– Concert de l’OBC (12/12) – EL CANT DE LA TERRA (***) – L’Auditori

Un altre abonament d’aquesta temporada que finalitza; el diumenge 3 de juny anem al concert matinal de l’OBC al Auditori per escoltar l’últim concert de la temporada sota la direcció del seu titular Pablo González.

Com sempre intento preparar-me el concert amb una audició prèvia amb Spotify en una de los moltes opcions que ofereix, de diferents orquestres. Aquesta vegada no acabo d’entrar en la musica de Mahler, però penso que serà molt diferent i millor al anar al concert en directe. Malauradament els mes auguris no millorant massa i no es un concert que m’hagi aportat sensacions agradables i si en canvi un cert avorriment.

Pablo González

Tot d’una tirada i sense descans l’Orquestra Nacional de Catalunya ens interpreta el següent programa :

1 – Eduard Toldrà (Vilanova i la Geltrú 1895 – Barcelona 1962) – LA ROSA ALS LLAVIS (**) – Sis cançons per a veu i orquestra sobre “El poema de la rosa als llavis” de Joan Salvat Papasseit.

Una peça musical agradable al oïda, interpretat per la soprano Elena Copons que amb una bona veu ens va anar desgranant les 6 cançons molt breus, ja que en total va durar tan sols 10 minuts. La vocalització d’Elena es molt millorable ja que no varem entendre ni dos paraules seguides, i això que la peça es en Català…. però com si fos en Alemany, ja que si  no haguéssim llegit el text en el programa de ma, no ens haguéssim assabentat de res.

No em va emocionar gens aquesta obra… no em va disgustar pas, però en cap moment vaig vibrar…. i això en mi no em passa sovint.

2 – Gustav Mahler (Kalischt…actualment República Txeca 1860 – Viena 1911) – EL CANT DE LA TERRA (***), sobre poemes de Hans Bethge.

En realitat, aquesta era la peça principal del concert i en la que es van involucrar al 100% l’orquestra i el seu director. Va sonar en conjunt força be i els solistes van brillar en moments puntuals. Alternativament van cantar 3 peces cada un dels protagonistes vocals, el tenor Donald Litaker i el bariton Christian Gerhaher.

Donald Litaker, amb una veu potent i sense partitura va cantar esplèndidament, però sota el meu punt de vista, el va superar en qualitat el baríton Christian Gerhaher, amb una sensibilitat força diferent. Aquesta Simfonia, que tindria que ser la novena del compositor, no la va anomenar mai així per por que li passes el mateix que a Brucner o a Beethoven…. que la novena va ser la ultima que van composar.

El començament aquest compositor va composar bàsicament “Lieders” i encara que desprès es va iniciar en Simfonies, aquesta “El cant de la Terra” va recórrer a l’orquestra per sustentar i complementar les veus solistes.

Tinc que reconèixer que en cap moment em va “atrapar”, encara que reconec que es un obra important dins del mon de la musica. Potser es que jo no tenia el dia com em va dir l’Imma… potser si; el que si se, es que no el recordaré com un dels millors concerts de la temporada.

Hem renovat l’abonament per la temporada vinent i per tant a partir del 7 d’Octubre del 2012 tindreu de nou les nostres cròniques de l’OBC.

Teniu la oportunitat de veure el concert integre mitjançant el nou mitja de comunicació MEDICI TV, i de forma gratuïta durant 3 mesos.  Per accedir premeu AQUÍ

——————————————————————————————————

– L’Auditori – Preus de 20 a 45 Euros ( preu pagat 24 Euros – Abonament temporada)

———————————————————————————————————

7 pensaments a “– Concert de l’OBC (12/12) – EL CANT DE LA TERRA (***) – L’Auditori

  1. Mª Carmen

    ¡Vuelvo! y a ver si soy un poco mas perseverante, jejejeje
    Bueno, coincidimos en gustos sobre Mahler. He escuchado varias piezas suyas en el Auditorio Nacional y no he entrado en sintonía por mucho que la orquesta se involucrara y echara el resto en la interpretación de la obra. No recuerdo haber escuchado la que comentas pero es que, además de que últimamente he ido poco al Auditorio, si la pieza que se interpreta es de Mahler suelo apuntarme a otros conciertos.
    ¡Ah! aunque hace muuuuuuucho que no dejo ningún comentario, os he seguido con auténtico deleite (o fruición que dirían los clásicos). Un abrazo a los dos y felicidades por el Blog

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Oe oe oe !!!! La delegació madrizlenya de Voltar i voltar, reneix de les seves cendres. No saps l’alegria que això ens dona. La musica de Mahler a mi si m’agrada i forces vegades s’utilitza per musica al cinema…. I llavors encara m’agrada mes. Aquest “Cant a la Terra” em va costar d’empassar, sincerament.

      Gracies per re-tornar, almenys així estem en contacte des de la llunyania de 600 km.

      Un petonarro

      Respon
    1. Miquel Gascon

      La fotografia no ha estat massa encertada. La realitat és que diumenge estava força ple, jo diria que a un 90% i això és molt en els temps que corren. Les 2 primeres fileres de platea i els laterals acostumen a estar gairebé sempre buits.

      Respon
  2. Montserrat Fdez. Costa

    Nosaltres hi van anar divendres. No estava pas al 100%
    Vam trobar un programa una mica eclèptic. Pel meu gust amb Mahler n’hi havia prou, doncs si bé la primera part em feia il.lusió va ser massa curta i per contra el concert es va fer massa llarg al no haver-hi mitja part, no sé si m’explico! Tampoc hi cabia un descans per una obra de 10 minuts, és clar!
    El Cant de la Terra en conjunt bé. Hi havia parts molt agradables, però quan t’hi deixaves anar, de sobte, la partitura feia un gir i et sobtava. Vam comentar que s’hi entreveia, a estones, música jueva. Natural, d’altra part ja que Mahler ho era.

    Completament d’acord amb la dicció de la soprano. Elena Copons té una veu bonica i ben treballada, però no vam entendre ni un borrall del que deia! I mira que m’agrada la Rosa als llavis.
    També hem renovat l’abonament, tot i que hi han hagut “baixes” entre els companys que hi anem. Si bé, diuen que no l’han pujat de preu, no és pas veritat, doncs ens han tret un concert i amb la nova modalitat que pots canviar els dies que vulguis has d’abonar 3€ per canvi. A part el “regalet” d’aquest any…. Ja hi tornem a ser amb els “pongos”, recordo l’any que van regalar una batuta. Si hi han retallades que n’hi hagin però que comencin per les coses superflues. No era millor un val d’x€ per comprar una entrada?
    Ai Senyor! I pensar que no cal ser economista ni polític per fer una bona gestió, només cal TOCAR DE PEUS A TERRA, HOME!

    Montse

    (PD com podeu veure vaig enrederida amb el correu, com sempre. Per cert no podia obrir el vostre blog, avui ja no he tingut cap problema. Deu ser cosa del nostre ordinador que també es fa vell. No sé perqué nassos he posat també!!??)

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Per el que veig estem bastant d’acord amb el concert. En el torn dels matins dominicals a mes de ser mes econòmic els preus son exactament igual que l’any passat i amb els mateixos concerts (12). El que si es veritat es que ens cobraran 3 euros per canvi… però aquesta mida crec que va mes en la línea de que no s’abusi de fer constants canvis… en conec gent que cada dos pres tres ho feia…. ara paguem justos per pecadors, con sempre.

      El “regalet” d’enguany es tirar els diners per a res…. qui cony es posarà aquella lamina a casa seva ? Crec que el millor es regalar un disc amb algun concert de l’OBC o millor encara una entrada per un concert que no entri en el teu abonament (així es veuria menys buit o no tindrien que regalar entrades aleatoriament sense sentit.

      Es estrany el que comentes de que no podies obrir el Bloc… ningú ens havia dit res. Serà algú que ens boicoteja perquè estarà fins al “gorro” de tant voltar i voltar. jejejejeje

      Pdta : no noms vells, som mes savis cada dia que passa.

      Respon
  3. Montserrat Fdez. Costa

    Això del bloc: mea culpa o del meu aparell, vaja!
    M’encanta això de més savis! ha, ha

    Respon

Deixa un comentari