Dissabte 3 de setembre 2011
Ultim dia del viatge; al hotel passa el tren a prop i escoltem en una nit tots els sorolls que no hem escoltat en tot el viatge.
Clicka aqui per anar al capitol inicial
Clicka aqui per anar al capitol anterior (26)
La primera visita es al parc nacional de Ala Archa , a uns 40 kilòmetres de la capital i a on ens tenim que abrigar una mica.
Com es d’hora no hi ha ningú i fem una passejada molt bonica. El dia i el lloc, esplèndids.
Al tornar a la ciutat de Bixkek, demanem anar a una botiga recomanada a la guia que es diu La Maison del Voyager on comprem una roba brodada que pensem posar com a capçalera de llit canviant la que tenim ara.
Es una peça d’artesania quirguisa, brodada a ma per una artesana a l’any 1955; aquesta raó es poder la principal per decantar-nos per aquest tapis, ja que es l’any de naixement de l’IMMA.
Anem desprès al Bazar Osh, un enorme mercat a les afores on passegem per las fruites, verdures, especies, carns ….
Anem a dinar a una pizzeria i ens sorprèn comprovar que al Yuri (el xofer), no li agraden les pizzes i ho menga fent ganyotes, fins i tot fàstic. Te que deixar-ho i demanar menjar de la seva cultura.
Desprès fem amb la Natalia la visita guiada pel centre i veiem la plaça de Lenin, el teatre Kirguis, el Palau de la Opera i el monument als soldats caiguts amb la flama eterna. En els parcs ens trobem parelles de nuvis a dojo, en total comptem unes 20 parelles que estan fent reportatges fotogràfics i aprofitem per fer el mateix.
Arriba un moment que ho trobem còmic i ens veiem rodejats de nuvies per tot arreu…. em recorda la pel.licula muda de Buster Keaton “Set ocasions” (Seven chances), on el protagonista per cobrar una herència es te que casar en poques hores i posa un anunci a la premsa demanant nuvia urgent… el resultat es el que podreu veure en aquest vídeo… una de les escenes còmiques millors de la historia del cinema.
Com sempre la Natalia molt i molt agradable, ens explica la seva versió de la matança que va tenir lloc l’any passat (2010),entre uzbeks i quirguisos. Ens acompanyen al hotel a deixar les compres i ens tornen a portar al centre on ens quedem sols. Entrem als magatzems tipus “corte ingles”, però just un moment abans d’entrar ens para la policia que ens demana els passaports, una tocada de nassos, ja que ens tenen una bona estona allà palplantats…. si vas per lliure, al no haver turisme ets sospitós.
Anem a buscar la ultima botiga, una que indica també la guia que es diu Azul i a la que arribem quan ja estan tancant, no ens agrada res i des de allà agafem un taxi per tornar al hotel. Tenim una “petita” enganxada amb el taxista que ens vol cobrar una fortuna i ens segueix fins a la recepció del hotel on ens discutim. Acabem deixant els diners que creiem a sobre del taulell i pugem a la habitació.
Dutxa, canvi de roba, i encabida de ultimes compres abans de tancar las maletes. Sopem al jardí al costat de la piscina, la ultima nit de fruita. Xarrem una estona fent un cafè i pugem a jeure una mica fins a quarts d’una que ens venen a buscar.
Ens acompanyen al aeroport i ens acomiadem.
En el ultim control ens fan obrir una de les maletes nostres i es queden el termòmetre digital que portàvem i el insecticida ????
El vol tranquil i aconseguim dormir una mica.
Diumenge 4 de setembre – Ens desperten a las 4 de la matinada amb el esmorzar. Canvi d’avió a Istanbul. Arribada a Barcelona a les 11 del matí tal com estava previst. Demà mateix a treballar !!!
———————————————————————————————————-
Resum i despeses de viatge :
Han estat tan sols 25 dies de viatge; ens hem quedat amb ganes de conèixer mes països de la antiga URSS i que per sort d’ells s’han pogut independitzar… països que acaben en “STAN” (que vol dir país): poc temps si,…. però almenys així ens hem tret l’espineta que teníem, ja que era un eslavó de la cadena que ens faltava per conèixer de la RUTA DE LA SEDA, desprès de haver estat fa pocs anys de vacances a IRAN.
Son països culturalment molt rics i que a mes a mes per nosaltres els considerem encara força econòmics i que tenen l’encant de que no estan massa “prostituïts” per un turisme excessiu i que estan bastant “verges”; això es nota amb la relació que pots tenir amb la gent del país que casi sempre et reben no com a turista, sinó com amics que volen conèixer la seva cultura e identitat.
UZBEKISTAN amb monuments d’art islàmic increïblement macos i ciutats que sembla que no pugui existir avui en dia… mercats autèntics dels que m’agraden i sobretot gent extraordinària.
KIRGUIZISTAN, natura verge al 100%, cadenes muntanyoses amb pics de mes de 7.000 metres, llacs, ètnies a descobrir i sobretot paisatges de somni.
XINJIANG (oest de l’actual XINA) – el mercat mes gran d’Àsia central, amb les mateixes ètnies però sotmesos a la dictadura xinesa que intenta per tots els mitjans acabar amb la seva cultura, la seva llengua e imposar la que ells anomenen “comuna xinesa”…. oi que això ens sona massa ?

Records “gorreros” de les diferents etnies que varem coneixer… i cinturó tradicional quirguís brodat a ma.
Tres contrastos que pertanyen a una mateixa cultura amb moltes ètnies diferents, i que malauradament per interessos forans i estranys totalment amb ells, son manipulats per que existeixen entre ells ODIS ÈTNICS que provoquen de tan en tan massacres humanes que esgarrifen … l’ultima al estiu de 2010.
Tinc forces amics que estan o han fet la volta al mon sense temps premesurat, i estan un any o mes, sense preses; el cost de mitjana per persona es de uns 1000 euros mensuals; nosaltres malauradament tenim que fer les vacances “llargues” al mes d’agost, que es la pitjor època per viatjar en tots els sentits, tan econòmicament com per que en aquesta època tothom es concentra en el mateixos llocs. Aquesta vegada nosaltres hem optat per fer el nostre viatge amb el recolzament d’una agencia de turisme de Barcelona i no fer-ho per lliure… és evidentment molt mes car, però no tant com la gent es creu en un primer moment.
Hem estat escrivint durant un parell d’anys a agencies de turisme locals uzbekes i kirguises, plantejant aquest itinerari i fora de GRUP. Volíem un recorregut plantejat per nosaltres, amb llibertat de modificar el que calgui i únicament per nosaltres quatre, amb vehicle amb xofer i una guia a cada país. No varem obtenir cap resposta… silenci absolut; entenem que es deu al odi ètnic que existeix entre els dos països i que te les seves fronteres tancades (excepte per els turistes).
En el preu ha entrat tot, es a dir :
vols de Barcelona – Istambul – Tashkent (Uzbequistan) – vol intern uzbec des de Kkiva -Urgench a Tashkent – Vol de Bishkek (Kirguizistan) – Istambul – Barcelona.
Visats, permisos per entrar a zones “prohibides” com el campament base del Pic Lenin.
Hotels, cases rurals, Iurtes – Vehicles (molts d’ells tot terreny) – Xofers durant tot el recorregut, guies turistiques privats, entrades a tots el monuments inclosos i els dinars on no era possible trobar restaurants.
Com veureu en el resum de despeses, el dinar es super-económic per les nostres butxaques i moltes vegades per 1 euro o 2 ens posavem les botes… fixeu-vos que l’import per persona de tot el dinar i begudes durant tot el viatge, es de 136, 91 euros (i aixó que moltes vegades convidavem al xofer i a la guia).
Si dividim l’import TOTAL per persona que es de 3.723, 62 euros entre 26 dies, fa que el cost diari sigui de 143,21 euros. Si ho haguéssim fet per la nostra compta estic segur que no hagués arribat a 100 euros per dia, però per contra haguéssim trigat molt mes temps per veure el que hem vist…. i ENCARA no tenim la sort de tenir el temps necessari per viatjar així, sense temps pre-establert.
Publico les nostres despeses per ajudar a altre gent a animar-se a fer aquests tipus de viatge, que encara que sabem no esta a l’abast de qualsevol butxaca, a vegades no es fan per desconeixement del cost que pot representar…. i ara penseu …no creieu que molta gent que es queda tot un mes a la platja amb un apartament llogat no te unes despeses totals mes elevades ?
RESUM DESPESES PER PERSONA (sense considerar las compras de Records individuals) | |
Cost del viatge (Agencia) | 3.000,00 |
Visats | 197,62 |
Assegurança cancelació | 50,00 |
tasas aeroports (Agencia) | 211,00 |
Begudes i dinars | 136,91 |
Entrades i permisos camaras | 32,99 |
Propines | 92,05 |
taxis | 3,04 |
TOTAL | 3.723,62 |
Les vostres aventures han arribat a la seva fi amb una magnífica entrada final. Ens heu enganxat a tot un meravellós viatge, i a més, ens acabeu oferint un munt d’informació sobre la ruta. Des dels comentaris-resums de cada país, fins el cost de les vacances.
Us volem agrair totes les entrades que heu escrit i que ens han mostrat com seria viatjar per una zona que, a nosaltres, ens és completament desconeguda.
Ja esperem més escapades o vacances vostres per poder llegir les cròniques que fareu.
Una abraçada.
Manel & Cristina
Gracies a vosaltres per seguir les nostres cròniques viatgeres. Realment es una zona del mon a la que poca gent viatja i no trobes gaire informació a Internet d’altres viatgers. La gent que coneixem que dona la volta al mon, viatja per Àsia, però casi mai passen per els països “STAN”…. desprès arriben a Sudamerica (poques vegades a Nord Amèrica)… i casi mai trepitjant Africa.
Els països poc desenvolupats, son molt mes cars per “viatjar”, ja que no tenen quasi transport public i no tenen infraestructura per el turisme…. llavors les despeses es disparen al necessitar un vehicle per moure’s i conèixer una mica be el que visites.
La nostre propera “aventura” serà a el sud d’Àfrica, participant amb un viatge organitzat amb grup, dormint amb tendes de campanya i amb camió, vaixell i avioneta visitarem Zàmbia, Malawi i Moçambic.
Una abraçada
H estat un plaer seguir les vostres aventures per l’Àsia central al llarg i ampla d’aquests vint i set interessantíssim capítols.
Un agraïment per la feina feta i per acostar-nos el dia a dia de cultures tan llunyanes i de difícil accés.
Espero i desitjo que la propera “sortideta” a l’Àfrica meridional sigui tan exitosa com les anteriors i, per descomptat, que pujar en avioneta sigui menys traumàtic que fer-ho en un ascensor del Palau de la Música, jo ho tindria molt malament ja que em costa pujar a un avió gran (crec que no podria fer-ho ni a una avioneta ni a un helicòpter) i per descomptat de la Glòria ja no en parlem…
Una abraçada i fins aviat (a veure si “ajustem agendes” abans de l’estiu)
El plaer es nostre al veure que almenys encara queden 2 0 3 persones amb paciència com tu per tal d’aguantar el tele-serial del nostre viatge.
Segur que la avioneta no ens portarà l’ensurt del ascensor del Palau de la Música…. almenys no crec que ens trobem amb la senyora “optimista”.
Segur que podrem trobat un forat per trobar-nos. Una abraçada
No sólo habéis tenido a 2 ó 3 personas pendientes de vuestro relato. Yo he estado enganchada durante la lectura de cada uno de los capítulos del viaje. La verdad es que debo felicitaros por las fotografías y la capacidad extraordinaria que tenéis para relatar capítulo a capítulo vuestras vivencias durante esta aventura tan interesante y bonita.
Siento que se haya terminado y espero con ganas que nos contéis las experiencias de vuestro próximo viaje a África.
Así que felicidades por el documento, y gracias.
Benvinguda Mercè a “Voltar i Voltar”
No et pots arribar a imaginar l’il·lusió que m’ha fet el teu primer comentari en el espai obert que mantenim l’Imma i jo, per tal d’explicar el que fem i el que ens agrada. No érem conscients de que eres una de les nostres lectores i que t’interessessin els relats “viatgers” que hem estret del diari de viatge que sempre fa l’Imma en qualsevol sortida (apuntant fins i tot les despeses del dia a dia en els nostres viatges).
Per nosaltres es una recopilació del diari de viatge i de les fotografies que ens recorden indrets o persones que hem conegut en el recorregut. Encara que únicament ens servis com a record per nosaltres ja seria una tasca valida… però hem cregut que si la fem publica pot servir a altres persones a perdre la por a viatjar i aixó per nosaltres no te preu, encara que siguin 2 o 3… o fins i tot 4 persones,.
El viatge per Àfrica per poc que podem farem el mateix, potser no explicat tant dia a dia, però tenim l’intenciò de publicar-ho…. però abans (ja podem dir que la setmana que be), marxarem uns dies a Sardenya i també us farem 5 cèntims.
De nou, Mercè, moltes gracies per fer-nos saber que almenys des de la llunyania estem mes lligats del que sembla a traves del que expliquem al nostre Bloc.
Petons enormus !!!
Hola germaneta !!! em fa molta il.lusió que ens diguis que has estat seguidora dels 27 capítols d’aquest serial i que a mes t’han agradat. La veritat es que un viatge es alguna cosa inexplicable i per molt que ho intentis plasmar en aquests escrits no pots arribar a transcriure tot el que vius i sents, el que comparteixes i el que saps que a mes es irrepetible.Però tal com som intentem compartir-ho i potser de vegades fins i tot ens allarguem massa intentant que res no quedi per explicar.
De debò moltes gràcies per deixar el comentari i per seguir les “nostres voltades”.
Un petó