La passada temporada de la Metropolitan Opera va tenir un èxit enorme la producció de Willy Decker e inclús es va editar en DVD… però també va ser molt criticada per una gran part del public no massa entusiasta amb les innovacions dels directors contemporanis.  Tinc que dir que anava amb una certa por per els comentaria que ens havien arribat, però tant a l’Imma com a mi ens va agradar i molt.

Al començament i a les primes notes de l’Òpera  em va semblar que seria avorrida, però a la primera escena ja vaig canviar d’opinió.   El fons del escenari una paret ovalada de color  gris claret…quasi blanca, amb tan sols un banc circular de la mateixa tonalitat enganxat a la mateixa paret…. a la dreta un gran rellotge que indica el pas del temps i que mes endavant sabrem que marca les hores que li resten de vida a la protagonista.

Amb aquest fons que sembla el “no res”, el director fa ressaltar les figures amb moviment, basant-se únicament en tres colors… el blanc, el negre i el vermell. El vestuari contemporani… la dels homes sempre de negre i la de Violetta Valery, la protagonista, vermell esclatant, que destaca sobre aquest fons blanc grisos.

En el primer acte el sofà es també vermell com el de la protagonista….. la passió.  En el segon acte els sofàs son blancs però estan tapats amb unes teles de flors de color en la que destaquen els tons vermellosos….. l’enamorament, la felicitat…. fins que arriba el pare d’ell i li demana que abandoni al seu fill….. llavors les flors desapareixen i queda tot en blanc.  Al tercer acte, la desesperació i la mort…… tot  en negre (el no color).

El rellotge al segon acte esta tapat amb les teles de flors… no importa el pas del temps, mentre que al tercer acte el rellotge passa a tenir un pes important en la escenografia ja que serveix de taula, de llit i gairebé de taüt quant desapareix com a símbol de que el temps de la protagonista s’ha acabat.   Un muntatge atemporal, quasi be surrealista, on se li dona la major importància a la actuació dels actors i a les veus amb una paleta de colors i de moviment de masses increïblement maco.  El vaig trobar preciós, com si es tractes d’una pintura d’art contemporani plena de color i moviment…. senzill per efectiu i sobretot amb una gran sensibilitat.

La soprano Natalie Dessay es va convertir en la triomfadora de la nit, i això que segons les seves pròpies paraules en una entrevista al entreacte,  no estava en les millors condicions possibles; de fet uns dies abans a l’estrena  d’aquesta producció, no va poder actuar per malaltia i va tindre que ser substituïda per la soprano Hei-Kyung Hong.  Vaig detectar alguna mancança en la seva veu, algun tremolor al primer acte… desprès va millorar i en el tercer acte va fer un esforç enorme per poder finalitzar amb dignitat la representació, encara que se li notava cansada… però ella va donar tot el que podia donar.

A pesar del que acabo de dir, ella em va semblar absolutament meravellosa, especialment en l’interpretació que va ser sublim…. una Violetta molt creïble i plena de emoció que a tots els assistents a la retransmissió ens va deixar noquejats.  Segurament la millor Violetta que he vist mai a LA TRAVIATA.  Vocalment, que a la fi es el mes important, a pesar del que ja he comentat, a mi em va agradar molt per no dir moltíssim, encara que al final vaig témer el pitjor i vaig patir una mica al veure el gran esforç que realitzava.

El tenor Matthew Polenzani interpretant Alfredo Germont, no va estar gens creïble, encara que si tancaves els ulls tinc que reconèixer que te una veu maca (no pas extraordinària), però quant els obries i els veies, et topaves amb un protagonista fred, que no sap interpretar, no es sap moure i que sembla mes un armari amb potes que la persona que te que enamorar a Violetta.

Dmitri Hvorostovsky

El barítono Dmitri Hvorostovsky en el paper de Giorgio Germont, (pare d’Alfredo), amb una presencia impactant al escenari, si que va estar creïble i sobretot amb una veu profunda i potent,  que a mi em va impressionar.   Sense cap dubte, va estar el segon triomfador de la nit.

Violetta…………….Natalie Dessay
Alfredo……………..Matthew Polenzani
Germont……………..Dmitri Hvorostovsky
Flora……………….Patricia Risley
Gastone……………..Scott Scully
Baron Douphol………..Jason Stearns
Marquis D’Obigny……..Kyle Pfortmiller
Dr. Grenvil………….Luigi Roni
Annina………………Maria Zifchak
Giuseppe…………….Juhwan Lee
Messenger……………Joseph Turi
Guest……………….Athol Farmer
Gentleman……………Peter Volpe

Director : Fabio Luisi – Producció: Willy Decker – dissenyador: Wolfgang Gussmann – Vestuari: Susana Mendoza – Il.luminació: Hans Toelstede –   coreògraf: Athol Farmer

– Cinemes Icaria Yelmo – Preu 18 € – ( preu pagat 18 € )