– Teatre – NEO 2012 (b) – Noves Escenes Obertes – GREENWICH ART SHOW (**) – MAQUINOFÒBIAPIANOLERA(*****) – INSOMNI (****)

Continuem amb el Festival de Teatre o de “Noves Escenes Obertes” NEO 2012, i el dijous    fem el triplet. Desprès de la jornada laboral a les 7 de la tarda estàvem a la Plaça Margarita Xirgu, per tal de veure 3 propostes d’aquest Festival, una darrera de l’altre i sortíem passades les 12 de la nit cap a casa.

Dijous 10/05/2012 – GREENWICH ART SHOW  (**) – (Macarena Recuerda Shepherd) – Institut del Teatre – Teatre Estudi 

És el retrat d’un fotògraf, una dona i una ciutat explicada a través de les fotografies que el nostre protagonista va fer entre els anys 1942 i 1945.

Aquesta peça pretén ser un biopic del fotògraf i una de les dones que casualment posa en diverses de les seves fotografies, suposadament documentals. Aquesta casualitat va desencadenar la possibilitat que el fotògraf de premsa, conegut com un dels pares de la fotografia sincera, fingís retratar la veritat dels carrers, fent-se anomenar a si mateix fotoperiodista quan en realitat són escenificacions amb actors més pròpies de la foto d’autor.

Un treball ben pensat i realitzat a base de maquetes, vídeo en directe i interpretació de la seva creadora Macarena Recuerda; llastima que el dia de l’estrena absoluta la tècnica no els va anar de cara i varen tenir forces errades, que va provocar fins i tot que al final Macarena es tingues que disculpar, tot i que va dir que mai surt a escena en els aplaudiments.

Macarena Recuerda

Nosaltres la recordàvem i en aquell moment no sabíem d’on, fins que a posteriori varem descobrir que l’any passat a RADICALS, va intervindre a “FINGIR” en la part de vídeo i creació. Aquella producció ens va agradar molt mes que aquesta nova proposta, que no va satisfer-nos; segurament te molt a veure el tema escollit, basat en una serie de fotografies que el fotògraf volia fer passar coma a “naturals”, agafades improvisadament de la vida del carrer, quan en realitat eren muntatges mil·limetrats. En cap moment ens va “atrapar” el tema escollit, encara que reconeixem que es un treball força elaborat.

Una performance de Macarena Recuerda Shepherd
Amb la col·laboració especial: Gorka Bilbao.

Participen en el projecte: Bernardo Cubría, Gerardo Rodriguez, Elizabeth Romanski, Manu Morales, Mariluz Vidal, Pau Aguilar Amorós, Jaime Puerta i Ulku Tekten

Estrena absoluta | Coproducció de MiCarteraPatrocina, Festival NEO, Festival TNT (CAET) i Antic Teatre.

———————————————————————————————–

– Festival NEO – Preu per representació 10 € per persona ( preu pagat 10 €) – Institut del Teatre – Teatre Estudi

————————————————————————————————

——————————————————————————————————–

Dijous 10/05/2012 – MAQUINOFÒBIAPIANOLERA (*****) – (Carles Santos i CaboSanRoque)  – Mercat de les Flors – Sala MAC 

Durant la Setmana Santa de 2010, Carles Santos i CaboSanRoque coincideixen a la processó del silenci a Múrcia, i aquí és, enmig del silenci, on es comença a maquinar Maquinofòbia pianolera.


Maquinofòbia pianolera és un concert per a piano i orquestra mecànica compost i interpretat per Carles Santos i CaboSanRoque. L’entramat musical propi d’un concert per a piano i orquestra es desenvolupa aquí a través del joc de flirteig i confrontació entre l’home i la màquina, el pianista i l’orquestra mecànica, la força rítmica natural que brolla d’en Carles Santos i la velocitat i la precisió d’una orquestra mecànica informatitzada; però també a partir del diàleg i la contraposició de dues màquines (una de tan antiga com el piano i un multiinstrument mecànic de creació recent i controlat per ordinador) amb característiques tímbriques molt diferents, ja que l’Orquestra Mecànica de la França Xica té secció de vents, percussió i corda però també altres seccions que no es troben en una orquestra simfònica convencional, com ara la secció d’aigua i fluids o bé la secció de mecanismes.

El sistema de composició també ha fet entrar en joc aquestes dinàmiques, que van del diàleg a la confrontació entre Carles Santos i CaboSanRoque: Carles Santos ha anat construint l’estructura general del concert al voltant del piano i després CaboSanRoque ha compost totes les parts de l’orquestra mecànica, de manera que el resultat és la superposició de dos mons compositius que vénen de llocs ben diferents i que han jugat a trobar-se i entendre’s: el món de la música contemporània que beu de tota la tradició clàssica i el món de l’experimentació que ve del rock and roll.

Aquest concert teatrero d’en CARLES SANTOS recolzat per la maquina dissenyada per CABOSANROQUE es veritablement un espectacle espatarrant, digne de veure i viure almenys un cop a la vida, agradi o no la composició creada per aquest matrimoni musical.

La sincronia entre Carles Santos i “la maquina” d’on fan sortir els sons mes increïbles, es absolutament BRUTAL. En Carles es desfona per la seva entrega total amb la seva interpretació pianística i “gutural”; quasi un hora de composició amb una entrega absoluta…en el que fan brollar des de els sons mes atonals i estridents difícilment suportables per l’oïde humà …. a la melodia mes exquisida i plena de sensibilitat.

Els 3 membres de CaboSanRoque manipulen mitjançant un ordinador la espectacular i enorme màquina, per ella mateixa tot un espectacle, ja que els espectadors poden veure tots els mecanismes que integren la maquina i com es mouen per fer brollar els sons, acompanyades de llums de colors que indiquen els instruments que sonen en cada moment…acordions, timbals, xilofons, instruments de vent, de percussió, sirenes, líquids en tubs i ampolles de laboratori bellugats per vent forçat… i multitud de objectes de la nostra vida quotidiana com ara paelles “valencianes” que sonen també i creen sons nous e impactants.

A mes de tot això CaboSanRoque utilitza guitarres elèctriques i instruments de vent i també les seves veus s’acoblen a la de Carles.

Espectacular, electritzant, brutal, increïble, angoixant, sorollós en excés, sensible, meravellós…. son algunes de les paraules que em venen ara al cap al intentar recordar l’espectacle teatraire musical, que varem poder viure des de la fila 1 molt a la bora de les mans, colzes, braços, cap i tot el cos d’en Carlos Santos, perquè va interpretar al piano amb quasi totes les parts dels seu cos.

Em vaig passar mig concert amb la boca oberta, embadalit del que estava escoltant i veient. IRREPETIBLE !!!

Direcció musical: Carles Santos
Composició per a piano: Carles Santos
Text: Carles Santos
Composició i arranjaments per a l’Orquestra Mecànica: CaboSanRoque (Roger Aixut, Pepe Seguí i Laia Torrents)
Construcció de l’Orquestra Mecànica: CaboSanRoque
Disseny de so: Guiu Llusà i CaboSanRoque
Disseny d’il∙luminació: Sam Lee, Aleix Ramisa i CaboSanRoque

Una producció de CaboSanRoque, Carles Santos i MOM/El Vivero.

———————————————————————————————–

– Festival NEO – Preu per representació 10 € per persona ( preu pagat 8 € – TresC) – Mercat de les Flors – Sala MAC

————————————————————————————————

Dijous 10/05/2012 – INSOMNI (****) – (Playground)  – Institut del Teatre – Plató

Retrat d’un ésser que es resisteix a concebre la calma. En un estat de vigília constant, observa la vida que l’envolta amb una sensació d’al·lucinació, potser gràcies a la beguda, gràcies a la son, gràcies a la gana. I en tot això, cerca la manera de sobreviure.

Insomni és un espectacle de teatre d’objectes que aprofundeix en l’expressivitat poètica dels objectes quotidians per crear una dramatúrgia visual mitjançant la manipulació d’objectes i una instal·lació plàstica i sonora. Els objectes triats per manipular són objectes-esquelet: només en queda la silueta, estan completament destruïts. I amb ells, un personatge que comparteix aquest estat d’alerta.
La mirada en les coses del nostre dia a dia. Una mirada que pot ser atenta o borrosa, menyspreativa o veloç. I la repetició d’aquesta mirada. A l’atmosfera. En allò que ens envolta. I en allò en què acabem creient.

Hi estat amb la temptació de qualificar aquest espectacle amb la màxima puntuació de 5 estrelles, ja que em va meravellar, però li rebaixo tan sols 1 estrella, perquè al començament de la proposta la vaig trobar excessivament lenta i repetitiva.

Al inici un home d’esquenes assegut davant d’una taula, “menja” d’un plat metàl·lic el que sembla una sopa i a vegades també beu vi directament de la mateixa ampolla. Tot això ho veiem a traves d’una petita càmera de vídeo que porta amagada a la ma dreta i projectat a una pantalla. Els espectadors asseguts en semicercle en grades i totalment a les fosques molt aprop del únic interpret.

Als 10 minuts el punt de vista dels espectadors canvia totalment i s’apropa l’acció al màxim…es a les hores quan l’espectacle agafa embranzida i es torna absolutament meravellós i màgic.

Il·luminació, sobretot, es importantíssima en aquest espectacle i val a dir que sense la seva mil·limetrada perfecció l’espectacle perdria molt del seu encant…. els ulls dels espectadors en la foscor mes absoluta es dirigida en tot moment on l’il·luminador vol remarcar qualsevol cosa de l’acció. També el só perfecte ajuda i molt a embolcallar tot plegat i aconsegueix que el espectacle arribi a la seva perfecció i bellesa.

Això que l’únic interpret ni s’aixeca de la cadira, ni tan sols diu una sola paraula en tota la representació, que dura quasi be un hora. Sense paraules, si…. però una extraordinària interpretació amb mirades penetrants, gestos facials… deixa als espectadors sense respiració literalment bocabadats…. a vegades sense entendre res d’aquest “SOMNI” però atret de forma màgica , sense parpellejar ni tan sols i amb un silenci que poques vegades he “sentit” en un espectacle, per no trencar aquesta estona absolutament màgica.

Una de les millors propostes que hem vist aquesta temporada i es curiós que tan sols amb un protagonista, Xavier Bobés i gairebé sense recursos. Per no oblidar.

Felicitats Xavier !!! … intentarem no perdre’ns cap de les teves propostes a partir d’ara.

Direcció, dramatúrgia i interpretació: Xavier Bobés

Espai sonor: Pablo Rega
Escenografia: Pep Aymerich
Assessorament en la direcció: Eric de Sarria
Construcció d’efectes i assessorament tècnic: Julià Carboneras (Patchworks)
Il·luminació: Oriol Blanch

Una coproducció de Temporada Alta 2011, Teatre Principal d’Olot “Artista Convidat”, PLAYGROUND

———————————————————————————————–

– Festival NEO – Preu per representació 10 € per persona ( preu pagat 10 €) – Institut del Teatre – Plató

————————————————————————————————



4 pensaments sobre “– Teatre – NEO 2012 (b) – Noves Escenes Obertes – GREENWICH ART SHOW (**) – MAQUINOFÒBIAPIANOLERA(*****) – INSOMNI (****)

  1. Retroenllaç: – Teatre – PATETISME IL.LUSTRAT (🐌🐌🐌🐌 ) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Tallers – 20/11/2015 | Voltar i Voltar

  2. Retroenllaç: – Dansa – IMPULSO – Rocío Molina & Cabosanroque – Mercat de les Flors (🐌🐌🐌 + 🐚) – 04/01/2016 | Voltar i Voltar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.