Dissabte 07/04/2012 (dissabte Sant), tornem als cinemes Yelmo per tal de veure i escoltar una Òpera en directe des de el Metropolitan de Nova York (MET). Des de la temporada passada no havíem tornat i es que quant va sortir la programació ja teníem l’agenda full. La propera temporada això no es passarà i tornarem a veure tota la temporada del MET.
Tornem a sortir de casa amb l’intenció d’anar caminant fins al port Olímpic i un parell d’hores abans de la retransmissió en directe de MANON, ja ens posem a caminar; arribem una mica (molt) cansats ja que son 7,5 quilometres… però satisfets. Ens posarem “forts” de cara a les vacances, i sinó malaguanyat.
Manon és una Opéra-comique en cinc actes de Jules Massenet amb llibret francès d’Henri Meilhac i Philippe Gille, basat en L’histoire du chevalier des Grieux et de Manon Lescaut de l’Abat Prévost. Va ser estrenada a l’Opéra-Comique de París el 19 de gener de 1884.
Manon és una de les òperes més populars i representades de Massenet, havent mantingut una posició destacada en el repertori operístic des de la seva estrena. És considerada un dels més representatius exemples de l’encís i la vitalitat de la música i la cultura del París de la Belle Époque.
Nosaltres la varem poder veure en directe al juny del 2007 al Gran Teatre del Liceu, però d’això ja fa 5 anys i encara que recordem bona part de la musica, la posada en escena del MET ens la fe veure quasi com desconeguda.
ANNA NETREBKO interpreta el paper d’heroïna tràgica en aquesta nova producció de Laurent Pelly, que arriba al Met, des del Royal Opera House i el CoventGarden. PIOTR BECZALA i PAULO SZOT completan el repartiment, amb la figura d’un dels més importants directors convidats del teatre de Nova York, FABIO LUISI.
No gaudíem tant fa molt de temps al veure un Òpera al cinema….i ens va agradar quasi tot…. l’escenografia potser el mes fluixet de tot, encara que la vaig trobar senzilla i efectiva. Ens va agradar molt el poder veure el treball dels tramoistes entre acte i acte per canviar els decorats.
l’escena del tan criticat llit en mig del monestir de Saint Sulpice, també em va agradar força; respecte a aquest aspecte trobo que els espectadors deurien de estar mes oberts a aquests recursos teatrals, que eviten tenir que enfosquir l’escena perquè s’entengui que l’església esta en un lloc i el llit en un altre del mateix edifici. Les columnes “tortes” crec que donava molta mes profunditat a l’església aixi com les cadires amb les potes davanteres mes llargues… per donar sensació de que el monestir tenia una pendent en direcció a l’altar major.
El vestuari em va agradar moltíssim (inclús el de la protagonista, que va provocar comentaris desfavorables entre els meus amics) i la combinació de colors en algunes escenes meravellós, especialment el del vestit de color fuxia sobre fondo verd fosc, aixi com el de l’escena de “Le-Cours-la-Reine”.
L’orquestra em va sonat magnifica i la direcció de Fabio Luisi extraordinària. Se que algú considerarà que a mi m’agrada tot i segurament tenen part de raó, però es el que sento i el que haig de dir.
Vaig sortir literalment enamorat de l’actuació de ANNA NETREBKO, tant de la seva representació des de el punt de vista teatral, que vaig trobar molt creïble (excepte en el primer acte on representava tenir 16 anys), i que per mi representava la MANON que jo tenia en el cap…una dona voluptuosa, sensual, que sap que te un cos perfecte i s’aprofita d’ell per aconseguir el que vol… homes, sexe i riquesa; però la seva perfecta veu em va deixar estabornit, amb moments que guardaria per sempre mes a la memòria.
Però la sorpresa de la tarda, me la vaig emportar amb la veu de PIOTR BECZALA, veu que no coneixia i que va superar en escreix la perfecció de Anna Netrebko. Una veu extraordinària de debò.
Com punt negatiu, senyalaria les condicions dels cinemes Yelmo, lluny del centre de Barcelona, amb sales antiquades i sobre tot un SO força deficient.
Si esteu interessats en saber quelcom mes d’aquesta representació operística, us deuríeu de passar per casa del Quim a IN FERNEM LAND, on amb tota seguretat trobareu detallats cada un dels aspectes d’aquesta producció….encara que algun dels aspectes no coincidim gaire en la seva valoració. Allà a casa del meu amic, fins i tot us podreu baixar l’àudio d’aquesta extraordinària Òpera.
Manon Anna Netrebko
Chevalier des Grieux Piotr Beczala
DIRECTOR Fabio Luisi
dissenyador Chantal Thomas
Vestuari Laurent Pelly
Il.luminació Joël Adam
Coreograf Lionel Hoche
Director Associat Christian Räth
Co-produccció de: Metropolitan Opera; Royal Opera House,Covent Garden, London; Teatro alla Scala, Milan; and Théâtre du Capitole, Toulouse
– Cinemes Icaria Yelmo – Preu 18 € – ( preu pagat 18 € )
Miquel, coincidim en moltes de les coses que apuntes. A mi no em va agradar tant l’escenografia. Potser l’escena de Saint Sulpice , per a mi, va ser la millor de llarg. Pel que fa a la Sra. Netrebko, una cantant i una actriu extraordinària, trobo que la perd una mica el divisme, tant en escena com cantant (va fer un parell de “cagades”, per a mi imperdonables pel seu nivell), i pel que fa al “seu cos perfecte” (tot es qüestió de gustos), ella s’ho pensa, com que també es la “más mejor” en tots els aspectes. Totalment d’acord amb el Beczala, el MILLOR en majúscules (i a sobre no s’ho creu!!).
Llavors estem d’acord amb tot… menys per el que sembla amb “el cos perfecte” de la ANNA NETREBKO…. que ves per on a mi SI m’agrada. Si tinc que escollir m’agraden que tingui per on agafar i ella en te de ben segur.
Ara en serio…. tens raó, el millor de tot en PIOTR BECZALA, que em va posar “gallina de piel”.
Una abraçada
Amb Beczala, l’acord sembla que es total, que es el que provoquen els grandíssims. Netrebko, deixant de banda preferències geomètriques, no em va agradar teatralment fins al darrer acte, molt inexpressiva. Cantant feien una parella de luxe i enveja.
No sabia que fóssiu, m’hauria agradat aprofitat per parlar una mica més de Intocable
Un luxe de veus la dels dos protas. Nosaltres si sabíem que estaves i et vaig buscar desesperadament en els dos entreactes preguntant a tothom on t’havies ficat i ningú em va saber dir el que… Inclús al segon entreacte vaig entrar a la sala on teòricament t’havien vist… I res. Vaig pensar fins i tot que potser havies canviat molt físicament. jejeje
Tanta recerca d’en Jose Luis evidentment era per parlar una mica mes d’INTOCABLE.
No se si seràs Intocable però dissabte per nosaltres vas ser Invisible. Per cert, anirem a la Traviata, fàcilment localitzables, sala 10 fila 1 ………. Hi aniràs???
Varem sortir als dos entreactes, crec que érem a la sala 8, però feien el Barça i al bar de fora hi ha tele… 😉 No hi anirem a La Traviata , i potser em sortirà millor, que amb això de l’Intocable em poden caure per tot arreu 🙂
Retroenllaç: – 124 (22/23) – Òpera – MANON de Massenet (🐌🐌🐌+🐚) – Gran Teatre del Liceu – 24/04/2023 |