Sabeu la meva admiració per aquesta aposta de Jordi Cananovas, en la creació d’aquest petitíssim racó de Teatre… la Sala FLyHard, un espai dedicat exclusivament a Teatre contemporani Català. En poc temps, el boca/orella, ha aconseguit que sigui la Sala FlyHard la capdavantera en el mon del Teatre a Catalunya, per la qualitat de tot el que s’elabora en aquest lloc màgic, amb menys de 40 localitats (20 a cada banda del espai escènic de uns 10 metres quadrats….. i a un preu a voluntat del espectador de 5 o 10 euros.
Jo l’anomeno “EL BULLI del Teatre“… i es que cada cop es mes complicat obtenir localitats, perquè quant surten a la venta, s’esgoten ràpidament… de fet per veure LITUS, que en principi acaba les seves representacions el 25 de juny, estan totes les localitats exhaurides, a no ser que prorroguin. La meva opinió es que morira d’èxit i tindran (malauradament) que buscar un lloc una mica mes gran. Nosaltres de fet comprem les entrades sense saber el que anirem a veure i es que confiem al 100% de que la proposta ens encantarà.
Fa tres mesos en Litus va morir. Es va estimbar amb la furgoneta . En Litus es va suïcidar. La Laia, la seva nòvia, encara se sent culpable mentre mira de refer la seva vida. En Pepe, el seu company de banda, ara triomfa en solitari fent concerts per tot el país. En Pau, el seu company de pis, encara manté la seva habitació com la va deixar. En Marc, fracassant de nou en les seves relacions, troba a faltar les paraules de consol d’en Litus. I en Toni, el seu germà, els ha convocat aquesta nit per recordar-lo. Però no ha estat idea d’en Toni fer una trobada en memòria del seu germà, va ser en Litus que així ho va deixar escrit en una carta que encara ningú no ha llegit.
Marta Buchaca
Marta Buchaca, L’autora i directora d’aquesta proposta ens mostra de nou que sap arribar als espectadors d’una manera entenedora, amb el llenguatge d’avui en dia aconseguint un Teatre molt proper (a banda de la proximitat de la Sala) i que sap aflorar els sentiments humans com pocs autors dramàtics. Partint d’una situació dramàtica (el suïcidi d’en LITUS), ens fa somriure… riure fins i tot amb algunes situacions que provoca per alleugerir al espectador… però enseguida entra a estudiar cada personatge i el despulla davant del espectador de la sala…. i els fa plorar perquè es veuen forçats els personatges a treure’s la màscara… i ens fa gairebé plorar als que vivim aquella situació a un parell de pams de les magnifiques interpretacions dels 5 personatges que surten a escena.
Jacob Torres
En Pau, ( Jacob Torres) el seu company de pis no admet que sigui un suïcidi i mes aviat defensa que ha estat tan sols un accident… te una amistat molt gran amb el LITUS… i no queda del tot aclarit si aquesta amistat va mes enllà i existeixen sentiments d’amor. No admet que sigui tocat res de l’habitació d’en LITUS i te que restar com si ell encara estigues viu.
Josep Sobrevals
En Pepe (Josep Sobrevals), es l’amic en el que tota la vida ha compartit la musica amb el LITUS… han composat cançons plegats i les han interpretat… de fet interpreta alguna cançó a escena. Des de la mort d’en LITUS esta triomfant en el mon de la musica. Per mi es el personatge menys treballat per Buchaca, encara que l’interpretació es també magnifica.
Borja Espinosa
En Toni (Borja Espinosa), es el germà d’en LITUS. Es per mi el personatge mes difícil d’escriure, ja que la relació amb en Litus no ha estat mai gaire bona; d’amagat desitjaria ser “tan feliç” com ell, sense intuir que el seu germà no ho te “TOT”, com ell s’imagina. En Toni te una actitud força masclista que l’utilitza com a mascara per amagar els seus sentiments… i segurament es el personatge mes feble de tots. Borja Espinosa te un paper no gaire amable, però la seva interpretació es de les millors.
David Verdaguer
Anna Alarcón
Els dos personatges que traspuen mes sentiments cap el espectador, son l’amic feble d’en LITUS, el jovenet Masrc, pallasso que li fa la vida mes divertida en tot moment, però que alhora es un infeliç que li costa mantenir una parella estable. Es interpretat per en David Verdaguer d’una manera increïblement humana. Un 10 per la seva increïble interpretació. L’altre personatge es el de la novia d’en LITUS, la Laia que ara surt amb el seu germà; en ella el sentiment de culpabilitat, el no dormir… l’angoixa es interpretat d’una manera que també mereix un 10 (cum laude) per Anna Alarcón.
Tot l’argument passa en temps real, en una tarda en el que es retrobenper recordar a l’amic. Marta Buchaca ens presenta els personatges i ens dona tan sols l’informació necessària, sense entrar en detalls, per desprès a mida que l’obra avança ens els despulla amb un argument magníficament construït i amb tocs de Thriller, humor i sobretot de sentiments. Teatre del BO, teatre PUR, sense garlandes ni artificis…. teatre de text, sense gaire be escenografia (una taula, 4 cadires i un sofà)…. però que ATRAPA.
No estic segur que aquesta obra “trasplantada” a un altre teatre mes gran i sense la proximitat dels espectadors, tingues la valoració de 4 estrelles que l’hem atorgat, ja que les interpretacions a tocar del espectador en aquest cas pren força importància.
Dramatúrgia i direcció: Marta Buchaca
Intèrprets: Anna Alarcón, Borja Espinosa, Josep Sobrevals, Jacob Torres i David Verdaguer.
Ajudant de direcció: Jose Pérez
Escenografia i vestuari: Albert Pascual
Música Original: Pere Jou (4rt 1a)
Tècnic de funció: Xavi Gardès
LITUS 09/06/2012
————————————————————————————————
– Sala FlyHard – Preu 5 o 10 € – ( preu pagat 10 € )
————————————————————————————————-
No he tenido oportunidad de asistir a ninguna obra de teatro “en cercanía” (como lo llamo yo) que también van proliferando por Madrid, pero sí he estado en alguna representación en la que los espectadores prácticamente estamos entremezclados con los actotes (de puro cerca y alrededor que nos situan). Indudablemente es una forma de hacer teatro diferentes y mucho más cercana en la que llegan a implicarte.
Ojalá la Sala FlyHard “no muera de éxito” y se vaya a espacios más grandes porque se dejaría la clave del éxito en la sala pequeña.
Me encantaría ver esta obra ya que el argumentos ¡tiene tela!
Un abrazo
Estic segur que a Madrid, fora de les sales més comercials, existeixen teatres petits on és podrà veure Teatre proper.
Ens agradaria anar amb tu, quan vinguis per Barcelona a la Sala FlyHard perquè sentissis aquestes emocions teatraires que nosaltrés tenim la sort de viure. És com si veiésim teatre al “cuarto de los contadores”… te’n recordes?
No m’agradaria pas que la Sala FlyHard deixés les seves arrels i anés a parar a una sala molt més gran… crec que perdria molt de la seva màgia…. Malauradament aquést segurament és el seu futur.
Graciés M. Carmen per tornar per aquí i comentar el que et sembla…. així et trobem molt més propera. Petonas enormus !!!
Moltes felicitats per aquest blog. El segueixo dia a dia i és molt i molt recomanable.
Demà vaig a veure LITUS. A veure si m’agrada tant com a vosaltres.
Sabries dir-me quina durata aproximada té?
Moltes gràcies
Xavier
Sempre ens fa molta il.lusio donar la benvinguda a una persona que no sabíem fins ara que ens llegia…. i mes quan dius que segueixes el Bloc dia a dia.
Moltes, però que moltes gracies Xavier.
Estic segur que t’agradarà LITUS.. ja ens explicaràs les teves impressions…. pensa que es Teatre pur… però també pensa que no es un muntatge amb masses recursos…vull dir amb això que no pot competir amb un Agost per exemple.
No estic segur de la durada, però creiem que mes o menys 90 minuts.
Esperem que ens continuïs visitant i que ens facis saber com ara que estas com darrera del vidre del nostre portàtil.
Una abraçada
Una gran obra de petit format LITUS. Una obra que et fa riure i plorar a parts iguals gairebé. Unes interpretacions naturals, properes,… veus com els actors t’apropen als seus sentiments, els veus patir, els veus gaudir, els veus riure i els veus plorar… Una gran nit de teatre, com totes les que ens ofereix aquesta sala!!!
Com vosaltres, vaig tant com puc al teatre, potser menys del que voldria però no em puc queixar. Aquest proper cap de setmana toca Madrid… FOLLIES i THE HOLE. Ja us explicaré.
Xavier, estava segur de que aquesta nova proposta de la Sala FlyHard no et decebria.
Enveja sana del teu proper viatge madrileny sobretot per FOLLIES que en tenim moltes, moltes i moltes ganes de veure.
Dic això des de Sardenya, on estem gaudint d’unes merescudes vacances en una de les èpoques millors de l’any.
Ja ens explicaras les teves opinions teatraires.
Una forta abraçada
Hola Miquel,ahir vaig anar a veure LITUS.
Qué puc dir que tu no hagis dit…
Vaig anar amb una mica de por de passar-ho malament,perqué per desgràcia he viscut algún cas molt proper com el que s’ens presenta a l’obra.Però vaig riure,i al final amb la cançó vaig deixar caure una llàgrima,records…….
Vaig saber d’aquesta sala gràcies a tú,i no serà la primera i última vegada que hi aniré,em vaig sentir part de l’obra,vam seure a primera fila,quasi a tocar als personatges ,formar part d’ells,intentant entendra el perqué!!!!,la culpa……..,la culpa ,els retrets,l’impotencia……..
Els actors,que n’haig de dir,tots genials!!!!!!!!!.
En Pau,l’amic incondicional,el que no s’acaba de creure que algú al que s’estima tant s’hagi tret la vida.Jo també vaig tenir la sensació que els sentiments d’en Pau cap en Litus,eren sentiments d’amor.
En Pepe,el músic.Si que és cert que el seu paper és més fluix que els dels altres,però a mi em va a transmetre sinceritat,sensibilitat ,calma.La persona que et dona pau i et sap escoltar.
La Laia.El seu gran amor.Un paper dificil d’interpretar,tant en la vida real com al teatre.La culpa,l’angoixa,el no entendra perqué .La necessitat del perdó.Genial la Laia.
En Marc,és el que s’aferra a les coses,l’inquiet.Aquest actor em va agradar molt!!!!!!
En Toni,el que està gelós del seu germà,el fort de caracter,poguent arribar inclús a ser molt cruel ,però al final tot és una màscara,és el més feble de tots.
En Litus……era una mica de cadascun d’ells……
No saps el que m’alegro de què hagis descobert la Sala Flyhard per “culpa” nostre. Sempre… i quant dic “sempre” és sempre… quant hem anat a veure qualsevol obra de Teatre a aquest petit racó de la nostra ciutat ens ha agradat molt.
Sembla que és Teatre fet amb exclusiva per tu i l’ambient des de què entres no sembla pas un Teatre i si casa d’uns amics que vas a visitar de tant en tant.
Lamento que haguis hagut de passar per una experiència semblant a la de LITUS, ja que deu de ser terrible.
Tot el que expreses en el teu escrit és el que pensem nosaltres i m’agrada que transmetis el teu entusiasme a les poques hores d’haver viscut la increïble interpretació de tots els personatges amb aquest grup d’actors que per un moment et fan oblidar que és un espectador assegut a una sala de Teatre i que et fan viure sensacions, angoixes i també somriures com si estiguessis vivint una realitat.
Ahir varem anar al Teatre LLiure i a banda de varem sortir entusiasmats del que verem veure, en el moment de l’entrada ens varem creuar amb Jordi Casanoves (el director de la Sala Flyhard), i em va fer il·lusió de què ens saludes al passar per davant d’ell…. ens deuria conèixer com els Voltaires ? Vaig voler pensar que si.
Una abraçada Neus i bones vacances
Retroenllaç: – 085 (22/23) – Teatre – QUANT TEMPS EM QUEDA ? – Teatre Goya (🐌🐌🐌🐌) – 14/02/2023 |