El dissabte 1 de Juny de 2012 tornem al Liceu, però aquesta vegada a veure un espectacle de dansa, amb forces expectatives ja que havíem escoltat que era una companyia de les mes preuades del mon. GRUPO CORPO no ens va decebre i com veieu la qualificació de quatre estrelles ho diu tot.
La que esta considerada la millor companyia brasilera, gràcies segurament a un llenguatge propi i únic, dirigit per el seu director i coreògraf Rodrigo Perdenerinas, ens va fer gaudir de dos propostes que ens van agradar molt; la combinació de la tècnica de dansa clàssica amb la dansa contemporània, que es la que a nosaltres en agrada mes, afeixin un punt de “sal” ètnica, aconsegueix fer quasi be l’espectacle perfecte…. amb algunes escenes antològiques que podríem valorar amb la màxima qualificació nostre de 5 estrelles
La primera proposta va estar BACH, que fusiona l’arquitectura barroca de la música de Bach amb la de la zona brasilera de Minas Gerais. A partir de l’obra de l’alemany, el compositor Marco Antonio Guimarães ha creat una partitura que serveix de bastida per a una dansa vitalista, extremament física.
BACH – Música : Marco Antônio Guimarães (sobre l’obra de J. S. Bach)
Coreografia: Rodrigo Pederneiras – Escenografia: Fernando Velloso i Paulo Pederneiras – Vestuari: Freusa Zechmeister – Il·luminació: Paulo Pederneiras
La segona proposta, PARABELO, que a nosaltres encara ens va agradar mes, amb les pautes rítmiques de la música de Bahia, els compositors Tom Zé i Zé Miguel Wisnik han teixit un teló sonor al servei d’un moviment expressiu, madur, extravertit i, quan cal, directament joiós i explosiu.
…
…
PARABELO – Música: Tom Zé i José Miguel Wisnik
Coreografia: Rodrigo Pederneiras – Escenografia: Fernando Velloso i Paulo Pederneiras – Vestuari: Freusa Zechmeister – Il·luminació: Paulo Pederneiras
Malauradament el nostre public abonat al Liceu no valora l’art de la dansa com deuria de ser, i no s’entén gaire com poden estimar l’art de l’Òpera i menysprear literalment el de la dansa…. i mes quant el Gran Teatre del Liceu ens porta les millors companyes reconegudes mundialment. Personalment no entenc com es pot ser una persona considerada “culta” si únicament s’aposta per una branca de la cultura… l’Òpera. Entenc que el que t’agradi mes sigui l’Òpera, però de cap de les maneres que un cop pagat l’abonament, es deixi perdre l’entrada i no acudir a veure un espectacle de reconeguda vàlua.
Proposo des de aquí, que la direcció del Liceu, faci dos abonaments diferenciats, el de l’Òpera i el de la Dansa… els dos clarament separats. Existeix un public que estima la dansa i sinó solament es te que veure la gent que acudeix assíduament al Mercat de les Flors. Es una llastima que aquest public no pugui gaudir de propostes magnifiques com aquesta. Es molt trist veure el Liceu amb mes del 50% de les cadires buides i prèviament pagades.
Una entrada magnífica i que ens permet reviure el que va ser una gran vetllada musical, en aquest cas de dansa. Quina meravella veure les evolucions d’aquest grup. Realment sensacional. Jo no soc gaire amic del ballet (n’he vist poc, ho reconec) però tot i agradar-me la música, no suporto el classicisme amb tutús i similars, en canvi aquestes coreografies com la del Grup Corpo em semblen sensacionals de concepció i d’execució. Vaig gaudir d’allò més.
D’altra banda, crec que per la propera temporada hi ha abonaments especials només per a dansa, poden triar un mínim de tres dels quatre espectacles previstos. Pel que fa al nostre abonament, la pega es que ens toca un ballet clàssic, no se si el podré canviar per algun dels dos de dansa contemporània que hi ha programats, però ho intentarem.
Una abraçada
No sabia que la temporada vinent hauran abonaments especials de dansa… si es així es una idea magnifica i permetrà que la gent que li agrada pugui accedir a millors localitats. Certament el ballet de “tutú” encara que reconec que es potser el que mes perfecció requereix, a mi personalment avorreix força.
Una abraçada
¡Qué envidia! Un espectáculo así y en el marco incomparable del Liceo. La danza clásica tiene un encanto especial. Tampoco a mí me gusta mucho el ballet con “tutú” pero todo depende de la coreografía. Tanto el clásico (tutú) como el más moderno requieren un esfuerzo impresionante para lograr transmitir al espectador toda la fuerza que encierra el espectáculo. Esta entrada os ha quedado especialmente bonita. Ha sido como revivir un espectáculo en que no he estado. Un abrazo
Dons aquest ballet ratlla la perfecció en els moviments, absolutament genial veure quina elasticitat de cosos, quina sensació de lleugeresa i quina coordinació tan absoluta. La segona part amb música de Bahia va ser una meravella.
Me’n alegro molt, molt i molt que tornis a dir la teva per voltar i voltar. Un peto.