– Teatre – CELOBERT (*****) – Teatre Goya

Divendres 25 de maig… cap de setmana llarg, de 3 dies a Barcelona; sortim de la feina i casi de cap ens dirigim al Teatre Goya, per veure una nova producció que en realitat es una quasi una reposició (encara que al seu director no li agradi que ho anomenin així),  que varem poder veure al Romea l’any 2003 i protagonitzada per el mateix actor, en Josep Maria Pou; es tracta de l’esperada CELOBERT que ell mateix dirigeix. L’acompanya Roser Cami, (també va treballar amb l’antiga versió a l’any 2004) … i el jove Jaume Madaula (nebot de Ramón Madaula).

L’argument fusiona una història de dos personatges que s’han estimat molt i que encara tenen coses a dir-se per tancar ferides del passat, amb una confrontació ideològica del progressisme contra el capitalisme. La crisi actual sembla que ha actualitzat encara mes el text de David Hare, una persona compromesa amb la esquerra.

David Hare, malgrat la atmosfera anglesa de les seves obres, ens fa sentir l’obra com molt propera nostre i molt actual. Te una habilitat especial per plasmar en el seu text, discussions sobre la responsabilitat, l’amor , la culpa en aquests dos personatges, en Tom Sergeant i la seva antiga amant Kyra Hollis, emmarcat en un Londres suburbial que tan be ens mostra la excel·lent escenografia del Teatre Goya.

El loft londinenc es converteix en el punt de trobada entre el ric propietari d’una cadena de restaurants (ja amb 60 anys).. i la seva ex-amant, una madureta professora, 20 anys menor que ell, compromesa socialment…. el loft esdevé gairebé un confessionari d’amors perduts i on s’adonaran que la vida no te marxa enrere possible.

L’obra estrenada al 1995 al Teatre Nacional de Londres, és una de les que ha obtingut mes èxit a Broadway aixi com en el West End i arreu del mon.

David Hare està considerat un del millors autors britànics contemporanis, juntament amb Harold Pinter i Tom Stoppard. Un autor que retrata amb perfecció la societat britànica de la seva època, pensa amb encert, que un escriptor te el deure d’interpretar la societat en la que viu i plasmar-ho tot plegar a traves del Teatre. Ell, a mes a mes ha estat sempre compromès amb temes polítics i socials…. d’ideologia esquerrana i això es nota en el paper que construeix al voltant de Kyria Hollis.

En Josep Maria Pou, en realitat ha pensat tornar a dirigir e interpretar aquest extraordinari text teatral, perquè vol que al Teatre de La Latina de Madrid (teatre que ell també dirigeix),es pugui veure A CIELO ABIERTO, quant la producció acabi les seves representacions al Goya de Barcelona. Ha volgut però tornar-la  a estrenar a casa nostre i en català, detall que li agraeixo personalment.

David Hare

Des de bon començament el text em va atrapar i no se si es que soc 10 anys mes gran i m’agrada molt mes el Teatre, aquest cop i des de la fila 1 vaig gaudir del bon Teatre com poques vegades ho he fet. Cada paraula, cada frase del combat amorós i sobretot ideològic dels dos protagonistes principals em va impactar i molt.  Es un dels textos que m’agradaria molt llegir-lo desprès d’haver-la vist per segon cop , perquè crec que paga la pena aprofundir en el significat de les converses i discussions dels dos personatges… que tenen una mirada del plantejament davant de la vida, totalment diferents…. uns diàlegs on cap paraula esta escrita perquè si…. un text meravellós.

La representació esta dividida en 2 actes d’una hora cada una, amb un descans. A la vegada cada acte te dues escenes diferents. En realitat però, tot passa en l’interval d’una tarda/nit i les 4 escenes no son mes que una eina teatral per veure com va passant el temps. La segona escena i sobretot la tercera (el nus de l’obra), es una classe magistral de Teatre amb majúscules.

Haig de dir que encara estic abduït avui per la màgia del que vaig veure ahir a la nit….. una extraordinària ROSER CAMÍ en una classe antològica d’interpretació a la alçada de les “GRANS” del Teatre a casa nostre…. segurament molt afavorida per el bombó de personatge que li ha tocat representar… però que el sap aprofitar al 120%… sense cap mena de dubta, el millor de la nit.

Casi be a la mateixa alçada un extraordinari JOSEP MARIA POU, en la que crec es la seva millor interpretació de la seva carrera professional … els girs que te el seu personatge d’home de poder… de masclisme, al final de la tercera escena , en la que s’ensorra com a esser humà …. les seves expressions de desolació i derrota, absolutament BRUTALS.

Interpretant un paper força mes secundari, però amb un personatge ple de brillantor, joventut, ganes de viure i força tendresa, en JAUME MADAULA, que hem va agradar tant vocalment com interpretativament, encara que crec que esta mal dirigit i el fan exagerar el seu paper d’adolescent que en teoria tindria que tenir 18 anys, en un de 14 o 15…. Josep Maria Pou no se’n recorda massa quines reaccions te un noi de 18 anys i força a fer un personatge a vegades massa nerviós i bellugadís. Em va agradar molt mes a la quarta escena que a la primera. Crec que te ganes d’aprendre i arribarà a ser un gran actor.

Varem tenir l’enorme sort d’estar situats a un parell de pams del escenari i podíem fer quasi be un estudi de les expressions d’amor, d’angoixa, els plors, la ira, la tendresa… que son capaços de transmetre els tres actors d’una manera molt real i creïble.

No us adormiu…. seria imperdonable que aquesta meravella os la perdesiu….estará amb nosaltres fins al 1 de Juliol.

A “Voltar i Voltar” li atorguem la màxima qualificació de 5 estrelles.


Autor: David Hare
Traducció:: Joan Sellent
Direcció : Josep Maria Pou

Repartiment:
Tom Sergeant – Joseo Maria Pou
Kyria Hollis – Roser Camí
Edward Sergeant – Jaume Madaula

Escenografia: Llorenç Corbella – Vestuari : Maria Araujo – Il.luminació: Txema Orriols – Ajudant de direcció: Martí Torras – Producció FOCUS

————————————————————————————————

– Teatre Goya  – Preu 29 €  – ( preu pagat  12 € – TresC )

————————————————————————————————-

Nota: a la sortida del Teatre els nostre fills a traves del mòbil, ens fan saber que el Barça està a punt de guanyar la Copa del rei (notareu que la paraula rei està en minúscula)… i que tan sols falten 15 minuts per acabar. Ens dirigim del Teatre Goya al metro a Plaça Catalunya per tornar a casa… i ens trobem que tots els carrers que van a les rambles estan tallats per el Mossos, amb balles i força armats…. a una parella que van amb un cotxet amb un bebè davant nostre, els hi prohibeixen passar i no atenen a cap argument…. comencem a baixar per carres paral·lels i tot esta tallat (faig notar que encara ni tan sols ha acabat el partit)… trobem un munt de carrers tallats i tenim que acabant pujant al Metro a la parada de Liceu.

Sabem que no hi han carreres universitàries per aprendre a ser un bon “conseller d’interior”, però creiem que les errades de FELIP PUIG en matèria de seguretat son ja masses.

Denunciat ja oficialment per AMNISTIA INTERNACIONAL fa pocs dies, a aquestes hores de la pel.licula sembla que no ha apres res… i torna a espifiar-la. Considerem (encara que a nosaltres el futbol no ens agradi massa), que un poble te dret a celebrar l’obtenció d’una competició. Actuar com ho fa ell es precisament PROVOCAR, exactament igual que la fatxa de la “ESPE”. Bé, creiem que pitjor, perquè a los madriles no s’atrevirien a reprimir la celebració a la Cibeles.

Tornem a reclamar des de aquí la DIMISSIÓ de FELIP PUIG.  En teoria estem vivint en una democràcia en llibertat.  L’himne “espanyol” amb una xiulada monumental i tapada voluntàriament per “Televisión EspaÑola” i la manipulació de la celebració a la Rambles de Barcelona m’entristeix enormement…. això sembla que va camí d’una dictadura tercermundista.

…. i a Madrid….. el mateix.  Democràcia real.

6 pensaments sobre “– Teatre – CELOBERT (*****) – Teatre Goya

  1. Joaquim

    La vaig veure fa 10 anys i em va agradar moltíssim, però no repetiré.
    Tampoc em ve gaire de gust repetir el Cyrano, tot i que en aquest cas es tracta d’un altre producció i això sempre té el seu morbo, sobretot després d’aquella fita històrica del teatre català que en el seu moment em va semblar excessiva, però Flotats i menys aleshores, era absolutament indiscutible.

    M'agrada

    Respon
    1. Imma

      Suposo que a nosaltres ens passa amb el teatre com a tu amb les operes que no t’importa veure i reveure en diferents versions, posades en escena, cantants, directors, orquestres … es cert que aquesta obra la van fer al teatre Romea fa 10 anys, però crec que no te res a veure amb la que recordo, es el mateix text si, el mateix actor protagonista si, però el temps i la “vida acumulada” ens dona un altre perspectiva que la fa diferent. El mateix puc dir del Cyrano on per a mi la versió actual ha superat amb escreix el record que jo tenia de la de Flotats, potser perquè m’agrada molt com treballa el Pere Arquillué ?? potser per l’escenari ubicat en un espai gòtic impagable ???
      Però esta clar que el que no ve de gust es millor no fer-ho.

      M'agrada

      Respon
      1. Joaquim

        Ara que ja es pot dir: superar a Flotats és possible. Estic segur que l’Arquillué li dóna un bany a aquella manera tan afectada de recitar, molt adient a la Comedie Française, però tan allunyada de la manera de veure, escoltar i sentir el teatre a Catalunya.
        Abans repetiria el Cyrano, sense cap mena de dubte. Cada vegada sóc menys seguidor de Josep Maria Pou, un actor que també em sembla mitificat en excés.

        M'agrada

        Respon
        1. imma

          Ja se que soc pesada però et recomanaria repetir Cyrano, val molt la pena, tant per l’interpretació dels actors com pel lloc on es representa.
          Amb el que dius del Josep Maria Pou estic molt d’acord amb tu, crec que la seva participació en el mon teatral madrileny ha fet que canvii la seva manera d’actuar distanciant-la una mica de la nostre forma de entendre i sentir el teatre.

          M'agrada

          Respon
  2. Carme

    Ahir vaig “reconciliar-me” amb CELOBERT, igual que vosaltres vaig veure la primera versió, amb el mateix Pou, Marta Calvó i David Janer, dirigits per Ferran Madico, un dissabte a la tarda (mai més!!!!) amb dos o tres grupets amb ganes de festa, parlant, rient, aixecant-se.. varem cridar al acomodador, res de res, no se com no varen parar la representació, en fi que en tenia molt mal record.
    Aquest cop, vaig gaudir-la plenament, des de la segona fila, vaig respirar amb els actors, quasi abduïda per ells. Em va entusiasmar com desenvolupen cadascú el seu personatge, tots ells magníficament estructurats, en un text, com bé dius, on Hare plasma excepcionalment els sentiments d’amor, de responsabilitat, de culpa… fantàstica.
    A manca de veure Cyrano i algun Grec, puc dir que aquest any ha estat molt bo teatralment parlant, al menys en les obres que em triat per anar a veure, que no son totes les que voldria.
    Fins aviat, una abraçada

    Carme

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Veure una obra de teatre en aquestes condicions deu de ser terrible… jo crec que no hagués aguantat sincerament. M’estranya molt que Pou no hagués parat la representació…. a Madrid se que una vegada es va negar a continuar treballant per el sol fet de una trucada telefònica.

      Ara li has donat una segona oportunitat a l’obra i m’agrada de que ho hagis fet. M’alegro molt de que estiguis entusiasmada perquè l’obra i el treball dels actors es mereix un 10 aquesta vegada.

      T’agraïm molt que intentis sempre deixar la teva opinió.

      Ara a per el Cyrano… ja veuràs !!!

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.