– Ascensor CAPUT i Concert PALAU 100 (12/13) – GEWANDHAUS ORCHESTER LEIPZIG (***+) – Palau de la Musica

Ahir 23 de maig de 2012, ens tocava concert del cicle PALAU 100 i directament al sortir de la feina ens palplantem a les guixetes del Palau de la Musica, mes d’un hora abans de començar el concert. Anem a pagar i recollir les entrades per els 13 concerts de la temporada vinent, del nostre abonament renovat per la temporada 2012-13.

A mes de tindre que “empassar-nos” i callar el vergonyós augment d’un 44% sobre la temporada actual, SI o SI, tenim que pagar tots els concerts i a sobre per avançat, sense possibilitat de fraccionament de pagament (com si es pot fer al Liceu i al Auditori)…. i es que van de “creguts” al Palau i tens que abonar TOT de cop, d’uns concerts que es celebraran a mes d’un any vista, de Setembre 2012 a Juny de 2013. Caldria potser fer alguna cosa per intentar associar-nos a traves de la Xarxa, per tal de fer pressió per obtindre millors condicions. Els aficionats a la musica clàssica no en tenim la culpa del que es va embutxacar el innombrable Millet.

Desprès del “”atracament” de les guixetes, ens asseiem a les graderies al costat de la nova entrada del Palau, i es que fa una temperatura super agradable.

Quant falta mitja hora per el començament del concert, entrem al edifici i ens dirigim als ascensors per tal de pujar al 2on pis amb comoditat….. i ohhhhh….. patapam !!! abans d’arribar a dalt l’ascensor es bloqueja al ben mig de dues plantes.

Som dins del ascensor 4 dones i 3 homes ben apretadets… ( i dos huevos duros !!!). En David l’ascensorista, ens diu que ell mai s’havia quedat tancat dins d’un ascensor, però intenta treure-li importància i calmar-nos…no passa res !!!. Ja sabeu que ridículs, petits i estrets que son els dos ascensors del Palau… i les cues que es formen cada dia de concert.

…i va passant el temps i als 10 minuts un senyor ja gran es comença a posar nerviós i blanc com si estigues marejat i comença a demanar explicacions al pobre ascensorista que no en te cap culpa…. que es perdrà el concert… que s’ofega…. que obrin la porta….que la tanquin… que truquin als bombers…. que sembla mentida que en un lloc public no tinguin mitjans d’evacuar immediatament, etc

…. cada cop fa mes calor i jo com puc em trec la jaqueta… cada cop costa mes respirar però l’Imma i jo fem broma per que el senyor gran es tranquil·litzi…. però es inútil perquè cada minut que passa es va posant mes i mes nerviós i això pot ser un perill perquè ens pot encomanar amb la seva actitud. Sentim veus afora…. poden obrir la porta corredora del interior del ascensor, però malauradament ens trobem que davant nostre tenim una pared de totxana vulgar i sense rematar…. fem broma sobre el “modernisme” del Palau no esta en tots els espais del edifici.

Una dona que esta tancada amb nosaltres no se l’acut res mes que explicar que a la seva escala una vegada es va trencar el cable del ascensor i va caure a plom amb la gent dins i que el sistema de seguretat el va frenar ja en el ultim moment … i que els bombers van trigar mes d’un hora per evacuar a la gent de dins….. el acabose !!!! Beneïda dona i els ànims que fa arribar al home que ja esta a punt de esclatar.

Quant ja ha tocat el timbre perquè comenci el concert, passats 5 minuts de l’hora, per fi s’obre la porta un altre cop i ens poden evacuar. Hem estat mes de mitja hora en una “sauna gratuïta” dins del Palau de la Música. No tothom pot presumir d’això. Esperàvem com a desgreuge un abonament gratuït…. jejejejeje… o almenys uns canapès i una copa de cava, però res de res…. malauradament sembla que les arques del Palau no estan per gaires despeses.

Desprès ens assabentem que la gent que estava fent cua per pujar, els van fer entrar en uns ascensors molt mes grans (que no estan a l’abast del public). Des de aquí voldria fer una petició a la Direcció del Palau… perquè d’una per totes posi remei a les vergonyants cues que a cada concert ens veiem sotmesos, per acabar fincant-nos en un dels dos ascensors raquítics. Precisament la gent que ens agrada la musica clàssica tenim una mitjana d’edat bastant elevada i no tothom es pot plantejar de pujar tres pisos d’alçada a peu per l’escala.

Encara amb el nervis a flor de pell, entrem a la Sala i comença el concert de la GEWANDHAUSORCHESTER LEIPZIG dirigida per el seu titula Ricardo Chailly.

Felix Meldelssohn assumí el 1835 la direcció d’aquesta orquestra, la més antiga d’Alemanya. Des d’aleshores, la cultura sonora i la personalitat de l’orquestra s’han mantingut intactes durant més d’un segle i mig a través d’una il·lustre relació de mestres fins al actual director italià.

DMITRI XOSTAKÓVITX (Sant Petersburg 25/09/1906- 9/08/1975).

Aquest compositor es va adherir al romanticisme musical en la linea de Mahler, però inicialment va viure un període avantguardista amb certes incursions en el terreny de la atonalitat …. la seva música sol contenir contrastes aguts i elements grotescs.

CONCERT per a VIOLI i ORQUESTRA, numero 1 en La menor, op. 99 (**+)

En aquest cas el solista es pot dir que es protagonista quasi absolut del concert, ja que l’orquestra intervé casi exclusivament per dialogar amb ell i casi sempre en un segon terme. Música difícil, almenys per mi.. i això que com acostumo a fer, unes hores abans del concert l’havia escoltat per SPOTIFY en un altre versió. El primer moviment força trist, a un volum molt baix on el violí costava d’arribar als que estàvem asseguts a la “Gloria del Palau”. El segon moviment te en canvi moments espectaculars on dialoguen el violí amb la orquestra. El tercer moviment una mica massa repetitiu i monòton, amb algun moment realment maco. El quart moviment conforma el seu 75% del temps amb un solo de violi en el que la orquestra emmudeix i finalitza amb certa espectacularitat.

El solista, el grec LEONIDAS KAVAKOS toca amb el Kavakos toca el Stradivarius “Abergavenny”  de l’any 1724, i per els aplaudiments que va rebre entenc que va ser una interpretació extraordinària. Va començar a tocar el violi als cinc anys i està considerat un virtuosiste des de la seva adolescència. Aquesta peça no es el meu tipus de música, però reconec que l’esforç del solista es gairebé titànic i que pocs intèrprets aconsegueixen aquest resultat. La meva valoració es de (**+).

– JOHANNES BRAHMS (Hamburg 7/05/1833- Viena 3/04/1897)

– SIMFONIA  núm 3 en Fa major, op. 90 (***+)

Aquí si, la orquestra va sonar amb tota la seva magnitud i va demostrar el que realment és …. una de las millors d’Europa. La magnífica simfonia te una música radicalment diferent a la escoltada a la primera part del concert, molt mes fàcil d’escoltar i amb un tercer moviment realment extraordinari i molt conegut. El quart moviment alegre, brillant i espectacular.                                                         La meva valoració es de (***+)

Us deixo el tercer moviment d’aquest concert interpretat per la mateixa orquestra…

L’èxit de la orquestra i del seu director, va resultar espectacular, aplaudits insistentment durant força minuts ens van regalar un bis que amb casi total seguretat va resultar el millor de la nit, la Obertura Acadèmica de Brahms (****) i tots vam embogir.

Us deixo un vídeo d’una versió d’aquest ultim concert.

Un altre concert memorable d’aquest Palau 100 ….. i aquesta temporada ja en portem uns quants d’aquesta gran qualitat.

——————————————————————————————————-

– Palau de La Musica Catalana  – Preus de 175 € a 25 €

 ( preu pagat 24,75 € – abonament 25% descompte)

——————————————————————————————————-

2 pensaments sobre “– Ascensor CAPUT i Concert PALAU 100 (12/13) – GEWANDHAUS ORCHESTER LEIPZIG (***+) – Palau de la Musica

  1. josep

    Bé, independentment de la música (celebro que us ho passessiu tan bé), crec que el tema “estrella” es l’aventura de l’ascensor. Jo no he pujat mai en ascensor al Palau però pel que expliques ja veig que es més un ascensor de ·barracó” que de “palau”. Fantàstics quedar-se tancat amb una senyora tan “animosa”. Jo no se com hauria reaccionat, però sempre m’han fet pànic els ascensors, els darrers anys ho he superat una mica però després d’això….
    Una abraçada

    M'agrada

    Respon
  2. Miquel Gascon Autor de l'entrada

    Tens raó, el tema “estrella” d’aquesta crònica son els escarransits ascensors a disposició del public al Palau…. i mes ara sabent que existeixen uns altres mes grans d’us privat. No es el primer cop que em trobo tancat en un ascensor amb un munt de gent. Malauradament mai he tingut la sort de…

    …ho seguirem intentant

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.