Tal i com vam explicar en l’anterior crònica, varem quedar “marcats” per la manera de fer cinema del director francès ROBERT GUÉDIGUIAN al visionar el seu film mes recent “Les neiges du Kilimanndjaro”; aprofitant que a la filmoteca s’esta fent un repas de les seves pel.licules i sabent a priori que gairebé cap d’elles s’han comercialitzat l’estat espanyol, ens fem el propòsit de veure alguna d’elles. Ahir divendres 13/04/2012, em vaig escapar de nou i tot sol a la Filmoteca per tal de poder veure LADY JANE una pel.licula estrenada a França al 2008 i que crec que aquí no s’ha pogut veure.

Si esteu interessats, avui he descobert que es pot visionar a partir del portal FILMIN a Internet per un preu força assequible (2,95 euros). Si cliqueu AQUÍ teniu l’accés directe.

ROBERT GUÉDIGUIAN  Va néixer al barri més comunista de Marsella el desembre de 1953. L’entorn que va viure de nen i adolescent el va marcar moltíssim, tant com per quedar reflectit en totes les seves pel·lícules. En el seu cinema retrata als oprimits, als febles i als pobres. Segons ell, aquesta ha de ser la tasca dels intel·lectuals i els artistes. Estudia a la universitat de París en els anys setanta.  L’èxit li arriba el 1997 amb “Marius et Jeannette“. La pel·lícula amb consens unànime de la crítica internacional, on explica la història d’amor entre pobres amb gran dolçor però sense ironia.

En aquest film com ja es costum en ell torna a estar envoltat per el “Clan dels Marsellesos”, el seu  grup d’amics, tècnics i intèrprets, encapçalat per Ariane Ascaride, Gérard Meylan i Jean-Pierre Darroussin.

Argument : En l’època en què els Rolling Stones cantaven Lady Jane, Muriel,François i René, tres amics de la infància nascuts en un barri obrer de Marsella, decideixen posar fi a la seva vida de delinqüents després d’haver assassinat a un joier durant un robatori. Intentant oblidar, han procurat no veures entre ells en els últims anys, fins al dia en què el fill de Muriel és raptat.

Aviat es restableix l’amistat d’abans per reunir els diners del rescat. Muriel és puntual a la cita, enmig d’un gran parking  i am bels diners demanats pel rescat, ….el seu fill s’acosta somrient, fins que una bala el fereix de mort al cap, sense temptativa per part dels raptors de recuperar els diners…

Una pel·lícula de cinema negre autentic, que està dotat d’una moral valuosa per al nostre temps. Guédiguian ens ofereix un drama convincent i estimulant, amb el teló de fons de la Marsella moderna. El entreteixit d’opressió amb seqüències nocturnes en una paleta de grisos freds, blaus i marrons que transmeten la desolació que persegueix els tres principals protagonistes.