– Teatre – NEO 2012 (a) – Noves Escenes Obertes

Aquesta setmana tenim un repte important de Teatre, i es que volem assistir a les màximes obres que ens permeti el nostre temps lliure, dins del Festival de creació i innovació escèniques i nous mitjans NEO 2012, que es celebra a 4 espais teatrals de Barcelona del 9 al 13 de maig 2012. Tres dels espais estan a la Plaça Margarita Xirgu (teatre Lliure de Montjuïc – Mercat de les Flors – Institut del Teatre) i el quart al barri de la Ribera a La Seca Espai Brossa.

El Festival NEO en realitat reneix com a hereu del cicle RADICALS LLIURE i ens porta una quinzena de propostes. Quan Alex Rigola va deixar la direcció del Teatre Lliure, ja us vaig avisar que aquell esplèndid cicle de Teatre RADICALS tenia les hores comptades… i per desgracia això s’ha fet realitat. Aquell cicle durant 5 anys va aglutinar a Barcelona gran part de les propostes menys convencionals. Ara recull aquella herència aquest “nou” festival dirigit per Jordi Fondevila, que vol ser un aparador de les noves creacions d’Autor.

Dimecres 9/05/2012 – KATASTROPHE (***) – (Agrupación Señor Serrano) – La Seca Espai Brossa

Quatre performers, onze maquetes i centenars d’ossets de goma conformen el món on es desenvolupa Katastrophe: una faula idiota sobre la civilització humana centrada en les catàstrofes. En aquest marc, els ossets patiran terratrèmols, marees negres, guerres i exterminis. Tot això realitzat en viu a través d’experiments químics i accions subversives. Emmarcant l’espai, tres grans pantalles submergeixen l’espectador en aquest món pop de caos, joc i destrucció.

Katastrophe planteja si hi ha alguna diferència entre una catàstrofe natural, una catàstrofe “natural” provocada per l’home i una catàstrofe humana. O dit d’una altra manera, si les morts provocades per un tsunami són equiparables a les causades per una fuita radioactiva o a les produïdes per una bomba atòmica. És el mateix Pompeia que Txernòbil? És el mateix Auschwitz que Pompeia? La indiferència cap als homes de l’acció de la natura justifica o explica la indiferència cap als homes de l’acció d’altres homes?

Katastrophe es nodreix del llenguatge escènic que defineix l’Agrupación Señor Serrano: performance, dansa, teatre físic, vídeo en escena i tecnologia interactiva.

Ens portem una sorpresa, perquè abans d’entrar veiem en ALEX RIGOLA saludant a HERMANN BONNIN, director de “La Seca – espai Brossa”. Ens agrada que a l’inauguració de NEO 2012 precisament ALEX RIGOLA faci acte de presencia, com si volgués recolzar d’aquesta manera, la nova proposta. Es curiós que l’actual director del Lliure Lluís Pasqual no sigui present… per nosaltres una clara mostra de que s’ha carregat RADICALS i que tampoc recolza de debò NEO 2012.

L’espectacle KATASTROPHE ens agrada força, ja que es un espectacle que combina el vídeo en directe i la manipulació d’objectes, tot donant un missatge claríssim de les diferents tipus de catàstrofes, les naturals que provoca la mateixa naturalesa i on l’home poc pot fer, las que provoca l’home amb la seva inconsciència al construir les ciutats en llocs perillosos i sobretot les guerres cruels entre els propis homes per defensar la seva nació, la seva religió o la seva cultura.

Idea original: Àlex Serrano i Pau Palacios

Creadors/performers: Diego Anido, Martí Sánchez-Fibla, Àlex Serrano i Pau Palacios (substituït per Jofre Carabén)
Producció / ajudant de direcció: Barbara Bloin
Aplicació interactiva de vídeo: Martí Sánchez-Fibla
Realització de vídeo: Josep Maria Marimon

Una coproducció de Agrupación Señor Serrano i el Festival Hybrides de Montpelier.