– Cinema – É na terra não é na lua (***+) – filmoteca de Catalunya

ÉS A LA TERRA, NO A LA LLUNA

Ahir diumenge 10/06/2012 i d’una manera improvisada, varem tornar a la Filmoteca de Catalunya per tal de veure un documental de més de 3 hores de durada, dins del cicle “Portugal convida”; és un tipus de cinema que cada vegada ens agrada més i si és com en aquest cas, com si és tractés d’un viatge a un lloc desconegut per nosaltres, llavors resulta quasi indispensable la seva visió.

Es tracta de “É na terra não é na lua“; la traducciò del titol al català … “És a la terra, no a la lluna”(***+).

Guanyador del gran premi en el “Doclisboa 2011” i un esment especial del jurat en el Festival de Locarno 2011, el documental del jove Gonçalo Tocha proposa a l’espectador una intensa i perllongada estada a la illa de Corvo, a les Açores.

El 2007, un càmera i un tècnic de so arriben a Corvo, l’illa més petita de l’arxipèlag de les Açores, el lloc més inaccessible d’Europa, al bell mig de l’Atlàntic. És una roca de vint-i-quatre quilòmetres quadrats, amb el cràter d’un volcà i un poblet de 440 habitants.

Corvo (en portuguès Ilha do Corvo, és a dir, ‘illa del corb‘) és l’illa més petita de l’arxipèlag de les Açores, Portugal, estant situada al grup occidental d’illes, al nord de l’illa de Flores. L’illa ocupa una superfície de 17,13 km ², amb 6,5 km de llarg per 4 km d’ample. Dista de l’illa de Flores, 6 milles nàutiques.

L’illa està formada per una muntanya volcànica extinta, el Monte Gordo de 770 metres d’altura. Els habitants van viure en un gran aïllament durant molts segles, i durant l’hivern no hi ha connexions marítimes regulars amb Flores.Amb l’inici del trànsit aeri el 27 d’abril del 1972 els habitants van començar a sentir-se menys aïllats del món.

El documental plasma la fascinació del cineasta per aquesta microsocietat integrada en un paisatge espectacular i apartada i preservada de tot ─fins i tot de la història─, i per a la qual el temps sembla no haver passat. El film es desplega com un diari de bord i acaba sent un patchwork de descobertes i experiències que segueix els costums i rituals d’aquesta civilització. Dividit en 15 capítols, combina el document antropològic, la literatura, arxius perduts i històries mitològiques i autobiogràfiques.

Encara que insisteixi a compondre, en moltes de les escenes de la pel·lícula, una postal de la illa, amb plans perllongats del mar, de la vegetaçio i dels acantilats , hi ha molt més en aquest documental. Els rostres i les vides de qui viu en aquesta illa, alguns perquè han perdut l’esperança de poder sortir algun dia i d’altres que han decidit deliberadament instal·lar-se allí, com una fugida a la civilització.

Corvo està en les mans d’aquella dona que tricota el típic barret blau i blanc de la illa que ja no porta ningú, en aquella altre dona que encara fa el formatge de forma totalment artesanal al marge de la petita factoria, en el home que continua matant el porc a casa seva al marge també del escorxador, en el antic balener que va deixar de ser-ho quan va morir el seu cunyat …..

La càmera de Tocha capta també els seus carrers estrets i inclinats, les habitacions simples i antigues i altres espais com el port, on desembarquen persones i mercaderies, el petit aeroport, l’església a on compartim un bateig, els dos cafès de la illa on els homes son els reis, el karaoke, les eleccions, la Verge que passa 24 hores a cada casa…..

Al documental , sobresurt la imatge d’una illa inesperadament curiosa i intricada, filmada amb respecte, de vegades amb ironia, i on s’equilibren les imatges del paisatge amb les de la població, on Tocha va saber escollir de forma assenyada, per un costat, els costums més impressionants i fascinants i, per un altre, els corvins més característics que destaquen en una illa de tan petites dimensions i tan poc populosa.

No podem deixar de comentar l’extrema durada del documental que pot minvar l’entusiasme generat al començament i que provoca una sensació d’alleujament amb el capítol final. Això no treu el bon, magnific treball que Gonçalo Tocha ha fet amb aquest documental al que va dedicar tres anys de feina.

Gonçalo Tocha va néixer a Lisboa al 1979, graduat a la facultat d’humanitats de Lisboa, va obtenir premis en el Festival Indielisboa amb la seva primera obra BALAOU (2007). Es també cantant i compositor pel que divideix la seva carrera entre el cinema i la música.

Gonzalo Tocha

Fitxa técnica

Títol original : É na Terra não é na Lua
Director : Gonçalo Tocha
Guió: Gonçalo Tocha, Rui Ribeiro i Catherine Villeret
Fotografía : Gonçalo Tocha
So i música : Didio Pestana
Any : 2011
Durada : 185 min

2 thoughts on “– Cinema – É na terra não é na lua (***+) – filmoteca de Catalunya

  1. Mª Carmen

    Si en alguna escapada organizáis una visita a esta preciosa Isla ¡me apunto! El Documental ha debido ser una pasada ¿no?.
    Un beso

    Respon
    1. Imma Barba

      Un poco largo pero realmente interesante, lo de ir a la isla no se yo porque el clima me da la impresión es que es de viento y lluvia o viento y frio o viento solo y el hecho de estar tan incomunicado !!!!!!!! de todas formas en el documental no se vio pero por internet he visto que hay un hotel con una preciosa piscina encima del acantilado o sea que a lo mejor no seria mala idea unos dias de aislamiento casi total.
      Un beso.

      Respon

Leave a Reply