– Teatre – L’OMBRA AL MEU COSTAT (****) – Teatre Nacional de Catalunya

Com ja sabeu el divendres 11 de maig 2012, sortim corrents de la plaça Margarita Xirgu sense poder acabar de veure per pocs minuts un espectacle de NEO 2012, en direcció al Teatre Nacional de Catalunya… i es que tenim entrades des de fa molts mesos per veure L’OMBRA AL MEU COSTAT, l’ultima proposta  T6 d’aquesta temporada, de la autora i directora Marilia Samper.

Així com el pas d’un huracà deixa una ciutat totalment devastada, quan una tragèdia cau sobre una família, només destrueix una sola llar.

L’Alba mai va tornar de l’institut. Només en van quedar una sabata, restes de sang en els camps que voregen la carretera. L’espai que l’adolescent va deixar a casa seva ara només l’ocupa el buit. Ja no hi ha família en aquella casa, tan sols dos individus que tenen en comú un mateix dolor que, en comptes de mantenir-los units, els separa. La mare emprendrà una lluita inesgotable per esbrinar què ha passat amb la seva filla. I, com passa en els contes, el camí per arribar fins al final passa pel cor del bosc, un lloc on allò terrible i allò fantàstic sempre es fonen perquè, en sortir-ne, puguem descobrir la cara i la creu que hi ha en cadascú de nosaltres.

L’encàrrec que se li va fer a Marilia Samper des de el T6 del TNC, la va angoixar una mica perquè mai havia treballat des de zero i amb un plaç d’entrega definit i massa proper; com sempre en les T6, la autora va començar a escriure l’obra quan ja tenia els actors definits, ja que son gairebé sempre els mateixos, es a dir la companya T6 i alguna incorporació temporal mes. El que ha aconseguit aquesta dona es quasi be un miracle teatraire, una obra coral amb la que tots els actors tenen un pes important al argument, però sobretot amb un argument ben construït que capta L’atenció del espectador als 5 minuts de la representació i no el deixa fins al final.

Es pot dir que construeix un drama angoixant i molt dolorós i que fa arribar aquest horror dels pares de l’Alba a les butaques directament, trencant la tercera pared d’una manera intel·ligent perquè transforma el drama en un thriller on el que el espectador vol descobrir es que va passar realment i sobretot QUI va cometre l’acte delictiu. Però Marilia Samper li torna a donar un altre vegada la volta i de un drama que ha passat a un thriller angoixant, el transforma un altre cop en un estudi gairebé científic de cada una de les personalitats dels protagonistes i de les seves reaccions davant d’un esdeveniment d’aquestes característiques….. “s’en pot dir vida del que et queda després d’una cosa així ?” es una frase que diu la mare en un moment de la representació.

Quatre histories que en realitat es la mateixa, però que l’autora sap tractar-les com si fossin diferents  …com si no tinguessin res a veure l’una amb l’altra :

1 -la de la família que perd la filla (interpretada per CRISTINA PLAZAS, ÀLEX CASANOVAS i ANNA MOLINER).

2 – la relació tirànica d’un pare amb el seu fill, d’un altre família desestructurada per la desaparició de la mare. (DAVID VERT i ÒSCAR CASTELLVÍ)

3 – la relació d’amor infinit i plena d’optimisme d’una parella de vellets (ÀNGELS POCH i ORIOL GENÍS).

4 – la relació entre la mare i L’estrany que viu al bosc (ALBERT PRAT).

Tinc que confessar que personalment Alex Casanovas, no es un actor que m’entusiasmi gaire, però aquest cop tinc que rectificar ja que esta veritablement crescut en el seu paper i l’ha sabut aprofitar molt be.

Però el que segons el meu punt de vista obté el primer premi amb una interpretació de les que difícilment ens oblidarem es CRISTINA PLAZAS; un regal de paper que Marilia li ha ofert i que Cristina ha sabut treure-li tot i mes. Increïble Cristina !!!

La resta d’actors amb un molt bon nivell, i no ho dic per dir-ho, sinó perquè penso que aquesta vegada,TOTS estan per sucar-hi pa. Anna Moliner plena de vitalitat en l’únic personatge que a escena no “pateix”…. David Vert interpretant magníficament el paper de pare dur i tirànic…. Oscar Castellví en el nano que amb la seva timidesa ben calculada ens fa sospitar alguna cosa, Albert Prat, l’estrany en un dificil paper de persona desestructurada i fora del mon que interpreta extraordinàriament i els vellets, Ángels Poch i Oriol Genís, que ens els portaríem embolicats a casa al acabar la representació.

En la trobada posterior amb els actors i a la que varem evidentment assistir (per això varem escollir la data), a mes de la felicitació unànime de tots els espectadors presents, un espectador dirigint-se a tot l’equip els hi va dir que en alguna escena, segurament la dels bosc on es troben la mare i l’estrany no es sentia ni la respiració dels espectadors..l’unic que s’escoltava era el SILENCI MES ABSOLUT, cap estossec, cap murmuri, cap soroll de cadires….ni tan sols la respiració; es difícil d’aconseguir d’aquesta manera l’atenció del public en una sala i aquí s’ha aconseguit. Vaig pensar exactament el mateix en aquell moment… una estona màgica que fa anys que no la he viscuda amb tanta intensitat ni en el Teatre, ni en el Auditori, el Palau i molt menys en el Liceu.

Una obra dura i angoixant, en la que creus que no podràs resistir tan dolor…. però Marilia en un altre cop d’efecte ens intercala escenes dels vellets per tal de obrir l’aixeta de l’olla a pressió per que els espectadors puguin respirar i lliurar-se de tant dolor.

Tot esta pensat i mil·limetrat en aquesta RECOMANABLE obra de Teatre. No us la perdeu. Estarà a la Sala Tallers del TNC fins al 27 de maig.

Però veritablement qui es mereix totes les nostre felicitacions es la MARILIA SAMPER, per haver escrit un text contemporani tant ben pensat, tan ben estructurat, en la que es diuen moltes coses, a banda del argument principal i que caldria analitzar en una crònica molt mes llarga i mes acuradament.

Marilia Samper

Les seves peces més destacades són 405 (accèssit del Premio Miguel Romero Esteo i del Premio Nacional Marqués de Bradomín, 2001), Menú del día (Accèssit del Premio Nacional Marqués de Bradomín, 2002), Un verdadero cowboy (Premi Ciutat de València de teatre en castellà 2006 i Premi Carlos Carvalho de dramatúrgia de Porto Alegre, Brasil) i Pleasure and Pain (F3dra) (Sala Beckett, 2011).

Autora i Direcció: Marilia Samper

Traducció del castellà: Marc Artigau – Escenografia: Enric Planas – Vestuari : Gimena González – Il·luminació: Elisenda Rodríguez – Composició musical i so: Pablo Miranda

Amb: Àlex Casanovas, Òscar Castellví, Oriol Genís, Anna Moliner, Cristina Plazas, Àngels Poch, Albert Prat i David Vert

————————————————————————————————

– Teatre Nacional de Catalunya  – Preu 20 €  – ( preu pagat 18,50 € – Abonament )

————————————————————————————————-

4 pensaments sobre “– Teatre – L’OMBRA AL MEU COSTAT (****) – Teatre Nacional de Catalunya

    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Moltes però que moltes gracies Eduard, …. no t’imagines pas amb la il·lusió que hem rebut de les teves mans aquest premi honorific. Ens dona ànims en continuar actualitzant “Voltar i Voltar” quasi diàriament amb el que ens apassiona. Ara ens toca a nosaltres fer la tria. Una abraçada i molts VIATGES!!!

      M'agrada

      Respon
  1. Imma C.

    Hem anat al revés: he vist MEQUINENSA i m´ha encantat, no sé si és perquè sóc lectora de l´obra de Jesús Moncada. Quin tip de riure!
    També he vist Soap, però no en vull dir res.

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Benvinguda Imma C. a VOLTAR I VOLTAR. Ens deixés una mica preocupats amb lés tevés (no) paraulés sobre SOAP THE SHOW. Sabém que no és bén bé teatre i s’apropa més a Circ. No la tenien pas a la nostre llista, però la nostra filla ens ha animat a veure-la. Ja et direm el que ens sembla.

      Réspecte a Mequinensa tenim forcés éspectativés. Graciés per comentar a casa nostra, ara ja teva.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.