El diumenge 8/04/2012 tornem a fer exercici, aprofitant que Barcelona esta buida de gent tornem a baixar al centre caminant els 5 quilometres que ens separen de casa nostre a la Rambla del Raval.
Baixem per el carrer Balmes que normalment no ens agrada gaire ja que ens sembla una autopista urbana mes que un carrer per passejar…. i comentem que haguéssim pogut baixar per un carril tranquil·lament sense perill… travessem la Diagonal sense gairebé cotxes, el carrer Aragó buit, el carrer Pelai desert…. una autèntica meravella que molts barcelonins desconeixen.
Per fi, una mica cansats arribem al restaurant CASA LEOPOLDO, al que donem una segona oportunitat, ja que fa uns anys varem anar i no ens va acabar de convèncer o potser no varem saber escollir adequadament.
Aquest restaurant va ser inaugurat per Leopoldo Gil i la seva dona Elvira el 1929, avis de la actual propietària ROSA GIL, que es filla i dona de toreros; van obrir les portes d’aquesta “casa de menjars” fent l’única cosa que sabien fer: donar bé de menjar. Des de aleshores te una merescuda fama, per la seva trajectòria de rescat de la cuina tradicional i per un nivell d’alta qualitat. Els seus plats mes coneguts des de casi el seu inici han estat : la Cua de bou estofat, la Llebre guisada i el Cap-i-pota.
També ha estat conegut per l’ambient tan especial i per les anècdotes allà viscudes per toreros, cantants, escriptors, polítics, actors… als anys 70, van començar a poblar les seves taules escriptors, periodistes i ments inquietes com les de Joan Marsé, Maruja Torres i Eduardo Mendoza, encara que el més habitual era un Manuel Vázquez Montalbán enamorat del restaurant, com va novel.lar quantioses vegades.
Aquesta vegada ens va atendre personalment la propietària i la veritat es que va ser una persona encantadora amb nosaltres….. i el dinar ens va agradar molt.
Per beure demanem aigua amb gas i una ampolla de vi negre D.O. TORO.
De primer plat varem escollir:
“Verduretes saltejades amb salsa de Romesco ” i “Favetes amb bolets, botifarra negre i pernil de gla“.
De segon plat : “Peus de Porc amb bolets” i “Cua de bou estofada“.
Hem de dir que els dos plats eren realment exquisits. Cuina tradicional de qualitat de debò, sense enganys.
… i de postres “Gelat de torro” dels millors que he menjat…. i “Gelat de vainilla amb suc de taronja i Grand Marnier groc”.
…. Cafès i copetes d’orujo d’herbes…… i quasi sense poder caminar marxem a la Filmoteca de cap, menys mal que esta sols a 100 metres.
———————————————————————————————————
Restaurant CASA LEOPOLDO (****) – Preu per persona 38 euros
———————————————————————————————————
Casa Leopoldo és un dels meus restaurants preferits de Barcelons, malgrat que no combrego gens amb el taurinisme desaforat de la propietaria (molt activa en contra de la prohibició dels toros a Catalunya). Però al restaurant s’hi va a menjar, no preguntem als propietaris sobre les seves idees, i, en aquest aspecte, tot funciona com una seda. El servei és molt atent, i el menjar, d’un perfecte tradicionalisme: bona qualitat de la matèria prima, perfectes coccions i receptes clássiques molt ben elaborades. Hi tinc molts vincles emocionals amb aquest restaurant, hi he anat sovint en alguns periodes de la meva vida, amb persones molt estimades, i en altres hi vaig esporàdicament, però a mi sempre em porta records molt especials.
Hola Teresa
Com pots imaginar jo tampoc combrego gens amb el taurinisme del local però entenc que existeixi gent que s’apassioni per aquest espectacle i encara mes si es tracta d’un cas de la propietària, que es filla d’un torero i es seu marit també ho va ser.
Vaig arribar a fer fotos de les ceràmiques amb toreros que omplen les parets del local, però desprès m’ho vaig repensar i he preferit no penjar-les en el bloc , encara que les considero si mes no curioses i gairebé úniques a la nostra ciutat.
L’important de tot es que es un lloc en el que es menja molt be, i a Barcelona cada vegada es mes difícil fer-ho i a mes a mes a uns preus raonables per la qualitat de la seva cuina. Amb tota seguretat tornarem aviat i mes ara que han posat al costat mateix la Filmoteca, a la que ens hem començat a “viciar”. Tindrien que fer el dia de 40 hores sense pujar el temps dedicat a la feina….. malauradament crec que els “Deus” no ens ajudaran pas a complir aquest desig.
Una abraçada
Només un cop i convidada, va ser un excel·lent dinar familiar. Ens va atendre també la Rosa i ens explicà una mica la problemàtica del barri. Esperem que la Filmo serveixi per fer més Raval i la gent torni a passejar i acostar-se a casa Leopoldo.
Jo crec que ja fa temps que es nota un canvi per a be de la zona, principalment des de la inauguració de la Rambla del Raval on ens agrada anar a “voltar”, prendre un te a la menta i comprar olives negres del Marroc.
Ara amb la Filmoteca el canvi s’ha fet mes visible.
Hem anat dos vegades, una fa moooooooooooolts i la altre mooolts anys. A la primera érem solets i ens va servir Leopoldo in person. No recordo altre lloc a Barcelona on hagi menjat millor peix.
P.S. No hi ha dret
Nosaltres també feia mooooooooooooooolts anys que varem anar… i ves per on en un rampell ara hem repetit i la jugada ens ha sotit de conya. Ja saps entre òpera i concert un dia convides a la teva jefa i quedaràs con un senyor.
A veure si coincidim algun cop i no fan futbol (tu i jo ja ens entenem)…. per donar-te una abraçada.