Un espectacle que amb les retallades semblava que es tindria que anular i desprès similar al Liceu, únicament es va canviar de data.  En tenia moltes ganes de veure un altre espectacle creat i dirigit per CARLES SANTOS i ara resulta que per atzar hem pogut veure dos de seguits, MAQUINOFÒBIAPIANOLERA que em va entusiasmar i ahir 27 de maig de 2012 aquest SCHUBERTNACLES HUMITS (***) inicialment amb el nom de “Els urinaris públics europeus”, que potser no és tan espectacular, però que de cap manera deixa indiferent.

Carles Santos (Vinaròs 1940), un creador al que admiro profundament… una persona que amb 72 anys sembla que en realitat tingui 20 o 25 per les ganes i la il.lusió amb la que investiga el mon de la musica i del Teatre. Infatigable, toca totes les tecles de la cultura, és compositor musical, pianista… fotograf, escriptor i cineasta, entre altres moltes coses.  No li agrada interpretar la seva musica en sales de concert, perquè diu que el públic mes purista d’entre els amants de la musica clàssica, no li permetrien les extravagàncies que te la llibertat de fer en un Teatre, com per exemple al Lliure, d’on es compositor resident.

La idea inicial era elaborar un catàleg d’urinaris de Teatres d’Òpera de tot Europa, on els homes formen una “coreografia” tractant d’encistellar el riu d’orins en inodors situats a diferents alçades… s’imagina que amb la seva talla tindria que ajudar-se amb un tamboret en els països nòrdics. Per altra banda tenia ganes de treballar amb la musica d’un altre gran compositor, tal i com ja ha fet amb Rossini o Bach.  Aquesta vegada ha escollit el compositor austríac FRANZ SCHUBERT, un compositor situat entre el classicisme i el romanticisme i que va morir massa jove, als 31 anys.

Aquest espectacle va ser estrenat a temporada Alta de Girona, amb la actriu Queralt Albinyana, ara substituïda per MÒNICA LÓPEZ que curiosament interpreta el paper d’actriu i evidentment ho borda amb punt de creu…. està extraordinària. En l’espectacle a mes del propi Carles Santos al piano, actua la violinista CATI REUS qua arriba fins i tot a tocar el violi asseguda a les espatlles de Carles Santos, al mateix temps que ell toca el piano. Complementen l’espectacle la directora d’orquestra DOLORS RICART, que també interpreta al piano fins i tot cap per avall, fent la vertical a sobre del instrument… i la veu del personatges absent JOSEP FERRER que interpreta el personatge mes important…. la de ALTAVEU.

Escenes surrealistes, humor, música i sons escatològics, diàlegs impossibles entre éssers humans i un enorme  ALTAVEU que presideix l’escena i que te tot el poder i evidentment música, molta música,  gravada i en directe, és el resum del espectacle. El mateix Carles Santos reflexiona : En musica no s’acostuma a parlar massa de l’amplificació i en realitat es un element molt important, ja que és molt diferent estar amplificat a no estar-hi… i qui ho està te molt mes poder.

L’ALTAVEU aquí es un personatge mes, que parla, raona i dóna les seves opinions, pareix atacs dels paràsits electrònics, crida, menja, canta i que te relació amb els musics i l’actriu… es un tòtem electrònic, símbol de la modernitat, que domina la situació i que fins i tot al final te un “orgasme” al repetir una i fins a 20 vegades el final espectacular de la Simfonia “inacabada” de Schubert. L’Altaveu esta rodejat de LIQUID on l’actriu es submergeix i alhora sona la musica de Schubert….. el mes purament pianístic, el de les simfonies o els dels lieder… però també sonen musiques que no tenen rea a veure … Mompou, Paganini, Wieniawski o del mateix Carles Santos.

Un espectacle difícil de qualificar, que agrada força o crea un rebutj clar i contundent. Un espectacle innovador i ple de creativitat no apte per tothom.

intèrprets Josep Ferrer personatge absent / Mónica López actriu / Cati Reus violinista / Dolors Ricart directora d’orquestra /Carles Santos pianista

escenografia i vestuari Montse Amenós / il·luminació Samantha Lee / so Damien Bazin / caracterització Susana Ben Hassan

producció Teatre Lliure, EL CANAL – Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona i el CAET (Centre d’Arts Escèniques de Terrassa) en coproducció amb el Théâtre de l’Archipel

——————————————————————————————————-

– Teatre Lliure de Gràcia – Preu per persona 25 €  ( preu pagat 15 € –  abonament)

——————————————————————————————————-