De nou tenim la sort de viure un altre gran nit d’Òpera al Gran Teatre del Liceu, el divendres 18 de maig de 2012. Aquesta vegada l’Òpera no la coneixíem pas i ens va agradar molt, ADRIANA LECOUVREUR (****) del compositor Francesco Cilèa (Palmi, prop de Reggio Calabria, 23/07 1866 – Varazze, prop de Savona 20/11/1950).
Adriana Lecouvreur és un clar exemple d’òpera verista. El llibret d’Arturo Colautti, basat en l’obra teatral de Eugène Scribe i Ernest Legouvé. Va ser estrenada en el Teatre Líric de Milà, el 6/11/1902. A Catalunya es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 7 de maig de 1903.
L’òpera es basa en la vida de l’actriu francesa Adriana Lecouvreur, que va néixer en una família humil i va esdevenir l’estrella principal del teatre més prestigiós de França, la Comédie Française. Després de la seva mort, la història d’Adriana va inspirar obres teatrals, òperes i pel·lícules. La peça no li és completament fidel a la història, ja que mostra que la mort prematura de Adriana va ser causada per enverinament.
Francesco Cilèa
Arturo Colautti, va resumir el complex drama en un llibret sensat. Però, per culpa que molts detalls van ser tallats, l’òpera va quedar una mica inintel·ligible. Per sort, la música apassionant de Francesco Cilèa compensa qualsevol confusió.
Adriana Lecouvreur era una dona apassionada dins i fora de l’escena. Es va cremar d’amor per Maurici de Saxònia, per qui ho va sacrificar tot, va empenyorar totes les joies i li va lliurar tot el patrimoni per recuperar el tron perdut. Quan Maurici va tornar, després d’una campanya desastrosa, va abandonar l’actriu per la duquessa de Bouillon. Poc després, Adriana va ser trobada morta en circumstàncies més o menys misterioses i, segons la llegenda, emmetzinada per la seva rival.
Foyer Liceu – conferencia Adriana – quarta fila de dreta a esquerra Josep, Gloria i Miquel fotografiats per una “espia”
Foyer Liceu – comentant la jugada encara al.lucinats
Primera anècdota, per dir-ho d’alguna manera, que em va fer sentir vergonya aliena… a la conferencia prèvia que sempre es fa 45 minuts abans de la funció al Foyer, quant ja portàvem ben be 10 minuts de conferencia i ja havien explicat l’argument i començaven a ressaltar els moments operístics mes importants de l’obra, un “senyor” d’uns 60 anys acompanyat de la seva esposa, va fer callar al orador per preguntar-li en veu alta “Un momento por favor… ¿todo su parlamento será exclusivamente en Catalán?”,….. al que l’orador amb una cara d’incrèdul, però immutable li va respondre concisament “SI” i va continuar la seva xerrada. El matrimoni de forma ostensiva es va aixecar tot dient “pues entonces nos vamos”. Sense comentaris…. Esperem que l’Òpera que tampoc era en castellà almenys la gaudissin.
Els protagonistes, que van interpretar els principals papers, el passat divendres van estar els següents:
Adriana Lecouvreur (BARBARA FRITTOLI, soprano)
Maurizio, (ROBERTO ALAGNA, tenor)
Príncep de Bouillon, (GIORGIO GIUSEPPINI, baix)
Princesa de Bouillon (DOLORA ZAJICK, mezzosoprano):
Michonnet (JOAN PONS, baríton)
L’argument es una mica farragós i jo em vaig fer “la pitja un lio”, però tret d’això per nosaltres va estar uns de les nits memorables del Liceu, amb una magnifica soprano italiana BARBARA FRITTOLI que amb la seva extraordinària veu, ens va enamorar des de el primer moment, amb exquisit gust i delicats pianissimos. També extraordinari el tenor ROBERTO ALAGNA, amb una veu bella i lluminosa quasi be a la alçada de la seva companya. La mezzosoprano nord-americana DOLORA ZAJICK amb una potencia de veu que ens va deixar clavats a les butaques. En JOAN PONS, ja està en els seus últims anys de la seva carrera dins del mon de l’Òpera i es nota força, encara que en els últims 2 actes va créixer i ens va agradar força.
En papers ja mes secundaris també ens van agradar força el tenor aragonès FRANCISCO VAS i el baix italià GIORGIO GIUSEPPINI.
Un espectacular muntatge signat per el director d’escena britànic David McVicar, transforma l’escenari del Liceu en la Comédie Française, l’espai on va viure, patir i morir Adriana Lecouvreur. Teatre dins del teatre amb una espectacular escenografia i un luxós vestuari del segle XVIII.
La direcció musical va ser un dels grans protagonistes de la nit, Maurizio Benini, que va fer sonar a l’orquestra del Liceu com poques vegades havia escoltat i que a mes a mes va ajudar i molt als cantants amb la seva flexibilitat. Va haver un moment realment al quart acte, que feia molt de temps que no vivia en el Liceu….i es ni mes ni menys que un extraordinari SILENCI del public que es podia tallar l’aire….brutal !!! Al final del ultim acord de l’Òpera el public a mes a mes va respectar uns segons en absolut silenci, en un altre moment màgic fins que el director va baixar les seves mans….. al.lucino pepinillos !!!
Direcció musical : Maurizio Benini – Direcció d’escena : David McVicar
Escenografia : Charles Edwards – Vestuari : Brigitte Reiffenstuel
Il·luminació : Adam Silverman – Coreografia : Andrew George
Coproducció : Gran Teatre del Liceu / Royal Opera House Covent Garden / Wiener Staatsoper / Opéra de Paris / San Francisco Opera
————————————————————————————————
– Gran Teatre del Liceu 18/05/2012 – Preus de 194€ a 10,5 € per persona
( preu pagat 30 € – abonament)
————————————————————————————————–
Totalment d’acord amb la teva crònica (ja ho vam comentar “in situ”). Sobre la vergonyant i vergonyosa intervenció del “senyor de 60 anys” en la conferència prèvia més val no parlar-ne. Jo al menys, si no entenc res perquè parlen en alemany, xec o basc, el que faig es, o bé no anar-hi o be,un cop hi soc, no fer el ridícul davant tothom. Però aquesta gent ni tenen sentit del ridicul ni han entés res encara, tot i estar a l’alçada que estem de la pel·licula.
Pel que fa a l’òpera, coincidim plenament, una Frittoli sensacional, una Alagna que, sense estar-ho, deu n’hi do. La Zajick i el Pons, en les acaballes però encara donant guerra i la resta molt correctes. Una producció magnífica, de les que et fan sortir molt satisfet del teatre i penses que val la pena l’abonament, ja que aquesta temporada n’hem tingut unes quantes de representacions boníssimes.
Una abraçada
La vergonya aliena compartida, de la actitud del “senyor” que volia la conferencia en la seva llengua,… la varem viure la Glòria, tu i jo asseguts un al costat del altre…. i no ens ho creiem pas. L’actitud del conferenciant va estar mes que encertada…no es va tallar ni un pel i va continuar com si res. Em vaig quedar amb ganes d’aplaudir-li.
Realment l’Òpera que varem veure divendres, va ser espectacular i amb unes veus de primera. Tenim sort, desprès de tot el que ha passat aquesta temporada amb les retallades al Liceu. Esperem que la temporada vinent puguem continuar gaudint de l’Òpera a casa nostre com fins ara.
Una abraçada
em queda molt encara (l’última funció) però vaig gaudir-la a l’assaig general i molt d’acord amb el què dius, encara que la posada en escena la vaig trobar una mica dejà vú..sort dels colors de vestuaris i atrezzo tan ben harmonitzats!
PS: t’envio un cargolet grec:
Fa molt de temps que no coincidim Kalamar i ves per on vas estar a punt de “tacar-me” amb la teva preciosa tinta, en la abraçada que ens hauríem fet a l’assaig general de Adriana Lecouvreur, ja que vaig ser convidat però malauradament ja teníem l’agenda farcida. Llàstima !!!
A mi l’escenografia em va agradar molt, però sobretot el vestuari.
Moltes però que moltes gracies per el regalet “cargoler”; sortirà a la propera crònica de “Mequinensa”. Una forta abraçada.
Enhorabona per al vostre web.me la recomenat la meva filla, nosaltres varem anar el 23 i varem gaudir moltissim,no haveim vist Adriana Lecouvreur, cap interferencia fora de lloc , jo penso que ni ho hem de comentar, es que es molt aburrit.
Maria Ortiz
Benvinguda Maria a Voltar i Voltar.
Sempre ens fa molta il.lusió rebre comentaris de gent que descobreix el nostre Bloc.. i mes si son positius com el teu. A vegades creiem que escrivim per nosaltres mateixos perquè poca gent deixa la seva petjada escrita. Dona-li un petó molt fort a la teva filla de la nostra part.
Realment la incomprensió cap a la nostra cultura i la nostra llengua comença a ser un tema avorrit, però cal fer-ho saber.
Espero que ens visites de tan en quant. Una abraçada
mais cómo é possivel ainda discusões de este tipo num mundo globalizado em que vivemos…..vergonha para esse sr…..nossa. morei 20 anos em catalunya (barcelona) é adoro essa terra….uma abraçada washington ferreira. Nunca vou esquecer a grande Adriana de Montserrat Caballe.
Bem-vindo ao “i Voltar Voltar”
Primeiro de tudo agradeço o seu comentário mais de um e escrita pessoa do Brasil e ele conhece e viveu em Barcelona e também diz que ama a nossa cultura.
A Adriana de Montserrat Caballe não lembrar, mas ela tem sido “grande” soprano catalã que devem muito.
No Gran Teatre del Liceu, as óperas são legendados em telas em cada lugar que você pode escolher Catallà língua, castelhano ou Inglês. Como você sabe bem aqui estamos abertos a todas as culturas e muito mais no mundo que vivemos é cada vez mais globalizado.
O que é triste é que em nossa própria casa, ter atitudes como este casamento, que está indignado que falam catalão na Catalunha.
Sabemos que o Brasil, mas realmente queria ir em uma de nossas viagens … a única coisa que sabemos são as Cataratas do Iguaçu a partir de Brasil e Argentina.
Eu gostaria de conhecer alguns dos trabalhos que você pintar.
Um abraço
————————————————————————————
Benvingut a “Voltar i Voltar”
Primer de tot vull agrair el teu comentari i més d’una persona que escriu des de Brasil i que coneix i ha viscut a Barcelona i que a més afirma que estima la nostra cultura.
La Adriana de Montserrat Caballé no la recordo, però ella ha estat la “gran” soprano catalana a la qual devem molt.
Al Gran Teatre del Liceu, les òperes es subtitulen en pantalles que en cada butaca es pot triar l’idioma Catallà, Castellà o Anglès. Com tu saps bé aquí estem oberts a totes les cultures i mes al món que vivim que cada vegada és més globalitzat.
El que és trist és que a casa nostra, hagi actituds com el d’aquest matrimoni, que s’indigna que a Catalunya es parli català.
No coneixem Brasil, però tenim moltes ganes d’anar en un dels nostres viatges … l’únic que coneixem són les cataractes d’Iguazú des de Brasil i Argentina.
M’agradaria conèixer algunes de les obres que pintes.
una abraçada
Com que no la recordes? La vam veure plegats en una llotja del Liceu. Va ser el meu primer Liceu, potser per això ho recordo, tot i que ham passat 40 anys!! La Caballé esplèndida, però de l’argument tampoc em vaig enterar.
Una abraçada wapos!
Montse
Recordo molt aquella època…. com vols que no la recordi ? Érem joves i teníem molts somnis i moltes expectatives per davant.
També recordo aquelles nits del Liceu a la llotja de l’empresa (aleshores Vitalicio), i que algun cop m’havies acompanyat (amb les millors gales). També recordo haver vist a la Caballé en aquella època quant era una deessa de l’Òpera i tothom la veneràvem.
Però com tu dius han passat 40 anys i no recordo en quines operes l’havia vist cantar. Si va ser el teu primer Liceu i sobretot perquè va ser amb la meva companya…jejejeje….no m’estranya pas que recordis que era ADRIANA LECOUVREUR…… quins temps !!!
Els arguments en aquella època que no havia subtitulació era una mica “xungo” assabentar-se … únicament tenies quatre ratlles del programa de ma amb un resum molt resumit de l’argument.
Es increïble poder tornar a retrobar la nostra amistat, desprès de molts i molts anys, gracies en bona part al Bloc Voltaire.
I tant! Tot un plaer per la meva part!! Encara que se´m fa la boca aigua amb el ritme d’agenda cultural que porteu. És una sort que ho compartiu amb tots nosaltres.
D’això…. d’on treieu tanta energia?
Una abraçada ben forta!
Montse
La energia crec que ens ve justament de les hores que passem tancats a la nostre feina, desitgem sortir i fer coses i omplir-nos l’anima de tot allò que ens agrada …. qui sap si quan ens jubilem i disposem de mes temps lliure s’ens passarà aquesta necessitat de voltar i voltar.
Ara es tracta de viure intensament el “nostre” temps de lleure.
Una abraçada.