Dimecres 31 d’agost 2011
Segurament un dels dies millors de la nostra vida viatgera… i es que l’indret s’ho val; ho varem viure i aprofitar al màxim.
Clicka aqui per anar al capitol inicial
Clicka aqui per anar al capitol anterior (23)
Clicka aqui per anar al capitol següent (25)
Avui es dia lliure al llac SON KUL, anem a fer una excursió dalt d’un turo, uns 200 metres mes amunt d’on estem però que ens costen molt de pujar degut a la alçada. Com ens diu la Natalia hem de caminar pas a pas i sense parlar, respirant pel nas i amb tranquil·litat. Nosaltres esbufeguem i hem de parar cada 2 minuts … un drama.
Anem a veure uns petroglifs pintats a las pedres que costen de trobar però que fotografiem quan ensopeguem amb un. La pujada i la baixada ens costa pràcticament 3 hores.
El cel està cobert i fa molt de fred. Anem a fer un tomb perquè no podem estar dins de les iurtes ja que el fred es molt intens i a mes no hi ha llum ja que aquesta es amb generador i nomes la connecten al vespre, igual que fan amb las estufes que nomes encenen al vespre.
Desprès de dinar ens hem apuntat a un espectacle que creiem en principi que es una turistada”typical”, però que en realitat participen els mes joves kirguissos que viuen a les iurtes dels voltants….
… venen uns genets i fan diversos jocs a cavall com el udarysh, lluita a cavall, el ulak-tartysh, on els genets han d’agafar algun objecte del terra des de dalt del cavall al galop i el kesh-kumay, on el home a cavall persegueix una dona, també a cavall, i tracta de besar-la.
També fan alguns jocs on els turistes participem…. aquests a peu pla. Passem una molt bona estona.
No ens entenem amb paraules kirguisses ni catalanes, però SI amb gestos i amb les mirades; es bona gent i suposo que veuen que nosaltres quatre també ho som i els agrada ensenyar la seva cultura. la seva gastronomia (aquests dies hem menjat el que cuinen a la iurta, a base de llet i carn del seu ramat…. (i vodka rus per treure el fred)… i realment era tot molt bo.
Desprès el Miquel i la Fina se’n van una horeta a muntar a cavall. La temperatura continua baixant.
Cavalcar per aquestes praderies salvatges amb aquest paisatge immensament inacabable …. amb els ramats escampats a la bora de un dels llacs mes macos d’Àsia Central, és una de les coses que mai oblidaré.
Al acabar el passeig, m’apropo al grup de kirguissos per donar-li las gracies per aquest dia inoblidable…. em fan lloc i em sento amb ells i evidentment em conviden a menjar un mos i sobretot a vodka… i accepto encantat.
L’Imma i la Mercé, pasen una estona llegint i quan tornen els genets anem tots plegats a fer un altre vol a la vora del llac on veiem la posta de sol.
El espectacle es magnific. El aire però es gelat i a l’hora de sopar ens comuniquen que estem a 5 graus sota zero !!!!!!!!
Anem a dormir d’hora amb el cel totalment estelat.
Be: Deixant de banda que no entenc com podíeu fer aquestes meravelloses fotos amb el colocón de vodka que sens dubte vareu agafar amb la excusa del fred, i que potser tot això es tan fals com l’arribada de l’home a la lluna, he de dir que es tot increïblement maco, com per fer un pensament. Si mai hi vaig, segur que seré recordat com el camacu.
La Josefina (pobre) es abstenia…. i va passar un fred que ni et vull explicar….jajajaja
La meva germana Merche, L’Imma i jo anàvem animadets i segurament per això les fotografies semblen al.lucinacions paisatgistes. Ara parlant seriosament, aquest indret tal i com al varem “enxampar” nosaltres a final de temporada era una autèntica delícia, encara que no ens poguéssim casi ni rentar les mans. El haver conviscut unes hores amb aquella gent es una experiència inoblidable i t’adones que encara que les cultures son gairebé antagòniques, els sentiments humans son exactament els mateixos….. en això som clavadets.
Al final del serial donaré dades de com poder organitzar aquest viatge i el preu que pot sortit amb agencia o organitzant-ho per lliure. Totalment recomanable, de debò.