… continuem amb el “serial” del nostre viatge per Àsia Central… ja queda poc
Dimarts 30 d’agost 2011
Avui ens llevem a quart de set i plou una mica, esmorzem i sortim en direcció al llac SON KUL on dormirem las pròximes dos nits. Aquí l’estiu a pesar de que encara es agost ja s’ha retirat i dins de pocs dies comença en aquestes regions l’hivern mes cru… els ramats tenen que baixar a recercar les pastures molt mes avall. En realitat som els últims turistes que ens aproparem al llac SON KUL…. un lloc paradisíac al que m’agradaria tornar.
Clicka aqui per anar al capitol inicial
Clicka aqui per anar al capitol anterior (22)
Clicka aqui per anar al capitol següent (24)
Passem tot el mati en el cotxe per una carretera que deu ni do, ja que un 80% del trajecte esta en obres. Fem paradetes a fer fotos i tenen previst parar a dinar en un poble, però la sorpresa es gran quan trobem tot tancat ja que avui es justament el dia del final del Ramada i es festiu (potser el dia mes important del Islam) . Quant dic tot, es TOT… restaurants, supermercats, botigues. Comencem a Voltar i Voltar una mica desesperats perquè ja veiem que no dinarem pas avui; finalment i una mica de “estranquis” trobem una petita botiga en la que ens deixen entrar i comprem una mica de pa i formatge per dinar i una llauna que resulta ser d’un peix similar al barat amb una llauna russa.
Parem a “dinar” el poc que tenim en un lloc molt bonic al costat del riu on estem tranquils….. acabem de reomplir la panxa a base de Vodka.
Continuem el camí fins al llac pujant un port amb unes vistes espectaculars.
Al arribar al llac, ens quedem bocabadats, es un lloc meravellós on no voldríem sortir mai; pràcticament estem sols i ens expliquen que ja estan plegant i queden poques famílies ramaderes al voltant del llac. Les IURTES tenen bona pinta i semblen confortables… tenim una preparada per nosaltres quatre.
Anem a fer una passejada al costat del llac i fem moltes fotos del llac i de la posta de sol.
Avui estem a uns 3.000 metres d’alçada. Sopem també en una IURTA comunitària amb dos parelles de turistes mes i anem a dormir d’hora. en quant desapareix el sol per l’horitzó comença a fer un fred gairebé insuportable.
Cap a quarts de tres de la matinada una gran tempesta amb trons i llamps, impressionant. Comença a entrar aigua a diferents llocs de la IURTA i re-ubiquem equipatges perquè no es mullin. La tempesta continua una bona estona.
Nou capítol de les vostres aventures que ens deixa bocabadats!!
Quina immensitat de paratges. I això que sigueu dels últims turistes a visitar el llac i la zona segur que augmentava la sensació de solitud i tranquil.litat. I el llac impressionant. Sembla un mirall.
Com sempre, una boníssima entrada.
Realment tota la part del Àsia Central es realment “immensa”, amb moments d’extraordinària solitud i en el que ets sents molt petit davant de la natura i afortunat al poder viure en el nostre mon.
I això no es per la forma d’entendre la vida que segurament i en molts casos es absolutament envejable, sinó en les condicions de vida tan rigoroses que tenen, sense les comoditats a las que estem acostumats.
La part del llac Son Kul es màgica i especial, i mes sabent que al marxar nosaltres ells desmuntarien les iurtes i abandonarien temporalment l’indret per anar a llocs mes acollidors climatològicament parlant.
Un viatge totalment recomanable.
Gràcies pels vostres elogis.