Avui 15 de maig de 2012, fa un any que va esclatar una “petita” REVOLUCIÓ al estat espanyol i també a casa nostre, concentrada sobretot a la Plaça Catalunya de Barcelona. LA REVOLUCIÓ DELS INDIGNATS.
Vaig recolzar des de el primer moment aquesta reacció, sobretot de la gent jove, que jo erròniament creia adormida i em van demostrar que no era aixi….. van saber reaccionar davant d’un munt d’injustícies i es van organitzar com van poder i millor sabien.
Indignats 12:05:2012
Malauradament van ser reprimits injustament de males maneres, com si es tractes d’una dictadura tercermundista, per un govern que no tenia encara clar aleshores com es tenia que tractar un tema tan “espinós” que afectava directament al poble, sense adonar-se que precisament “ells” deurien haver estat els seus representants. Ara sembla que tenen una mica mes d’experiència i s’han adonat que no es pot reaccionar contra un col·lectiu del poble que te moltes raons per estar INDIGNATS… i han pactat almenys a Catalunya respectar la seva llibertat d’expressió, almenys durant aquest cap de setmana llarg, en el que es celebra l’aniversari d’aquell moment històric.
De totes maneres, ells… els que tenen el poder i manen sobre els antiavalots, saben que aquest moviment està força “desinflat” i ja no te la mateixa força e il.lusió per canviar les coses, com ara fa un any.
La realitat que vivim avui en dia, ha fet encara mes crues les injustícies que en aquell moment…. i malauradament ningú sap del cert com acabarà tot plegat amb aquesta crisi que ens han muntat el mon finances. Els INDIGNATS entre els que m’incloc, ja no sabem com reaccionar davant de les males noticies que ens arriben a diari per els mitjans de comunicació.
INDIGNATS 12/05/2012
Els INDIGNATS tenim moltes raons per emprenyar-nos, per posar en qüestió la classe política, per veure les injustícies flagrants del poder econòmic i financer, raons per denunciar que el capitalisme de “bombolla” dóna mostres de col.lapse. Aquella protesta d’ara fa un any, era PACIFICA i DEMOCRÀTICA i a mes a mes posava en evidencia la falsa comunicació dels dirigents amb la ciutadania.
Vist aquest moviment des de el moment actual es veu clarament per on va “fallar”….. falta d’articulació interna e incapacitat de concretar propostes per començar a canviar l’ordre establert. Es va quedar tot, tan sols en un MOVIMENT que a molts de nosaltres ens queia simpàtic, però que a la fi ha resultat ineficaç al no concretar-se en una opció política amb una estructura definida i uns objectius concrets.
Així i tot, continuaré recolzant qualsevol MOVIMENT pacific que intenti amb il.lusió canviar les coses per tal d’aconseguir una societat mes JUSTA.
Endavant INDIGNATS !!!
I quin comentari es pot deixar… aixó va a la velocitat del llamp…
La veritat es que la velocitat en les que veiem com s’aboquen les males noticies econòmiques a sobre nostre… sembla quasi be un tsunami que comença a fer terror.
Ara em d’aprofitar el moment per la independencia, despres caldrà dir que som rojos separatistas perque el sistema capitaliste ja es veu que s’atasca. i caldrà posar en marxa als indignats pero en majuscules
Flavià, benvingut a “voltar i voltar” i sobretot per deixar el teu primer comentari.
Estem absolutament d’acord amb tu… Estem vivint un moment històric que molts dels nostres avantpassats, els hauria agradat viure… La sensació il·lusionada de tot un poble de tenir a tocar la nostra independència com a nació, amb un estat propi i sobirà. És el primer pas i evidentment entre tots haurem de construir un estat mes just i mes solidari amb les classes mes desfavorides.
Quant vaig escriure aquest apunt al maig del 2012, ningú somiava que estaríem tan a prop d’aconseguir-ho.
Gracies de nou pel teu comentari; esperem no sigui pas l’ultim. Una abraçada.