Si…… ja se que soc un impresentable i fa temps que no escric res del nostre viatge a l’estiu passat a través de la Ruta de la Seda, però això posaré remei i ho acabarem molt aviat. Recordeu que estem a la part mes occidental de la Xina, a la ciutat del Kashgar…. i havíem vist el famós mercat d’animals….
Clicka aqui per anar al capitol inicial
Clicka aqui per anar al capitol anterior (20)
Clicka aqui per anar al capitol següent (22)
Bol xines de ceràmica comprat a Kashgar
I des de aquí ens traslladem amb el cotxe al Sunday Market i l’Ali (el guia) ens indica el lloc de trobada que evidentment està dins d’una botiga a on acabarem comprant un bol de ceràmica.
Caminem pel mercat amunt i avall, està organitzat dins d’un enorme edifici totalment estructurat, i com tots els mercats orientals estan agrupats per temes, els tèxtils, les sabates, les vaixelles, les casseroles …. Ens creuem amb alguns turistes, de fet tots els que estem de visita a Kasghar estem aquí, però bàsicament es gent del país que aprofiten per comprar.
Sortim a la part exterior també plena de gom a gom i travessem a la banda del riu per fer fotos de tot el mercat per fora.
Comprem un parell de pashminas i ens localitza el xòfer per anar a dinar, avui mengem el pula que es una mena de plov però amb carn de xai. També avui un iogurt com a primer plat.
Un cop dinats demanem que ens deixin al mercat de fruites i verdures per anar pel nostre compte. Entrem a un recinte que deu de ser un Mercabarna de melons, hi han milers i milers de melons. Els comerciants ens miren estranyats ja que evidentment som els únics turistes. Fa moltíssima calor i portarem tota la tarda el sol de cara.
Tornem al Sunday Market on fem un altre cop els carrers amunt i avall buscant ombra. Per la part de la ciutat vella també s’estén el mercat amb un enorme espai dedicat als cortinatges i teixits.
Estem cansats i decidim agafar un tricicle amb remolc. La circulació es caòtica i nosaltres ens sentim un pel insegurs en el vehicle però ens ho passem molt be i riem una bona estona. Des de els cotxes ens fan fotos amb els mòbils….
Parem a la mesquita Id Kah però al altre banda de la plaça. Es impressionant la gentada que hi ha, de fet arribem a la conclusió de que tot Kasghar es un immens mercat ja que a tot arreu hi ha parades on venen menjar preparat. Es ben curiosa l’activitat i el tràfec de gent i motos el que ens fa anar vigilant constantment.
Aconseguim travessar la plaça i anem a comprar una mica de fruita molta menys activitat que la que vam trobar ahir i es pot passejar tranquil·lament.
Acabades les compres del sopar tornem a travessar per tal de tornar a agafar un altre tricicle que ens porti al hotel.
Curiosament al punt d’arribar al hotel els nois que porten el tricicle paren de cop i ens fan baixar corre-cuita, de moment no sabem que passa i desprès veiem la policia. Serà que no poden transportar turistes ?? serà que no poden sortir de la part antiga ??
Demà marxem de Kashgar i de la Xina….
———————————————————————————————————
Ja trobàvem a faltar les vostres aventures Miquel. La veritat és que veient les fotos no sembla la Xina. He hagut de buscar la ciutat de Kashgar al mapa per situar-la, perquè és clar, la Xina és enorme. Quina activitat, molt ben mostrada en les fotos. Gràcies per compartir el vostre viatge.
Manel
Aquesta part de Xina, si no fos perquè estan invadits per l’exercit xines i els vigilen en TOT el que fan jo crec que intentarien ser un país a banda… tenen la cultura d’Asia Central i no pas la xinesa,,,, amb les mateixes ètnies que Kirguizistan o Uzbekistan. Els xinesos intenten arrasar amb la seva cultura i estan construint grans blocs horrorosos al mig de la ciutat antiga que te milers d’anys.
No se quant però intentaré acabar el viatge en pocs dies. Una abraçada.
Em permeto una acotació, el que no te perdó no es la construcció de blocs horrorosos al mig de la ciutat antiga, que si, sinó el fet que s’estan carregant la ciutat antiga tirant a terra els vells edificis i alçant edificis nous horrorosos…….. una llàstima.
M’agrada molt l’Imma amb la samarreta fúcsia i el posat xulo: així es com cal conquerir l’Àsia.
Uy …. el posat xulo es la conseqüència de que et cridin i al girar-te et trobes amb el sol de cara i ni tan sols es conscient que sortiràs a la foto ……..
Feia dies que anyoravem la informació asiàtica.
No fotis que al mercat venen serps!! (son serps no?)
Quanta gent viu a Kashgar, perquè es veu una gentada que deu n’hi do. A més pel que veig, de raça xinesa pocs oi?.
Les fotos, magnífiques com sempre, ens mostren molt didàcticament el que expliqueu. Dona gust viatjar comodament assegut al silló de cas, je, je.
Una abraçada
Ets dels pocs que continua llegint la pallissa de viatge…ja queda poquet…. però em vaig prometre que ho acabaria i ho faré.
Si, son serps dissecades que utilitzen com a medicina, però al mercat venen tota classe de bitxos dissecats (menys elefants…. crec…fixat que els Borbons no van gaire). L’àrea metropolitana de Kashgar te una població semblant a la de Barcelona, encara que te una extensió força mes gran…. però el centre- centre oficialment te uns 250.000 habitants.
No son xinesos encara que viuen (a la força) dins del estat xines, però no no se senten xinesos.(no et sona ???) Les ètnies que viuen son moltes però la principal son els “UIGURS”…també kazacos, uzbekos, quirguisos… etc…. cada una amb una llengua diferent (encara que tots també parlen RUS)
Els noms dels països d’Àsia central si et fixes acaben en “TAN” que en les seves llengües … vol dir “la terra de” o “el país de”…. la terra dels uzbecos… UzquekisTAN,… la dels quirguissos KirhuizisTAN, afganos…. AfganisTAN… kazacos… KazakhsTAN…… etc.
de la wiquipedia : Kaixgar (altres transcripcions Kashgar, Kasghar, Khashgar, Khasgar, Khasghar, en uigur: قەشقەر/K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什Kāshí o Kāshígéěr; en pinyin: Kāshí), és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang a la República Popular de la Xina. La seva població actual és propera als 250.000 habitants. El seu nom vol dir “Cases de moltes portes” i antigament es deia en xinès Chou-lo, Xou-lo, Su-leh, Sulei, Shule, Shu-le, She-le, Shu-lo o Sha-le
Ostres, quina documentació!. Moltes gràcies.
Si no hi ha elefants… tot això que guanyen, no tindran “turisme indesitjable”.
No sé porqué, pero me había saltado este capítulo. Imma, claro que estás muy bien en esa foto de la camiseta rosa… como también estás muy guapa en la fiesta de Miquel con tu nuevo peinado. Muchos besos.
Dons mira, jo em trobo horrorosa en totes les fotos, però no em puc queixar perquè a mi també m’agraden les fotos on agafo desprevinguda a la persona, trobo que son molt mes naturals i divertides. Un petó.