatre des de molt jove i que això li apassiona….(encara que reconeix que alguna vegada li han vingut ganes de plantar-ho tot i muntar una paradeta d’olives a la Boqueria)…. el Teatre sempre s’ho a pres com un joc, mes que una feina… i aconsegueix no involucrar-se massa en el personatge que representa, per la seva salut psíquica…. agafa els personatges i els estudia esmicolan-los fins al infinit, però en tot moment sap que esta interpretant un paper i mai es fica dins del personatge. Comenta que es molt mandrosa en la feina, cosa que es desmentit ràpidament per els 3 directors presents a la taula….sembla ser que es tot el contrari.

Ventura Pons, comenta que es difícil trobar una actriu de Teatre que sapigui representar un paper cinematogràficament parlant, perquè es un altre tipus d’actuació absolutament diferent que no necessita tanta teatralitat, però que Anna Lizaran se sap adaptar força be. Ella comenta que lo seu no es el cinema, ja que les seqüències moltes vegades es filmen sense cap ordre, es tenen que repetir i repetir les escenes i sobretot no es troba la presencia del públic a l’altra banda de la càmera, com si passa al Teatre.

Lluis pascual parla de l’època que van estudiar plegats a la mateixa classe i del inici del projecte del Teatre Lliure. Anna llavors estava instal·lada a Paris estudiant mim amb Jacques Lecoq … i va rebre la trucada telefonica des de Barcelona d’en Lluis Pascual que li oferia afegir-se al projecte Lliure…. ella va acceptar ràpidament i es va constituir en una de les cofundadores del projecte.

El cas de Sergi Belbel, es diferent perquè llavors ell era petit i veia a l’Anna Lizaran ja com “LA” Lizaran… gran estrella del Teatre i somiava algun dia poder treballar amb ella….. i ho va fer com ja sabeu…. i ara mateix encara podem gaudir de aquest AGOST que encara avui en dia s’està representant en el Teatre Nacional de Catalunya. El públic amb les seves preguntes van acabar de arrodonir la vetllada.

La Filmoteca ha volgut retre aquest homenatge a la que amb tota seguretat es “La” nostre actriu mes preuada, amb una sensibilitat teatral que es capaç de retransmetre tots els “sentiments” possibles en un espai teatral. Te una manera de fer que on apareix ella, els companys que l’envolten creixen també amb la seva actuació…. es com un talismà que ho transforma tot i omple amb la seva sola presencia qualsevol escenari.

La part més important de la trajectòria professional de l’Anna Lizaran s’ha desenvolupat dalt dels escenaris. És una actriu de teatre. És cert, però no suficient. “La” Lizaran també és una actriu de cinema. I molt bona. Els compromisos teatrals, però potser també d’altres raons –afinitats electives, atzars, incompatibilitats…– han fet que el seu rostre, el seu gest i la seva veu no siguin habituals a les pantalles. Els seus moments cinematogràfics són rars i preciosos.

Aquets dies es podran veure a la Filmoteca un recull petit de la seva filmografia :

14/06 – 17:00 – Forasters – Ventura Pons – 1997 – 109′
22/06 – 17:00 – Herois – Pau Freixas – 2010 – 105′
23/06 – 16:30 – Herois – Pau Freixas – 2010 – 105′
24/06 – 17:00 – Actrius – Ventura Pons – 1996 – 86′
27/06 – 19:00 – La primera noche de mi vida – Miguel Albadalejo – 1998 – 85′
28/06 – 19:00 – La primera noche de mi vida – Miguel Albadalejo – 1998 – 85′
29/06 – 17:00 – Forasters – Ventura Pons – 1997 – 109′
29/06 – 19:30 – Actrius – Ventura Pons – 1996 – 86′

ANNA LIZARAN va néixer el 31 d’agost de 1944 a Esparraguera, filla d’una modista i d’un mecànic, va demostrar la seva afició pel teatre quan era petita. Va estudiar art dramàtic al Centre d’Estudis Experimentals de Barcelona i va ésser un dels primers membres del grup teatral “Els Comediants”. El 1974, es va establir a París per a estudiar amb el mim Jacques Lecoq, va tornar el 1976 i va començar a treballar en el Teatre Lliure, del qual en fou una dels seus membre fundadors.

Al llarg de la seva carrera ha treballat tant en cinema, on ha treballat al costat de directors com Pedro Almodóvar, Francesc Betriu, Rosa Vergés i principalment amb Ventura Pons, com a la televisió, participant en produccions com “Jet lag”, “La Mari”, “L’un per l’altre”, “Porca Misèria” o “La Via Augusta”. L’any 1995 va realitzar la seva única incursió en la realització televisiva amb la direcció de l’obra “Arsènic i puntes de coixí”

Ja parlant de TEATRE, ha participat en la major part dels muntatges teatrals realitzats al Teatre Lliure sota els millors directors del país, entre els quals destaquen Lluís Pasqual a Hamlet, Tot esperant Godot o La Tempestad,…. Josep Maria Mestres a Un matrimoni de Boston,…. Sergi Belbel a Forasters i Dissabte, diumenge i dilluns,…. Ramón Simó a Escenes d’una execució,…. Joan Ollé a Aquesta nit impovisem, ….Fabià Puigserver a Lorenzaccio i Les noces de Fígaro,…. Carles Santos a L’adéu de Lucrècia Borja o Josep Maria Flotats a Una jornada particular.

L’any 1982 fou guardonada amb el Premi Margarida Xirgu de teatre, el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2003 el Premi Nacional de Teatre per la seva interpretació a “Escenes d’una execució”, de Howard Barker.

Cinema
1979: Salut i força al canut, de Francesc Bellmunt
1980: El vicari d’Olot, de Ventura Pons
1981: La quinta del porro, de Francesc Bellmunt
1982: La plaça del Diamant, de Francesc Betriu
1990: La teranyina, d’Antoni Verdaguer
1991: Tacones lejanos, de Pedro Almodóvar
1994: Souvenir, de Rosa Vergés
1995: El perquè de tot plegat, de Ventura Pons
1996: La Celestina, de Gerardo Vera
1997: Actrius, de Ventura Pons
1998: La primera noche de mi vida, de Miguel Albaladejo
2000: Morir (o no), de Ventura Pons
2009: Forasters, de Ventura Pons
2010: Herois, de Pau Freixas

Televisió
1995: Pedralbes Centre (1 episodi)
1997: Estació d’enllaç (2 episodis)
1998-1999: Laura
2001: Des del balcó (minisèrie)
2002: Jet lag (1 episodi)
2003: La Mari (minisèrie)
2005: L’un per l’altre
2006-2007: Porca Misèria
2007: La Via Augusta
2010: La Mari 2

Teatre
1976: “Camí de nit, 1854”.
1977: “Titus Andrònic” • “Leonci i Lena” • “La cacatúa verda” • “Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny”.
1978: “La vida del Rei Eduard II d’Anglaterra” • “La nit de les tríbades” • “Hedda Gabler”.
1979: “La bella Helena” • “Les tres germanes”.
1980: “Jordi Dandin” • “El balcó”.
1981: “Operació Ubú”.
1982: “El misantrop” • “Primera història d’Esther”.
1983: “Al vostre gust” • “Advertència per a embarcacions petites”.
1984: “Una jornada particular”.
1985: “Un dels últims vespres de carnaval” • “La senyoreta Júlia”.
1986: “La senyora de Sade”.
1987: “Lorenzaccio, Lorenzaccio” • “El 30 d’abril”.
1988: “La bona persona del Sezuàn”.
1990: “Maria Estuard” • “Un capvespre al jardí”.
1991: “El cántaro roto”.
1992: “Dansa d’agost” • “El dol escau a Electra” • “El parc”.
1993: “Roberto Zucco”.
1994: “Un dels últims vespres de carnaval” • “Les noces de Fígaro” • “Quartet”.
1995: “Arsènic i puntes de coixí”.
1996: “Lear o el somni d’una actriu” • “El temps i l’habitació”.
1998: “Quartet” • “Morir” • “Galatea”.
1999: “Tot esperant Godot” • “La nit de les Tríbades”.
2000: “L’hort dels cirerers”.
2001: “L’adéu de Lucrècia Borja”.
2002: “Escenes d’una execució” • “Testimoni Verdaguer”.
2003: “Homenatge a Josep Montanyés” • “El retorn al desert”.
2004: “Forasters” • “Dissabte, diumenge i dilluns”.
2005: “Un matrimoni de Boston” • “Homenatge a Carlota Soldevila”.
2006: “Rosencrantz y Guilderstein són morts” • “Hamlet” • “La tempestad” .
2010: “Agost”

Nominacions i Premis
Medalla al treball President Macià (2008)
Premi Nacional de Teatre (2003)
Premi Creu de Sant Jordi (2000)
Premi Margarida Xirgu de teatre (1982)

Premis Butaca

2011 – Millor actriu de teatre – Agost – Guanyadora                                                                                                 2006 – Millor actriu de teatre – El matrimoni de Boston – Guanyadora                                                                2005 – Millor actriu de teatre – Forasters – Guanyadora

2002 – Millor actriu de teatre – Escenes d’una execució – Guanyadora
2000 – Millor actriu de cinema – Morir (o no) – Nominació
1998 – Millor actriu de cinema – La primera noche de mi vida – Guanyadora
1997 – Millor actriu de cinema – Actrius – juntament amb Núria Espert, Mercè Pons i Rosa Maria Sardà – Guanyadora

Premis MAX

2001 – Millor actriu de teatre – Tot esperant Godot – Guanyadora