Dimecres dia 6 de juny 2012, de forma una mica improvisada anem a la Filmoteca de Catalunya per tal de veure la pel·lícula de Costa-Gravas anomenada LE COUPERET. Va ser estrenada a Espanya com ARCADIA i a Sud-America com LA CORPORACION.

Segons ens indica la propia filmoteca : “Entre el film noir i la comèdia sarcàstica i amoral, “Le couperet” explica la història d’un alt executiu que, en ser acomiadat amb centenars de companys seus i després d’estar més de tres anys buscant feina, decideix eliminar tot aquell qui s’interposa en el seu objectiu.

Vol trobar una bona feina i així mantenir el seu nivell de vida. Basada en la novel·la de Donald Westlake The Ax, és una alerta al nou salvatgisme a què condueix l’individualisme radical de la societat que estem construint.”

…

Costa-Gavras mitjançant el seu protagonista Bruno Davert, ens planteja una pregunta : Seriem capaços de deixar de ser homes normals per convertint-se en homes capaços de matar per tal d’aconseguir un lloc de treball?

Al despietat món econòmic d’avui, Bruno Davert surt a l’ofensiva com un soldat a la batalla i, en la seva guerra silenciosa, considera com a única opció la d’assassinar, un a un, als seus competidors esdevinguts per a la seva forma de veure, en naturals enemics.

Bruno Davert de 41 anys, casat i amb dos fills, es un alt executiu d’una empresa paperera, que com a conseqüencia de la deslocalització de la seva empresa, que es trasllada a Romania, es acomiadat. La indemnització que rep en el moment li fa mantenir el seu nivell de vida i li augura un bon futur. En principi la mesura no li preocupa, és jove, té una preparació excel.lent i confia a trobar aviat un lloc de treball similar.

Quan passen els mesos i els anys sense aconseguir un lloc de treball en el mateix sector, i ambicionant un lloc de directiu a la empresa Arcadia, decideix eliminar als seus futurs competidors per aquest lloc de treball. Per aixó s’empesca una manera d’aconseguir curriculums i poder localitzar-los.

Mentre, la seva dona fa diferents treballs per tal de mantenir la economia familiar i l’obliga a confiar en un assessor matrimonial per evitar que el seu matrimoni es trenqui. Un fill adolescent que es veu involucrat en robatoris de material de software i una filla també adolescent completen la seva família.

El gran encert de la pel.licula es José García (de pares espanyols) que dóna un recital interpretatiu sense recórrer a la sobreactuació i alterna a la perfecció els moments còmics amb els dramàtics.

Direcció: Costa-Gavras

Guió : Costa-Gavras i Jean-Claude Grumberg

Música : Armand Amar – Fotografía : Patrick Blossier

Interprets: José Garcia, Karin Viard, Geordy Monfils, Christa Theret, Olivier Gourmet, Ulrich Tukur , Yvon Back, Thierry Hancisse, Olga Grumberg

Producció: França-Espanya-Bèlgica – Any: 2005 – Idioma original: francès – Durada: 127′

La musica de la pel.licula es una autentica meravella, composta per Armand Amar … us deixo una petita mostra…

…

… i si el que voleu es escoltar tota la banda sonora integra, cliqueu en el logotip de Spotify

Konstantinos Gavras, anomenat Costa-Gavras, és un director de cinema franc-grec, nascut en Atenes, el 13 de febrer de 1933.
Es va iniciar com a ballarí abans de viatjar a França per estudiar la carrera universitària de Filologia en la Sorbona, però poc després va ingressar en l’Institut d’Alts Estudis Cinematogràfics. Després de prop de deu anys com a ajudant de directors del prestigi de Yves Allègret, René Clair o Jacques Demy, i una vegada nacionalitzat ciutadà francès en 1956, a mitjan seixanta va debutar com a director amb Els rails del crim (1965), gràcies a l’ajuda prestada per alguns amics actors que van accedir a intervenir en la pel·lícula sense cobrar sou.

Les seves pel·lícules van provocar en els anys seixanta i setanta violentes reaccions per l’asèpsia que aquest director pretenia donar-li fins a a les seves produccions més polititzades. I és que malgrat estar considerat en justícia com el principal iniciador de l’anomenat “cinema polític”, les seves pel·lícules intenten transcendir la conjuntura històrica que aborda l’argument per convertir-se en símbols universals contra la intolerància, la repressió i la falta de llibertats, procedeixin d’on procedeixin.
Cada pel·lícula que dirigeix li serveix per fer patent el seu compromís polític. En la seva primera època es va dedicar al thriller polític i el drama sentimental, en els últims anys es dedica més a la ficció social.