Personalment m’agraden molt els llibres que tenen com a rerefons Barcelona i mes si em parlen d’èpoques per a mi desconegudes però que formen part de la seva historia. Es el cas del llibre que comento (Habitacions tancades) i que ens explica la vida de quatre generacions d’una família acabalada de Barcelona des.de finals del segle XIX fins a l’actualitat.
Care Santos, l’autora barcelonina (1970) ens proposa un recorregut per escenaris clau de la Barcelona de principis de segle XX, com els desapareguts magatzems “El Siglo”, el primer gran establiment que ocupava tot un edifici i que acollia al mes selecte de la societat barcelonina; a més de recuperar a personatges oblidats com el Santet, al que encara se li demanen desitjos en el cementiri de Poble Nou; i fets poc tractats, com els primers experiments de parapsicologia que omplien els teatres de gent de diferent condició social.
L’argument es basa en la vida de Violeta Lax, i en el moment en que comença una investigació sobre el passat del seu avi i la seva família, i descobreix coses fosques que posen en dubte la figura del seu avantpassat i tot el que fins aleshores havia pensat d’ell.
Maria Roser Golorons es casa amb Rodolf Lax en un matrimoni convingut pels pares, i és feliç. En canvi, el seu fill Amadeu es casa suposadament per amor, amb una dona bellíssima, la Teresa Brusés, i el matrimoni fa aigües per tots costats al cap dels anys. En gran part per la personalitat de l’Amadeu, que es converteix en un pintor de prestigi i no li interessa cuidar-se del patrimoni familiar en cap moment, i es dedica a una vida amoral, abans i després del matrimoni.
Els Lax viuen en un palauet del Passeig de Gracia, amb totes les comoditats i gran quantitat de personal de servei. Des del seu palauet modernista, els Lax assistiran al canvi de segle i seran testimonis de la profunda transformació de la ciutat.
En la actualitat, Violeta Lax, neta d’Amadeo, torna a Barcelona per dirigir el projecte d’obertura d’una biblioteca a la casa del seu avi i el misteri apareix quan a la casa, en derrocar un mur cec, apareix una habitació tancada i barrada, en el interior de la qual hi ha el cos momificat d’una dona que porta un anell al coll amb el nom gravat de Francesc Canals Ambrós, el Santet.
L’autora aconsegueix una trama plena de misteri fent d’Habitacions tancades una novel.la que val la pena llegir perquè atrapa de principi a fi.
“” Un edifici custodiat per una torre de taulada punxeguda, que recordava un castell de conte, els va donar la benvinguda al passeig de Gràcia. L’avinguda era la fita més gran que havien imaginat mai les classes benestants de la ciutat. Ampla com les ambicions dels rics i opulenta com els seus somnis, es mostrava al món amb lluentors d’aparador. Allà els industrials enriquits i els aristòcrates de sempre podien estarrufar-se al seu gust. El resultat era un bulevard tan espaiós i d’horitzons tan oberts com no s’havia vist mai a Barcelona. Al pas de la berlina dels Lax algunes dames s’aturaven a saludar la senyora i ella hi corresponía amb una cantarella animosa, mentre s’abrigava amb el mantell de vellut ””
Care Santos és el nom de ploma de Macarena Santos Torres (Mataró, el Maresme, 8 d’abril de 1970), escriptora catalana (en català i castellà). Entre els llibres escrits en Català trovem : Hot Dogs (2000) – Llibre de família (2002) – Tancat per vacances (2003) – Val més anar sol (2005) – Un camí dins la boira (2006) – El millor lloc del món és aquí mateix (2008) – Ha estat traduïda a diversos idiomes.
No he tenido el gusto de leer nada de esta autora pero ¡seguro que este lo leo por poco que pueda!.
A mí también me gusta leer novelas ambientadas en la Barcelona de épocas pasadas y recorrer la que ahora conocemos con otros sonidos, otras gentes.
Por cierto, los almacenes “El siglo” son los que estaban al principio de la calle Pelayo (que luego fueron El Aguila) o los que estaban en las Ramblas. A ver si me lo aclaras.
Un abrazo
Son els que estaven a las Rambles i es van incendiar el dia de Nadal de 1.932
Segons el periodista Lluis Permanyer : “En uno de los escaparates del comercio tenían, a modo de atracción comercial, un pequeño tren en miniatura que lo recorría entre los artículos expuestos. Con el fin de darle más realismo, se cargaron algunos vagones con carbón y pequeños paquetes simulando regalos. A la hora de cerrar el local, se les olvidó apagar la locomotora que continuó dando vueltas y más vueltas a su recorrido. El exceso de peso de sus vagones provocó un sobrecalentamiento del motor del tren hasta que se incendió. Ese pequeño fuego pasó a las cortinas del escaparate, a los artículos, a las estanterías de madera y así hasta incendiar todo el edificio en uno de los incendios más notables que se recuerda en Barcelona”.
Jo es la primera novel.la que he llegit d’aquesta autora que pel que sembla s’ha dedicat majoritàriament a la literatura infantil. Es maco de llegir el relat del trasllat que fan del carrer Ferran on vivien i pujant Rambles amunt van a parar al Passeig de Gracia on viuran.
Quan ens veiem te la deixo. Un petó.