Avui es el dia del Corpus i no podem gaudir de totes les celebracions que es fan a Barcelona… però al sortir de la feina a les 18:30 sortim amb el “coet al cul” per tal d’almenys gaudir una estona de la tradició del “Ou com balla” als patis del barri gòtic.
Malauradament i precisament a la Catedral no arribem i ens tanquen la porta als morros a les 19 hores en punt… increïble… els que treballem no tenim dret ni a entrar a la Catedral de Barcelona….. podrien en un dia així allargar l’horari almenys fina a les 21 hores. Estaran cansats segurament de no fer res….. per una vegada que intentem trepitjar l’església !!!
Una de les festes més antigues de la ciutat de Barcelona és el Corpus Christi, que enguany se celebra entre els dies 7 i 10 de juny. I una de les seves celebracions més característiques és ” l’Ou com balla”, que s’ha celebrat a la ciutat des del 1637, i que consisteix a fer ballar un ou als brolladors de claustres, patis i jardins, que es guarneixen amb flors i cireres.
Museo Frederic Marés
Reial Acadèmia de Bones Lletres
Per a alguns estudiosos es tracta de la metàfora del cicle de la vida i una referència al temps i al moviment continu. En canvi, per a d’altres era un joc d’entreteniment de l’edat mitjana.
Casa de l’Ardiaca
Ateneu Barcelonès
El fet és que Catalunya és, actualment, l’únic lloc del món on es fa ballar l’ou i a Barcelona el podreu veure aquets dies a la Catedral, a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó – Palau del Lloctinent, al Museu Frederic Marès, a l’Arxiu Històric de la Ciutat – Casa de l’Ardíaca, a la Casa dels Entremesos, a l’Ateneu Barcelonès, a l’església de Santa Anna, a la basílica de la Puríssima Concepció, al Col·legi Escolàpies Llúria, al Monestir de Pedralbes, al Taller Escola Sant Camil i a la parròquia de Sant Jeroni de Montbau.
Esglèsia de Santa Anna
Us deixo l’itinerari que podeu fer aquests dies fins diumenge, encara que alguns d’ells sols estaven oberts avui.
Molt bé això de no perdre els costums dels barcelonins. Si nosaltres mateixos no les visitem i en gaudim, qui ho farà per nosaltres? A veure si la gent jove també ho segueix. Per la meva part faig campanya amb el jovent de casa, però a voltes posen unes cares que són un poema!
Montse
Com tot el que son tradicions crec que arrela mes i ets mes conscient del perill de perdre-ho quan et vas fent gran. De petits els pares ens porten arreu i viuen amb nosaltres el que ells consideren important, desprès comencem a decidir per nosaltres mateixos i fins mes grans no ens adonem de la importància de no perdre la nostre cultura i la nostre historia. I això es repeteix amb els nostres fills ….
Pues yo… no tenía ni idea de esta tradición. Es una pena porque es bien bonita y simbólica. Desconozco si en Madrid hay alguna tradición semejante.
Un abrazo.
L’Ou com balla es una tradició que es fa per el Corpus i sempre des de que tinc us de raó s’ha fet a Barcelona…. de fet com ja explico a la crònica des de 1637. Jo recordo haver anat de ben petit al claustre de la Catedral.
Es estrany que visquen tu a Barcelona mitja vida, mai haguessis sentit parlar d’ella i mes quant es tracta d’una celebració mes aviat “religiosa”.
Veus per on “Voltar i Voltar” te la fet conèixer. Ens alegrem
Recordeu l’escena de “El violinista en el tejado” … tradició, tradició…?
Estic d’acord amb tu Imma, és el quid de l’educació. Fa molts anys en una reunió d’escola una persona va comentar que els pares eduquem als fills, tot posant l’educació dins d’un sac. Quan arriben a certa edat, sembla que el sac s’hagi foradat i tot el que els hi has inculcat/ensenyat/compartit, exempleritzat… (digues-ho com vulguis) sembla que no hi sigui, ha desaparescut. Però al cap del temps, de cop i volta , torna a sortir!! Coses de la vida!
Una mare,
Montse
Yo estoy convenicda, cada vez más, que lo nuestro (lo de los adultos) es sembrar. Lo bueno que hemos recibido en la infancia siempre sale a flote… aunque a veces quienes sembraron no puedan ver el resultado.
Un abrazo.
Ets sortiràs endavant i recolliràs els fruits, d’aixó estic segur. Rescatats o no, tot camí té una sortida… o varies… Ara a gaudir de Londres…. Qui t’ho anava a dir fa tan sols uns dies!!!