Els que em coneixeu personalment o be és ja una mica “Voltaire”, de ben segur sabreu que no es el meu fort els clàssics de Teatre i menys encara les obres escrites en vers. Haig de reconèixer que m’agrada molt mes el Teatre contemporani que tracti temes actuals i no pas històries com Don Juan Tenorio o aquest mateix Cyrano de Bergerac. Aquesta vegada l’Imma s’ho va fer anar per comprar les entrades el primer dia que van sortir a la venta i es que per ella entre en Pere Arquillué i jo… no se pas. Ahir 26 de maig de 2012 ens vam apropar a la Bliblioteca de Catalunya.
Edmond Rostand
L’autor d’aquest clàssic del Teatre francès i mundial és Edmond Rostand (Marsella, 1868 – París, 1918). Cyrano de Bergerac va ser estrenada a París el 1897 al Théâtre de la Renaissance. Aquesta obra va tenir un important èxit des de les seves primeres representacions. El seu temor al fracàs amb aquesta obra va ser tal que va arribar a reunir els actors uns minuts abans de la primera representació per demanar perdó per haver involucrat en una obra tan arriscada. A partir de l’entreacte la sala aplaudia de peu i Rostand va ser felicitat per un ministre del govern després de la seva finalització li va lliurar la seva pròpia medalla de la Legió d’honor per felicitar-lo, afegint que tan sols s’estava avançant lleugerament en el temps amb aquesta condecoració. L’obra va finalitzar amb vint minuts de aplaudiment ininterromput per part del públic.
Abans de tot tinc que dir que em sento afalagat perquè el meu cognom GASCÓN, sigui conegut en part per aquesta obra i també per Els tres mosqueters d’Alexandre Dumas.
Al 1985, Josep Maria Flotats va estrenar el ‘Cyrano de Bergerac’, dirigit per Mauizio Scaparro, en un espectacle que va tenir gran èxit i encara avui és recordat. El director del actual espectacle Oriol Broggi ha reconegut que el muntatge de Flotats és un referent per al teatre català i per a ell mateix, ja que va veure l’obra quan era un nen i va ser una de les raons que el va portar a dedicar-se al teatre.”Aquell muntatge va ser una fita, per això ningú no s’ha atrevit des d’aleshores a tornar a portar aquest clàssic als escenaris barcelonins“, ha indicat Xavier Bru de Sala, traductor de la versió que va dirigir Flotats, que és la mateixa que ha elegit Broggi.
La direcció de la proposta que veiem ara, en ORIOL BROGGI, ha apropat molt mes l’espectacle al public actual, sense tanta pompositat, encara que el vers alexandrí ha estat escrupolosament respectat…. però Oriol ha sabut treure el millor del espai meravellós de la Biblioteca de Catalunya, amb el terra de sorra, una profunditat escènica brutal, telons vermells i blancs, i volta gòtica. Al inici juga amb els espectadors recreant un Teatre dins del Teatre i on els actors interactuen amb el public…i això es repeteix sovint al llarg de l’obra… el mateix Cyrano en un moment donat s’apropa a una persona del public i li prega que li guardi l’espasa. M’agrada molt aquesta manera de fer i es una de les raons de la valoració màxima de Voltar i Voltar.
Però tot plegat fa que aquest espectacle sigui un espectacle per recordar per sempre mes… la extraordinària escenografia de MAX GLAENZEL, la esplèndida il.luminació entre bromes de GUILLEM GELABERT, el vestuari d’època de BERTA RIERA, les projeccions de FRANCESC ISERN i el disseny de so de DAMIEN BAZIN …. encara ressonen al meu cap la música extraordinària que sona al final de la representació amb la Passió de Sant Mateu de Johann Sebastian BACH…. millor final impossible.
I per fi ha arribat el moment de donar la raó a l’IMMA i es que en PERE ARQUILLUÉ en el que recau tot el pes del espectacle i ho fa com mai, entregat al seu paper en cos i anima amb una interpretació sublim, amb absoluta passió i emoció… que no vull comparar amb la de Flotats, sobretot perquè tinc molt mala memòria… recordo que em va impactar en el seu moment… El que si se, és que ahir vaig viure un dels moments mes gratificants com espectador de Teatre de la meva vida, al veure la seva increïble interpretació, que eclipsa sense voler la bona feina de la resta d’intèrprets, destacant el treball de MARTA BETRIU en el paper de Rosaura i de BERNAT QUINTANA en el paper de Cristian.
Com llegia en un article del diari Ara fa pocs dies…. el jardí de les monges del cinquè acte, amb les boires i les penombres, és un indret ideal per morir-hi…. i jo afegiria que la música de Bach i les projeccions amb la lluna, al fons de la sala gòtica és impagable.
L’espectacle està dividit en 2 parts, la primera de 90 minuts i la segona de 60 minuts amb un descans de 15 minuts.
Una bona estona desprès ja en el metro de tornada a casa tenia les mans inflades dels aplaudiments… de debò.
Teniu temps fins al 22 de juliol, però tal com estava ahir la sala amb totes les localitats exhaurides i els aplaudiments que va rebre aquesta producció durant forces minuts (com si es tractes d’una Òpera)… us recomano que no us adormiu i compreu les entrades el mes aviat possible…. desprès no us planyeu de que ja estan totes venudes.
Director: Oriol Broggi
Traducció: Xavier Bru de Sala – Espai: Max Glaenzel – Il·luminació: Guillem Gelabert – Vestuari: Berta Riera – Disseny de so: Damien Bazin
Ajudant de direcció: Ferran Utzet – Producció: La Perla 29
Intèrprets: Pere Arquillué – Marta Betriu – Bernat Quintana – Ramon Vila
Jordi Figueras – Isaac Morera – Babou Cham – Pau Vinyals – Andrea Portella
Emma Arquillué
——————————————————————————————————
– Biblioteca de Catalunya – Preu 24 € – ( preu pagat 19,20 € – -20% TresC )
—————————————————————————————————–
Bon tarda:
No m’estranya que us hagi agradat, te tots els ets i uts per ser un top ten. Les produccions de La Perla, amb l’Oriol Broggi al cap davant poden agradar mes o menys però mai decebent, tant si son obres clàssiques, ara recordo Antigona, com si son actuals i lleugeres com Questi fantasmi.
Estic frissant per anar a veure-la, tenim entrades pel dia 22 de juny, com sempre, soc de les tardanes en veure els espectacles.
Tens raó en que si esteu interessats s’han de comprar les entrades aviat ja que, al menys sobre plànol, hi ha poques entrades a cada funció.
Darrerament he vist Els Jugadors molt bé, i he gaudit de la Cubana sense mesura, el 6 vaig a veure L’Habitació blava.
Us segueixo amb assiduïtat i m’agraden molt les vostres opinions.
Una abraçada
Bona tarda Carme
La gent de la Perla 29, últimament tenen la ma trencada per aconseguir l’èxit…. algunes coses d’ells no m’han acabat d’agradar, però el normal es que si i no em perdo cap producció que estrenen….. vas veure “Natale in casa Cupielo” ?…. jo cada cop que penso em ve el somriure a la cara.
Aquest Clàssic del Cyrano, l’han treballat i molt. Si et be de gust entra a la web de la Perla 29 i fes-te seguidora del seu treball; possiblement et convidaran algun assaig parcial (no general), del que van treballant durant les setmanes o mesos que triguen en acabar de polir un espectacle. Jo hi anat a algun d’ells i es una experiència que em va agradar molt.
Molt be tot el que veus… tenim la sort de poder gaudir actualment de propostes teatrals realment engrescadores.
Gracies per seguir-nos i sobretot per fer-ho saber. T’ho agraïm molt, ja que últimament com veus tenim molts pocs comentaris i això a vegades “destrempa” una mica; de totes maneres la mitjana diària de visites actualment es d’entre 200 a 300 visites diàries i rebem comentaris breus a traves de Facebook i Twittter de gent del Teatre (però sempre de forma no publica). En el Bloc sembla que la gent li fa una mica de vergonya (o mandra) deixar la seva opinió …. és una llastima.
Una abraçada i fins aviat
Bona nit Miquel:
Acabo de fer-me seguidora de la Perla, encara que només sigui per estar assabentada de les novetats ja val la pena, gràcies per dir-m’ho.
I tant que vaig veure Natale…! abans de Questi fantasmi.
Fins aviat, salut i bon teatre
Gracies a tu Carme
M’alegro de què la meva informació sobre “La Perla 29” et sigui útil. Sempre esta be rebre informació de Teatre i de debò que si tens oportunitat no et perdis com es cuina el Teatre des de dins. Una experiència que no té preu.
L’hem vista aquest vespre. M’ha semblat una prova irrefutable de la màgia tan especial que només pot oferir el teatre. Sotscric les vostres 5 estrelles i, com que també tinc mala memòria, potser recordaré més Arquillué que no pas Flotats.
Ens alegrem que compartiu en aquesta ocasió la nostra opinió favorable. El Teatre te màgia, Arquillué esta que se surt i l’espai gòtic de la Biblioteca de Catalunya i la seva profunditat fa la resta. Ens veiem aquesta nit al Liceu.
Hola, hola,
Encara que no deixem comentaris, no vol dir que no us seguim, eh! Molts cops els ometem perquè, senzillament algú se’ns ha avançat i apunta el que nosaltres pensavem. O senzillament no en sabem prou.
Intentarem anar a veure aquest Cyrano. Només l’espai ja s’ho valdria. Les obres que hem vist allí tenen un altre regust.
Tinc mala memòria, segons perquè, però pel teatre no. Em poden ballar els noms i les dates, però si una cosa agrada…. Recordo el Cyrano del Flotats per a molts motius. GenialAmb tot la cantarella del Flotats em pot arribar a exasperar, tot i que intento no perdrem cap obra on surti ell (massoquisme?)
Referent a l’Arquillué, bastant d’acord amb l’Imma, té aquell puntet!!
Una abraçada per la Carme.
Montse
L’altre dia ho comentàvem amb l’Imma i es que ens estranyava molt el teu silenci a Voltar i Voltar; creiem que estaries encara enfeinada amb el trasbals del canvi de domicili. Ens alegrem saber de tu de nou…et trobàvem a faltar.
No te la perdis pas aquesta producció… el boca orella funciona molt be i aquesta producció esgota sempre les localitats. Mireu de trobar aviat un moment per comprar les entrades per que seria una llàstima que us la perdéssiu… de debò. A mes a mes l’Arquillué esta una mica menys “fondón” i es mereix una visita de les seves admiradores.
El dissabte tornem a la nostre estimada Sala FlyHard de Sants, a veure LITUS, fa temps que tenim comprades les entrades i ahir va sortir la noticia de que ja tenen totes les entrades exhaurides fins el 24 de juny, data que en teoria es l’últim dia que la representen. Tindríeu també que anar algun cop, es un lloc màgic i potser es on es veu el millor Teatre de la ciutat, fora dels grans Teatres subvencionats.
Mira també d’assistir alguna representació de cies internacionals al Grec… aquest any amb el canvi de director es nota una millor qualitat referent a Teatre i es pot veure el millor que “Volta i Volta” per Europa.
Ens fa il·lusió que participis de nou en aquest espai Teatrer & Viatger.
AI, si! Aquest trasllat, una mica més i ens espatlla les poques coses que encara ens funcionen bé! de fet he hagut de para el ritme alguns dies doncs se’m va encendre el pilot d’emergència! Veritablement una mudança pot arribar a ser un malson. Van sortint caixes i papers per a tota arreu. Mira, seria un bon tema per una obra de teatre. Els primers dies semblava que tingués jet lat! Ara de mica en mica anem fent. Te n´adones de quina manera estem “enganxats” a les coses. Si li mires la part positiva , és el moment de fer “neteja” a molts nivells.
Gràcies per les recomanacions, intentarem seguir-ne alguna! Si hi ha algun “voltaire” per aquí a prop i li agrada la música a l’aire lliure, aquest vespre a les 8 al Parc de les Aigües de BCN (Guinardó) fan un concert de valsos .
Muas x dos!
MONTSE
Hem viscut dos trasllats… el primer (encarar que sembli mentida de caravana a caravana i posteriorment a autocaravana)….. el que vas ficant en un lloc tan petit i desprès et trobes.
L’hecatombe va ser quant varem canviar de domicili del edifici Blau de Lesseps a can Voltaire al costat del pont de Vallcarca…. allò va ser traumàtic…caixes i caixes, tot ben ordenat i apuntant el que ficàvem a cada una de les caixes, records dels viatges, mobles i porqueries varies… lo de sempre …lo de tota una vida.
D’axó ha fet 16 anys, i ara es l’hora encara que tenim que mirar algunes caixes que tenim “ben guardades” al sotasostre de casa…ja ho miraran els nostres fills quant ja no visquem…. pobres !!!
Tens raó donaria peu a un bon argument per una obra de Teatre.
Aniríem al concert que ens dius, però avui tenim sopar preparatori amb les “nenes” amb les que anem de viatge aquest agost al sud d’Àfrica.
Ens agradaria que un dia en Quim i tu coneguéssiu casa nostre…podríem fer una trobada …veure fotos de l’època de la colla i prendre quelcom per dinar o sopar….. es qüestió de trobar dates. Una abraçada.
Nosaltres encantats de la vida! Però em sembla que serà molt difícil trobar una data: no pareu! I que consti que no és un retret, només enveja sana, però enveja (ha. ha!!)
Montse.
La sensació que donem realment es aquesta que tu dius, …i potser per això el Bloc l’hem anomenat “Voltar i Voltar”….però pensa que en realitat on estem mes temps es a la feina, com tothom…. el que passa es que això no ho expliquem perquè seria força avorrit.
De fet, quant no estem de viatge, el que fem es substituir la Televisió en sortides culturals …. perquè es el que ens agrada…(i sempre desprès de la feina).
No veig perquè no podem trobar un dia per dinar, encara que a la nit tinguem un Grec o no. Parlem-ho per telefon o email.
La vam venir a veure divendres, vaig fer el meu comentari al mur, però no havia pensat en comentar a a VOLTAR I VOLTAR. I em sap greu ser la única nota discordant. Però no em queda més remei. Com vaig comentar al meu mur, BROGGI juga amb dos trumfos segurs. Un l’espai. La nau gòtica no hi ha cap escenògraf que pugui superar-ne l’afecte, tot què quan els actors són als fons l’audició no és molt bona que diguem. Ara, realment te moments d’una bellesa extraordinària, particularment la final amb la lluna. L’altre as amb que compte el director és en PERE ARQUILLUÉ, en el millor moment de la seva carrera. Ara be, el prefereixo fent el malvat Claudi de LA RIERA, que com a CYRANO. Te dues escenes extraordinàries. La del balcó(“) i la que ja he dit de la mort. Entre mig, que vols que et digui…. Per altre part tinc la sensació de que la resta del repartiment te força que desitjar. Potser per permetre MÉS lluïment al protagonista?. Vaig trobar excessivament llarg el pròleg i la inter-relació amb el públic no m’agrada.Tu ja comentes el moment en que Cyrano dona l’espasa a un espectador. Dons, ho vaig trobar “grotesc”. Crec que el director, va pensar que el públic del 2012 no “aguantaria” quasi 3 hores d’alexandrins i va voler donar la “nota moderna”, i no. No resulta. La versió de Brú de Sala que va fer servir FLOTATS es molt bona, i no li cal cap afegit o nova versió.En el meu cap, l’ombra del muntatge d’ESCAPARRO planeja per la versió BROGGI, i tot i els anys passats, la tinc molt present, cosa que no crec que em passi amb aquest. No em va desagradar però tot i tractar-se de temes molt diferents, crec que es un pas endarrere si la comparem amb INCENDIS, per mi el millor vist aquesta temporada. Ara be, en honor a la veritat, el públic va embogir a l’hora de les salutacions. Jo, la veritat, vaig aplaudir per les dues escenes esmentades, i per l’espai, que com mai -la situació la vaif trobar molt encertada-, lluïa com no ho farà en cap escenari a l’italiana. Cosa, que en altres montatges era al contrari. Vaig preferir l’ANTIGONA al Municipal de Girona, que allà, però en aquest cas, s’ha de reconèixer que la validesa de la funció es reparteix en un 50% entre l’espai i les 2 grans escenes de l’Arquillué.
(“) m’he passat mitja vida fent d’apuntador en grups amateurs. Sempre he cregut que ROSTAND amb l’escena del balcó de el CYRANO ens va voler retre homenatge, als qui hem fet aquesta tan desagraïda tasca, sortosament desapareguda dels escenaris. Però cada cop que veig aquesta obra hi he de pensar.
La teva visió es molt valida i crec que tens bona part de raó, el mes important de tot plegat es en Pere Arquillue i també la nau gòtica que fa que tot agafi mes espectacularitat. Es cert que la resta d’actors no estan a la alçada del protagonista… Però que vols que et digui, a mi la interrelació amb els espectadors si que em va agradar i tot plegat en conjunt mereix un sobresalient segons el meu punt de vista.
No m’agrada comparar res, però ja que fas esment, evidentment INCENDIS es el millor de la temporada. No per això aquesta proposta es te que desmerèixer.
Perdona que no te contestat abans, però es que estem a Sardenya passant uns dies de relax i a mes a mes fins avui no hem tingut wifi a cap B&B…. També a vegades paga la pena estar desconnectat del món e inclús del Bloc.
Una forta abraçada Pere
que us acabi d’anar be l’escapada.
L’única preparació teatral que tinc es la meva impenitent afecció al teatre, que bé del temps on, el més trencador que es podia veure era The Knack al Windsor… ara m’he delatat!!
Dit això, ahir vaig anar a veure El Cyrano d’en Broggi, estic d’acord amb la valoració d’en Miquel, vaig gaudir-ne moltíssim, Arquillué està excepcional i es “menja” als altres actors. L’espai de la Biblioteca realça qualsevol obra, però… s’ha de saber aprofitar i en les escenes del balcó i final son màgiques.
Bona final d’estada a Sardenya i feliç tornada
Carme
Llavors ja som almenys 3, perquè nosaltres tenim la mateixa afició que tu… i es que el TEATRE te quelcom especial que mai tindrà el cinema. Jo també recordo el Windsor encara que molt vagament…, això vol dir que també tinc una edat… i es que dins de dues setmanes ja arribo als 60 anys.
M’alegro de que amb aquesta versió del Cyrano hagis gaudit tant com nosaltres…. be l’Imma potser una mica mes que jo…i es que Arquillué per l’Imma es gairebé un ídol. Les dues escenes que anomenes son realment màgiques.
Ahir a la nit varam tornar de les nostres vacances a Sardenya, i encara no entenem com podíem haver estat tan temps sense conèixer aquesta meravella mediterrània.
AQUEST COP HAIG D’ESCRIURE AMB MAJÚSCULES:
BRUTAAAAAL !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
COM HEM GAUDIT !!!!!!!!!!!!!!!!!!!.
Ens ha agradat tot!!!!,el lloc (l’espai de la Biblioteca és un privilegi),la posta en escena,el decorat,el vestuari,la direcció,la il·luminació,les interpretacions (totes de deu!!!!),el Pere Arquillué………….sense paraules,GENIAL!!!!!!!!!,i es que el paper no podia ser per un altre,la clavat !!!!!………Imma l’haurem de compartir……m’he enamorat.
L’Arquillué ja ens va fe seus en el seu paper a “Qui té por de Virgínia Wolf?”
Hi ha un tros on canten tots,i la pell se’t posa de gallina,ho fan tant bé !!!!!!!!!!!!!!,ah!!! i quan la seva filla toca el violí,també va ser molt maco.
Em sortit tant contents,amb un somriure d’orella a orella ….que no descartem la idea de repetir !!!!!!!!,de lo millor que hem vist últimament.
En Lluís feia temps que l’esperava,dons l’any passat no vam poder aconseguir les entrades,i aquest cop ,estava tant il.lusionat que li feia por de que no li agradés tant com s’esperava.Ha sortit tant content,tant satisfet.Feia temps que no el veia així.El seu comentari:-No podia ser un altre que l’Arquillué!!!!!,BRUTAL!!!!.
No se l’hauria de perdre ningú !!!!
Jo li posaria un cinc estrelles al quadrat.
Una abraçada.
Una parella de dos EUFÒRICA!!!!!!!!!
Per cert,desde el primer moment TOT EL PÚBLIC de peu.Les mans adolorides de tant aplaudir,si no m’equivoco van sortir cinc cops a saludar.
L’obació a n’en Pere Arquillué unànime.
Hola parella de dos EUFÒRICA !!!
No teníem cap dubte de que os agradaria, encara que a vegades t’esperes tant d’un espectacle que pot arribar a decebre.
L’Imma crec que no està disposada a compartir al ARQUILLUÉ…. es seu des de fa molt de temps; si de cas, ho parleu entre vosaltres però crec que tens les de perdre. Ella te mes antiguitat i per tant te mes drets.
Lluís !!! ja s’ho faran.
Aquesta producció és de les que fa estimar el TEATRE i el converteix com una especie de droga de la que no pots deixar de anar-hi sovint.
Ens alegrem moltissssiiiiiiiiiim de aquesta EUFÒRIA i mes si es provocada per la CULTURA.
Fa temps que no coincidim. Això tenim que arreglar-ho aviat.
Una abraçada
Retroenllaç: Art, TEATRE, Josep Maria Flotats | Somnis Reals
Retroenllaç: Art, TEATRE, Josep Maria Flotats