Un llibre que m’ha fet recordar moltes coses de la meva època d’escola,

de la època en que em feien formar en el pati ordenades per alçades i escoltar seriosament l’himne nacional abans d’entrar a classe,

de la època en que teníem confessions obligatòries cada dimecres i missa també obligatòria cada divendres,

de la època en que em castigaven treien-me al pati tan de dia com de nit (negres tardes d’hivern),  amb fred o calor, amb pluja o sense,

de la època en que el cop de creu al cap era habitual per part d’una monja de tercer que es deia Sor Manuela ,

dels quadros d’honor i las medallas,

de las capelletes de la Verge que havíem de portar a casa amb anim recaptador,

de la Setmana Santa sense tele,

del Domund,…… de la época en que tot era en castellà,

també era la època en que vivia rodejada de nenes d’uniforme i en que las úniques figures masculines a la meva vida eren el meu pare i el “Padre Bernardino” ….. 

Aquest llibre és una crònica de la vida escolar en l’Espanya franquista. Situat en una ciutat andalusa que no es nomena, el relat ens explica la vida escolar de Pablo Campos, un nen que acudeix al col·legi amb cinc anys, en 1956, i ho abandona amb disset en el mític 1968.
El tema de fons és el descobriment de la vida, en el qual el protagonista parteix d’una radical innocència davant el desconeixement de les coses, fins que, a poc a poc, es va distanciant de les idees que intenten inculcar-li en el col·legi per elaborar una forma de pensament pròpia. L’amistat, el respecte dels companys, la trobada amb els valors essencials, l’amor a la vida i el sentit de la mort apareixen com a temes de descobriment i conquesta des de la perspectiva d’un nen que, en enfrontar-los, va deixant de ser-ho.

Un d’aquests nois es el Miquel

i una d’aquestes noies es la Imma

Hi han tres conceptes bàsics desenvolupats en el llibre, d’una banda la del càstig físic com a solució i correcció d’errors i com a sentiment d’autoritat i poder del mestre. El nen rep les agresions per part del mestre cada cop que aquest ho considera oportu, res a veure amb la existencia o no de motius que portin al càstig. El càstig sempre esta justificat i cada mestre te els seus parametres i la seva forma particular d’infringir i mesurar el càstig.

En segon lloc el llibre incideix en la memorització com a sistema d’ensenyament, el nen ha de memoritzar tot el text amb punts i comes, no cal que entengui el que memoritza i sobretot no cal que pensi en el que està aprenent. Moltes classes son en silenci, el nen estudia i el mestre es dedica a vigilar, cap comentari, cap explicació.

José Manuel Esteve Zarazaga

I en tercer lloc la humiliació, la ridiculització, el nen bo i el nen dolent. Molt sovint el mestre humilia al alumne per sentirse superior i per aconseguir que el nen al sentirse amenaçat intenti de totes totes fer el que el mestre espera que faci.

I dos lineas sobre l’autor del llibre, pel que llegeixo una eminencia en el tema educatiu, José Manuel Esteve Zarazaga (1951-2010) que va participar com a consultor de la Unesco en fòrums internacionals d’educació, era doctor en Ciències de la Educació i catedràtic de Teoria de la educació en la Universitat de Màlaga. Autor de nombrosos assaigs sobre educació.

No era també calb de petit ???