Diumenge 22 d’abril de 2012, poc mes de les 11 del mati…casi un hora abans de que comences el esperat concert anomenat L’ANIMA DEL LICEU, estem davant de la porta del Gran Teatre del Liceu.
La Teresa (una de les animes mes grans del Liceu)
Fa dies que varem aconseguir entrades per Internet, desprès de passar molts nervis davant del ordinador, ja que ens varem connectar en el mateix moment de posar-les a la venta i la platea estava ja complerta en un 80%.
Comprenem que deurien reservar entrades per els patrocinadors del Teatre… i ho trobem lògic, per les autoritats i convidats però creiem que aconseguir com nosaltres entrades per el tercer pis als 5 minuts d’estar a la venda (la resta ja estava exhaurit), es fer un flac favor a la transparència de com es van assignar les localitats, d’un recital que oferien els treballadors (com a regal), als aficionats a l’òpera com agraïment al recolzament que varen tenir del public quan la direcció pretenia fer un tancament temporal amb un ERO. Molta gent interessada no va poder arribar a temps i es va quedar amb les ganes.
Oblida’n-me de lo anterior haig de dir que recordaré sempre aquest concert, per l’emotivitat que es va viure durant les 3 hores que va durar; solament per aquest fet el valorem amb la màxima puntuació.. es a dir, tot un 5 estrelles. Un concert únic en el que varem viure moments irrepetibles.
Nosaltres hem intentat recolzar als treballadors amb la seva lluita, assistint a alguna de les concentracions que s’han fet davant de les portes del Liceu aixi com també hem signat la petició de dimissió del actual director Joan Francesc Marco, que tan nefasta administració ha portat del problema … i que encara no ha sabut resoldre.
Ho sabia tothom: el Liceu té ànima, però calia dir-ho; es respirava un ambient que crec mai havíem sentit tan fort dins de la sala…. al carrer es va poder viure en directe a traves d’una pantalla gegant tot el concert i es va retransmetre en diferit a traves de la radio. Avui llegia un article de Jaume Radigales en el que deia entre altres coses : tècnics, regidors, coristes, músics de l’orquestra i molts dels solistes que van participar vivien una complicitat única. “Aquí estem i d’aquí no ens mouran”. I és que un poble sense cultura està destinat a desaparèixer. Penso que no es pot expressar millor amb tan poques paraules.
El concert va ser realment extraordinari ja que van participar quatre directors musicals molt significatius per el Liceu com son Bertrand de Billy, Sebastian Weigle, Michael Boder i Josep Pons, i els solistes: Ainhoa Arteta, Roberto Alagna, Karine Deshayes, Ildiko Komlosi, Cristina Obregón, Linda Watson, Joan Pons, Carlos Álvarez, Albert Guinovart, Gueràssim Voronkov, José Luis Basso i amb ells el carismatic presentador Ramon Gener i a també a traves de la pantalla Rolando Villazón…. a mes a mes de una sorpresa que ens va deixar sense respiració a la mitja part… la aparició del pianista LANG LANG considerat un dels millors del mon, que amb la seva interpretació ens va deixar noquejats per una bona estona… ell mateix ens va explicar que havia acudit a la crida de Josep Pons i es va voler aixi solidaritzar amb el Teatre.
(aquest video es “prestat” dels amics “Villazonistes del Liceu”….
Un dels moments mes espectaculars de tot el concert i ja fora de programa es quant va aparèixer el compositor i pianista Albert Guinovart per interpretar el seu tango “Arrebato” adaptat per a piano i orquestra. Va ser com una explosió d’entusiasme al escenari i a la sala…. amb una orquestra radiant i desconeguda.
Per finalitzar el concert i despres de varios bisos, es va interpretar el cèlebre Hallelujah de El Messies de Händel.
Ho recordarem per molt de temps.
———————————————————————————————————
– Gran Teatre del Liceu – Concert L’ÀNIMA DEL LICEU – preu 15 euros
———————————————————————————————————
El Cargol en els núvols - L'ànima del Liceu
Hola, Inma i Miquel, encantada de fer-vos el “prèstec”, per això estan els videos, per difondrel’s, i encara millor si és en els blogs amics.
Només volia aclarir una cosa, perquè em sembla que podría ser injust que es pensés el que no es respecte a l’organització del acte. Jo vaig entrar a la web del Liceu al mateix moment d’obrirse la venda. Segurament n’erem uns quants, més d’uns quants, molts, que ja estavem en aquell primer segon amb el dit a la tecla. I hi havien moltes, quasi totes, les entrades de platea disponibles. Vaig agafar primera fila, no de les més centrades (algú va ser més ràpid que jo), pero déu-n’hi-do. M’imagino que havia tanta, pero tanta gent comprant, que entrar 5 minuts tard va significar que ja hi haguessin moltes entrades venudes.
Crec que això diu molt en favor de la expectació i les ganes del públic de donar suport a aquesta magnífica iniciativa, i no pas de cap manca de transparència en la venda d’entrades. Una abraçada!
Hola Teresa
Gracies per el “préstec”…ja he vist a Youtube algun vídeo que has penjat del concert i la veritat es que es un record inoblidable.
Si ho expliques et tinc que creure i et crec, però l’Imma va conectarse a les 9 en punt (abans ho va intentar i no podia)… quant va poder accedir la platea estava casi exhaurida…. segurament érem moltes persones que accedíem i a nosaltres ens van “robar” per 4 o 5 vegades les entrades que anàvem escollint….posaves totes les dades i al final et deia que ja no estaven lliures…. Jo crec que no eren les 10:06 quant al final ho varem aconseguir. Vaig pensar malament a aleshores i retiro el meu comentari de la meva entrada.
El que si es veritat es que les empreses que son col.laboradores del Gran Teatre del Liceu van oferir entrades als seus empleats dies desprès (a la dona del meu company de feina, li van oferir entrades… per això ho se segur)…. però trobo lògic que tinguin un detall amb les empreses que els hi donen suport. També se del cert que havien polítics i personalitats convidades.
El mes important de tot es que va ser un concert extraordinari que recordarem per molt de temps. Gracies per el teu aclariment.
Una abraçada Teresa
Es cert que el sistema informàtic no va funcionar bé, i ha passat a molta gent això que dius que quan acabaven el procés, l’entrada ja havia volat. Des que el Servicaixa ha deixat de pertanyer a La Caixa i ha pasat a Ticketmaster, funciona molt pitjor. A mi, de fet, en una segona compra d’entrades em van arribar a inutilitzar una tarja, per problemes del seu sistema. També compto amb que alguna entrada si que devia haver, co·locada d’abans, pero sobretot el problema va ser “l’excès” de demanda. Us retorno l’abraçada!
Malgrat tot, crec que les entrades per internet s’havien d’haver començat a vendre al mateix temps que a la taquilla. No tothom té accés a Internet i molta gent (sobretot gent gran) no va tenir opció d’obtenir localitats, ja que quan es van obrir les taquilles del teatre (13,30 hores), ja feia més de 3 hores que no quedava ni una entrada.
Totalment d, acord, Josep.
Crec que l’error nostre va ser el intentar treure les entrades per “Liceu directe” , ja que varem descobrir que un cop les has seleccionat e intentes posar les teves dades, aquest sistema NO te les reserva. Servicaixa o Ticketmaster (un altre venta als madrilenys… quina llastima!!!), si que les reserva durant uns minuts i et deixa amb tranquil·litat entrar les teves dades.
Ho varem intentar 5 o 6 cops per “Liceu directe” i va ser impossible….. llavors varem canviar a Servicaixa i a la primera.
Va ser un concert extraordinari, no pels cantants (que també) sinó per les emocions viscudes. Estic segur que els que vam ser-hi no ho podrem oblidar mai.
Una abraçada
Per tot plegat va ser un concert inoblidable…. per la li.lusió que portàvem tots plegats, el public, L’Orquestra, el cor, la resta de treballadors, els directors, els solistes. Suposo que ho podrem veure de nou, d’aquí un temps perquè crec que ho estaven gravant.
Completament d’acord en què la venda de localitats haurien d’haver venut totes a la mateixa hora.
La poca experiència i el gran ressò que va tenir el concert, els va desbordar, malgrat tot fou un acte increïblement meravellós, irrepetible i, podem dir únic a l’historia del Liceu. N’he viscut d’altres, també molt importants, però cap tenia l’emotivitat de L’ÀNIMA DEL LICEU. Tots els participants varen estar fantàstics, els quatre directors al-lucinats pel que veien i escoltaven, els aplaudiments inacabables dedicats a l’orquestra i als cors que posaven la pell de gallina, parlaments, Jaume Tribo explicant l’historia del Liceu des els inicis com si ell fos el protagonista, arribant molt al fons de la nostra ànima i un munt de detalls inacabables, tot plegat les emocions varen ser tan grans que vaig estar a punt de l’infart. Però sincerament a mi qui em va calar fins a l’os del moll, va ser en Rolando Villazon, encara ara quan l’escolto m’emociona, posant-me els pels de punta.
Estimada Isolda… les teves paraules son exactament el que varem pensar i viure els que varem estar en aquest concert que farà historia; a mi també em va emocionar la sortida per pantalla del Rolando Villazón…parlant català i exultant com sempre… llastima que no va poder ser present coma presentador de la Gala.
Particularment el moment que jo destacaria es quan va aparèixer el compositor i pianista Albert Guinovart per interpretar el seu tango “Arrebato” adaptat per a piano i orquestra. En dos paraules “BRU” “TAL”. L’orquestra es va fusionar amb ell literalment.
Gracies Isolda per tornar a comentar a “Voltar i Voltar”. Una abraçada